Joaquín Achúcarro aspira a oferir el millor dalt l'escenari

Porta més de 70 anys dalt dels escenaris i és considerat un dels millors pianistes de la història, però Joaquín Achúcarro destil·la modèstia i quan se li demana què sent en ser un 'mestre de mestres' manifesta que ell "no creu el que diu la gent" i que sempre té present "el que no ha aconseguit", el que encara té per fer. Als 92 anys destaca que el què el mou són "les ganes de fer coses bé" i admet que encara es posa nerviós quan té un concert. De fet, manifesta que afronta cada actuació amb les ganes de fer-ho el millor possible i que la gent surti contenta. Sota el títol 'Los queridos compañeros de mi viaje', el famós pianista oferirà al públic que assisteixi a la seva actuació en el marc de la 30a Temporada MoraBanc Andorra la Vella peces d'autors que l'han acompanyat tota la vida, ja que reconeix que fa anys i anys que estudia: Bach, Brahms, Debussy, Granados, Albéniz i Chopin.

Achúcarro és un dels caps de cartell de la Temporada i pujarà aquest dimecres a les 20.30 hores a l'escenari del centre de congressos. No és la primera vegada que actua al país, de fet, al llarg de la seva dilatada trajectòria hi ha vingut diferents ocasions. Diu que hi troba un "aire molt ric, una atmosfera estupenda i una gent estupenda" i bromeja dient que la primera vegada que va venir es va marcar el propòsit de pujar el Casamanya i que quan acabi el concert d'aquest dimecres, ho farà. "Quan tu vens a Andorra, estimes Andorra", ha remarcat.

Qüestionat sobre com veu les joves promeses pianistes actuals manifesta que "cada època té els seus ídols" i que ell, davant tots els elogis que rep, el que pensa és que "potser és l'únic senyor pianista del planeta terra que pot tocar el concert de Grieg amb 92 anys", una actuació que ha gravat recentment per a RTVE i en la qual manifesta que creu que va estar "força bé".

I lluny de considerar-se un dels millors pianistes del món, manifesta que en una "història" en què hi ha hagut Rakhmàninov o Rubinstein ell no pot ostentar aquesta etiqueta. I explica una anècdota, en una ocasió va haver de tocar en un gran escenari on havia tocat Rubinstein i Rakhmàninov i ell va pensar: "Déu meu... però potser ha tocat algú pitjor que jo, de manera que anem a fer-ho el millor que puguem". "Si la meva carrera ha durat 70 anys, per alguna cosa haurà estat, les ganes de fer les coses bé", admet, i aquesta energia, aquesta vitalitat i autoexigència serà el que el portarà aquest dimecres al centre de congressos de la capital, on el públic podrà veure “l’artista perfecte”, segons se l'ha definit.