El comú vol apujar l’edat de jubilació voluntària del personal

L’equip de Govern del comú d’Encamp té la por al cos. El reglament de jubilació del comú, que va ser aprovat amb Miquel Alís com a cònsol, permet la prejubilació amb 45 anys si s’ha fet un servei de 10 anys. Amb aquesta xifra a la mà, més de la meitat de la plantilla de la corporació (58%) podria deixar el seu lloc de treball i anar-se’n a casa o buscar una nova feina al sector privat. El problema seria doble, perquè al comú se li acumularia la falta de personal i tindria dificultats econòmiques perquè fins als 65 -edat de jubilació obligatòria- la pensió de prejubilació surt de les arques públiques.

Durant la legislatura passada es va plantejar canviar aquest sistema i la reforma del reglament estava llesta. Els dirigents parroquials la volen concloure durant aquest mandat i ja s’ha comunicat als treballadors que hi haurà canvis. El programa de jubilació voluntària dels funcionaris va ser aprovat el 2007, i va ser revisat el 2011 i el 2016.

El càlcul de la prestació de jubilació voluntària s’efectua de la forma següent: a partir dels 45 anys d’edat i fins als 49 anys és igual, per cada any treballat, a un 1% del salari mitjà cotitzat a la CASS en els darrers 5 anys treballats al comú d’Encamp, fins a un màxim del 25% d’aquest salari; a partir dels 50 anys d’edat i fins als 54 anys és igual, per cada any treballat, a un 2% del salari mitjà cotitzat a la CASS en els darrers 5 anys treballat, fins a un màxim del 40% d’aquest salari; a partir dels 55 anys i fins als 59 és igual, per cada any treballat, a un 2% del salari mitjà cotitzat a la CASS en els darrers 5 anys, fins a un màxim del 50% d’aquest salari; i, a partir dels 60 i fins a l’edat de jubilació obligatòria és igual, per cada any treballat, a un 2,5% del salari mitjà cotitzat en els darrers 5 anys treballats al comú d’Encamp, fins a un màxim del 60% d’aquest salari.

L’intenció dels dirigents comunals, de moment, és suprimir només els dos primers trams i elevar l’edat de jubilació fins als 55 anys. El sistema és especialment positiu per als alts càrrecs, com els directors, que tenen un salari elevat i que es prejubilen amb el 50% del sou i poden percebre uns 2.000 euros mensuals i aconseguir ingressos d’una altra feina. La part negativa pertoca al comú, ja que ha de pagar aquests 2.000 euros fins als 65 anys i, òbviament, contractar una altra persona per ocupar el càrrec. Amb els números a la mà, el comú acabaria pagant 6.000 euros al mes per aquest lloc de director. Suposa un cost enorme per al comú.

Els 55 anys, segons ho percep el comú, és una situació diferent, perquè considera que hi ha gent que té una feina dura i amb aquesta edat ja pateix un desgast important. No seria el cas d’un director, que pot assumir les tasques durant 25 anys i deixar pas a una altra persona per permetre una renovació de la plantilla i noves idees.

Presumptament, la proposta del comú implicarà deixar un període transitori, de manera que quan s’implanti el canvi en el reglament, els treballadors es puguin acollir a un sistema o a l’altre. A favor, el comú té una sentència del Tribunal Constitucional que va admetre un termini raonable esgotat aquest, i tota persona que s’incorpori a la plantilla del comú ho faria pel nou sistema.

El 2010 el Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella (SITCA) va elaborar un esborrany de programa de jubilacions voluntàries inspirat en el reglament aprovat pel Comú d’Encamp el 2007. El sindicat va dir que la mesura tenia una finalitat doble: donar la possibilitat de deixar de treballar sense haver d’esperar a l’edat de jubilació per percebre una remuneració econòmica i oferir llocs de treball a la població jove sense haver d’augmentar la plantilla.