CANILLO

El pont tibetà estrena experiència extrema

L’activitat ‘jumping’ permet saltar al buit des d’una plataforma suspesa a 150 metres d’altura

Una dona llançant-se al buit des de la plataforma instal·lada al pont tibetà de Canillo.
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Una nova activitat per als amants de l’adrenalina arriba a Canillo. Un precipici de 150 metres i una caiguda lliure de 125 serà el que esperarà al centre del pont tibetà a totes aquelles persones que s’atreveixin a participar en l’activitat de jumping que es va presentar ahir, i que passa a formar part de l’aposta del comú per mantindre els atractius de la parròquia actius durant els 365 dies de l’any. “La temporada de neu cada cop és més curta i no trobem cap raó per tancar [el pont] a l’octubre”, va dir el conseller del comú Àlex Kinchella. Per tant, sempre que el temps ho permeti, s’oferirà la possibilitat de saltar tots els caps de setmana d’hivern des de les onze del matí fins a les quatre de la tarda. Mentre que durant la resta de l’any es podrà viure l’experiència tots els dies de la setmana. Ho va explicar Rafael Leguizmón, el responsable d’ASAM, l’empresa que s’ha fet càrrec de la instal·lació, que va apuntar que la gent podrà saltar durant els mesos de fred “sempre que el termòmetre es mantingui sobre els zero graus”, ja que menys temperatura podria afectar l’elasticitat de la corda.

Un bomber va ser dels primers a saltar.

Foto: Fernando Galindo

Un bomber va ser dels primers a saltar. Foto: Fernando GalindoFernando Galindo

Per als menys atrevits, però que vulguin gaudir de les vistes que ofereix la vall, també hi haurà l’opció de baixar lentament fent ràpel des del pont i quedar-se suspès. El preu de les activitats serà de 160 euros el jumping i 100 el ràpel per als no residents, i 90 euros i 60 per als residents, però des d’ASAM no van descartar la creació d’algun paquet més barat.

Jumping Canillo

La previsió de Leguizmón és la d’atreure “3.000 o 4.000” visitants el primer any o el que és el mateix, que saltin “entre quatre i sis” persones per hora, però, si calgués, podrien assumir un volum més gran de visitants, sobretot durant la temporada alta, que serà a partir del març.

L’activitat del pont tibetà no acaba aquí. Des del comú van avançar que aviat es podrà fer salt pendular, és a dir, una caiguda lliure amb una corda més curta que permetrà balancejar-se d’un costat a l’altre del pont. També s’oferiran experiències gastronòmiques nocturnes perquè els assistents puguin sopar amb vistes.

TOCAR EL CEL

Després de la presentació va arribar l’hora de la veritat. Els més valents es van dirigir al mig del pont tibetà per ser els primers afortunats a gaudir de l’experiència de saltar al buit. El primer va ser l’encarregat de l’ASAM, Rafael Leguizmón, que durant l’explicació de l’activitat va fer especial èmfasi en l’oportunitat única de “tocar el cel” que ofereix el jumping. Per aquest motiu, va voler predicar amb l’exemple i servir de guia perquè la resta veiés com s’havia de fer. Després de Leguizmón, el procediment sempre era el mateix: assegurar totes les mesures de protecció, atansar-se a la vora de la plataforma, respirar fondo, comptar fins a tres i saltar.

La caiguda durava pocs segons i el procés total no eren més de cinc minuts, incloent-hi els rebots i el temps de tornar a pujar a la plataforma. Veure algú caure al buit impacta, però viure-ho des de dins és un món a part. Aquesta experiència la va viure el conseller del comú Àlex Kinchella, que es va tirar en representació de l’administració. “L’experiència és una passada, durant la caiguda notes que es tarda, no és ràpid, però no és lent, és una barreja de sensacions en què el millor moment és quan et tires al buit, després ja no pots fer-hi res i has de gaudir de la sensació de caure fins que notes que et van frenant”, va explicar Kinchella, que va animar tothom a seguir els seus passos i atrevir-se a fer els 125 metres de caiguda lliure.

Un dels moments més comentat pels que van fer el salt era el de la frenada, quan la corda arribava al límit i feia rebotar la persona. Algunes parlaven d’una petita estrebada, altres com Kinchella van remarcar que el procés és suau i que “no fa mal”, però en el que tots van coincidir va ser que l’experiència val la pena.
tracking