“El que ens diferencia és que pensem a llarg termini”

Toggle navigation

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, fa un repàs dels projectes més importants de l’agenda comunal i dels reptes més destacables a què s’haurà d’afrontar la parròquia en els propers anys.

Quin balanç fa del primer any al capdavant del comú?

El balanç, des del meu punt de vista, és molt positiu. Sabia que la feina seria intensa i al mateix temps enriquidora. Procuro fer les coses d’una manera pausada, endreçada i reflexiva. I tinc la tranquil·litat d’anar molt ben acompanyat, tant per la Sofia [Cortesao, cònsol menor] com per la resta de l’equip. El que hem previst aquest primer any és plantejar-nos com afrontem els projectes d’envergadura i, a partir d’aquí, anar-los desenvolupant ordenadament.

“La idea és pacificar el tram que va del centre esportiu a casa comuna”

La minoria us acusa de no tenir projecte per a la parròquia.

Més enllà del que digui la minoria, nosaltres tenim clar el que volem fer. Volem una parròquia on es visqui millor, on hi hagi oportunitats de desenvolupament social i empresarial. En habitatge, hem aconseguit convèncer el Govern de participar, amb una aportació econòmica que en garanteix la viabilitat, en el projecte de pisos tutelats amb serveis per a la gent gran. En urbanisme, plantejarem una reforma del centre, amb el focus en l’avinguda Verge de Canòlich.

“La residència no ha de ser un projecte per obtenir beneficis a curt termini”

Què hi fareu?

El que pretenem és que el trànsit de vehicles s’allunyi del nucli. Treballem per dotar la parròquia de més aparcaments i, alhora, pacificar l’avinguda Verge de Canòlich per invertir la prioritat del vehicle, com és ara, al vianant.

En quin tram faríeu canvis?

Tot just hi hem començat a treballar, i abans de prendre cap decisió volem implicar en el projecte els actors socials i econòmics de la parròquia i tots els lauredians en general. La idea és pacificar el tram que va del centre esportiu a casa comuna de manera progressiva. Cal tenir en compte, però, que en aquesta zona hi ha accessos a aparcaments privats. A més, els comerços necessiten un lloc on els vehicles de repartiment puguin descarregar el material. Per tant, una opció seria que els qui es desplacen a peu tinguessin la prioritat en aquesta zona, però que alhora s’hi permetés l’accés als veïns i els comerciants. He de dir que no descobrim la sopa d’all.

Per què?

Perquè el que hem fet és recuperar projectes de dinamització comercial que daten de fa 30 anys. En aquell moment, es parlava únicament de transformar Verge de Canòlich en un eix comercial. Nosaltres volem donar-hi un sentit més ampli. Els llocs on la gent viu bé, on hi ha qualitat de vida, atrauen més visitants i generen més despesa en el comerç.

Deia que ha estat un any de plantejar-se projectes més que no pas d’executar-los?

El que ens diferencia és que pensem a llarg termini. Hi ha massa projectes curtterministes que al final donen un resultat molt minso. Penso, per exemple, en la plaça de Rocacorba o en el parc del Camp de Perot. Projectes com aquests no tenen un impacte en el dia a dia de la major part de la gent, ja que donen resposta a unes zones concretes de la parròquia que no són gaire transitades. Potser els projectes que ara ens plantegem no els inaugurarem nosaltres. Però estan pensats perquè a llarg termini tinguem una parròquia molt més endreçada, amb espais públics molt més agradables i amables.

També us acusen de no tenir projecte per a la residència universitària de l’Hotel Pol.

Sí, i els responem que preferim implicar tots els actors, és a dir, la Universitat d’Andorra i els ministeris d’Educació i Habitatge, abans de prendre una decisió precipitada. Em costa molt d’entendre que es volgués plantejar un projecte de residència universitària sense haver parlat amb aquests actors. És mentida, com diu la minoria, que no ens hem reunit amb els inversors privats que volien desenvolupar una residència universitària amb preus de fins a 1.800 euros per una habitació de 20 metres quadrats. Ho vam fer dues vegades i els vam dir que no. La residència no ha de ser un projecte per obtenir beneficis a curt termini, sinó una infraestructura de servei públic que aporti una solució real a les necessitats dels estudiants. Creiem en Sant Julià de Lòria com a parròquia universitària, però amb unes infraestructures adaptades a la nostra demanda real.

Cap on ha d’anar Naturland?

El 2023 les xifres econòmiques de Naturland no van ser tan bones com l’any precedent. El 2024 tampoc ho ha estat. Podem entendre que hi hagi hagut un cert desànim, però nosaltres tenim clar que el projecte ha de continuar endavant perquè tancar-lo és inviable. El que hem fet és replantejar el pla de viabilitat. L’any vinent sí que preveiem que a la cota 1.600 hi hagi novetats, que ja presentarà la direcció quan convingui. Hi ha projecte i sabem cap on volem anar. L’objectiu és que Naturland deixi de costar recursos públics al més aviat possible, que sigui autosuficient i que desenvolupi un projecte amb el mínim d’impacte ambiental possible. La direcció hi està implicada al 100%.

Hi ha prou places d’aparcament?

Estem en contacte amb diversos propietaris privats amb parcel·les a la parròquia, i almenys dos han manifestat la voluntat de desenvolupar aparcaments verticals d’accés públic als seus terrenys. Un dels projectes està més avançat i l’altre es troba en un estat embrionari. Sabem que la manca d’aparcaments és un fre per al desenvolupament de Sant Julià. Treballem per solucionar el problema, però tenim clar que no ho arreglarem de cop, de la nit al dia.