ANDORRA LA VELLA
El col·lector general d’aigües residuals està al límit de saturació
L’estudi de càrrega recomana al comú que doni continuïtat als treballs de separació d’aigües pluvials de la xarxa de fecals
Un carrer inundat per la saturació del col·lector
El col·lector d’aigües residuals d’Andorra la Vella està saturat. Tal com recull l’estudi de càrrega parroquial, tots els trams del col·lector general estan al límit de capacitat, amb l’excepció dels que corresponen als sectors de Prada Ramon i la Comella.
L’estudi constata que la majoria de trams del col·lector d’aigües residuals de la capital amb una saturació superior al 90% es concentren al nucli de Santa Coloma, tot i que també n’hi ha alguns a l’avinguda Santa Coloma i al centre. El tram més saturat té un percentatge d’ús que gairebé triplica la seva capacitat (282%). Hi ha una seixantena de sectors en què la saturació és igual o superior al 90%.
Quines solucions proposa l’estudi per reduir la càrrega que ha de suportar el col·lector? L’informe no recomana “reconstruir col·lectors generals al llarg del riu”, ja que és una mesura d’un cost elevat i té una “afecció al medi aquàtic important”. Per contra, les actuacions, argumenta, s’han d’orientar a disminuir el cabal d’aigües residuals. L’estudi apunta que aquest objectiu pot assolir-se mitjançant tres accions: segregar al màxim les aigues pluvials de les aigües residuals, reduir el consum d’aigua potable i limitar el creixement de població.
Més concretament, l’informe assenyala, en l’apartat en què s’enumeren les propostes d’accions concretes, que “cal continuar amb els treballs de separació de les aigües pluvials de la xarxa secundària” –és a dir, de la xarxa d’aigües residuals–. A més, l’estudi recomana al comú que disposi de plans de contingència davant de pluges torrencials, amb mesures previstes com la construcció de sobreeixidors i revisions periòdiques de les capacitats de la xarxa d’aigües pluvials.
MÉS DESBORDAMENTS
L’estudi recorda que “l’augment dels esdeveniments plujosos més intensos” comportarà un increment de “la freqüència de desbordaments” d’agües residuals al riu. L’informe també apunta que les “ tècniques de drenatge de les aigües pluvials directament al sòl” són les mesures més utilitzades “en els països avançats” per prevenir la saturació dels col·lectors d’aigües residuals. “Limitar la impermeabilització de terres agrícoles” també “ajudarà a esponjar les aigües” que provinguin de pluges torrencials.
D’altra banda, en els trams en què s’identifiquin “colls d’ampolla d’evacuació de les aigües fecals” l’estudi recomana al comú d’integrar en el plantejament del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) la construcció de sistemes de sanejament autònoms, ja que permeten captar, tractar i evacuar les aigües residuals d’un grup d’habitatges més petit de forma autònoma i descentralitzada.
L’estudi de capacitats de càrrega es fonamenta, pel que fa a les aigües residuals, en l’anàlisi del col·lector general. No s’han estudiat els col·lectors secundaris en detall. Tot i això, l’informe conclou que en condicions extremes de pluges torrencials també podrien desbordar-se i “afectar el veïnat”.
Els comuns estan obligats per llei a constuir una xarxa separativa d’aigües residuals i pluvials. En els últims anys totes les corporacions comunals han fet esforços per enllestir aquestes obres, que, entre altres coses, permeten millorar l’eficiència de les plantes depuradores.
LA DIAGNOSI
1 SATURACIÓ DE GAIREBÉ TOTS ELS TRAMS
Gairebé tots els trams del col·lector general d’aigües residuals de la capital estan saturats. En són l’excepció els de Prada Ramon i la Comella.
2 RECOMANACIONS DE L’INFORME AL COMÚ
L’estudi de capacitats de càrrega màxima recomana al comú donar continuïtat als treballs de separació d’aigües pluvials i aigües residuals.
3 SISTEMES DE SANEJAMENT AUTÒNOMS
Una solució alternativa que proposa l’informe és millorar el drenatge de les aigües pluvials al sòl i constuir sistemes de sanejament autònoms.