Alt risc de saturació del col·lector general d’aigües residuals

El col·lector general d’aigües residuals està saturat a partir del poble de la Massana, sobretot en els dies de més afluència turística i de precipitacions a la vall del Nord. L’estudi de capacitats de càrrega màxima de la parròquia, a què el Diari ha tingut accés, també conclou que en les mateixes “condicions extremes”, la probabilitat que els col·lectors secundaris es desbordin també augmenta. El col·lector general recull les aportacions d’aigües residuals provinents de la parròquia d’Ordino i dels nuclis d’Arinsal, Erts i la Massana.

Tots els quatre trams del col·lector general tenen un percentatge de saturació superior al 100%. Concretament, l’índex, per ordre creixent, és del 109%, el 163%, el 188% i el 212%, respectivament, segons recull l’estudi.

Tenint en compte aquest diagnòstic, quines solucions proposa l’estudi al comú de la Massana per resoldre el problema? Una de les accions més importants és donar continuïtat als treballs de separació de les aigües pluvials de les aigües residuals. El fet que les aigües netes de les precipitacions es filtrin al col·lector d’aigües residuals pot provocar saturacions puntuals dels col·lectors i, per consegüent, dificultar les tasques de depuració a les estacions de sanejament d’aigua potable. Reduir la càrrega hidràulica del sistema, per tant, el farà més eficient.

Actualment, encara hi ha trams de la separativa de xarxes per acabar, sobretot als carrers més cèntrics dels nuclis de població de la parròquia, segons alerta l’estudi.

L’estudi fa altres recomanacions. “En cas de dificultat constructiva”, és a dir, si no és possible enllestir aquests treballs al més ràpidament possible, l’estudi aconsella “tenir uns plans de contingència” per poder afrontar amb les millors garanties les “èpoques de fortes pluges”. Algunes de les solucions alternatives inclouen la construcció de sobreeixidors de tempesta i la verificació periòdica de les capacitats de la xarxa d’aigües pluvials. L’estudi apunta que els “col·lectors secundaris més sensibles” no disposen de sobreeixidors.

L’informe assenyala, a més, que els episodis plujosos intensos seran més freqüents en els propers anys, fet que pot comportar en paral·lel un augment dels desbordaments. Per reduir l’impacte d’aquests fenòmens, també caldrà plantejar-se altres solucions, com ara l’aplicació de “tècniques de drenatge de les aigües de les aigües pluvials directament al sòl” i “limitar la impermeabilització de terres agrícoles”, ja que permet esponjar les aigües que provenen de pluges torrencials.

EDAR

Segons l’estudi de capacitats de càrrega màxima, l’estació depuradora d’aigües residuals Nord Occidental, que tracta les aigües residuals provinents d’Ordino i la Massana, no presenta risc de saturació en aquest moment. Tot i això, l’informe alerta que la càrrega contaminant de les aigües sanejades a l’estació depuradora equival al 88% de la capacitat de la planta.

L’estudi de capacitats de càrrega màxima d’Andorra la Vella arriba a conclusions bastant semblants a les de l’estudi de la Massana. En totes dues parròquies hi ha colls d’ampolla en els col·lectors d’aigües residuals i les causes del problema són les mateixes. És a dir, el fet que la xarxa separativa encara no estigui acabada. Parlem, per tant, d’una deficiència estructural.

EL PROBLEMA

1 ALT RISC DE SATURACIÓ DEL COL·LECTOR

El col·lector general d’aigües residuals té un alt risc de saturació en els dies de més afluència turística i de precipitacions, segons l’estudi.

2 ACABAR LA SEPARATIVA D’AIGÜES

Una de les tasques més urgents que recomana l’informe és acabar la separativa d’aigües. També recomana construir sobreeixidors de tempesta.

3  L'ESTACIÓ DEPURADORA, CAPACITADA

L’estació depuradora d’aigües residuals Nord Occidental no presenta risc de saturació, però rep una càrrega contaminant del 88%.