Cal Gastó de la Costa reneix com a casa rural

Cal Gastó de la Costa, al Tarter, reneix després de 80 anys d’haver estat deshabitada. Jordi Mas, en representació de la família hereva de la propietat, va obrir ahir al migdia les portes de la casa, ja totalment restaurada, en un acte públic en què van participar el cap de Govern, Xavier Espot, la ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, els cònsols de Canillo, Jordi Alcobé i Marc Casal, i veïns de la parròquia. Cal Gastó tindrà ús a partir d’ara d’habitatge d’ús turístic rural.

La casa, construïda pels volts del segle XIV i formada per tres peces principals, incloent-hi una era i un paller, és un dels pocs conjunts arquitectònics tradicionals que queden al Principat. Els últims residents van marxar-ne a mitjan anys quaranta del segle XX. La història avui és coneguda a Andorra i arreu gràcies a la crònica que en va fer Iñaki Rubio a Morts, qui us ha mort? Recordem-la. La nit del 31 d’agost del 1943, Pere Areny Aleix, de 29 anys, va matar el seu germà gran, Anton Areny Baró, amb qui compartia el llit, d’un tret d’escopeta. Un mes i mig després del crim, el 18 d’octubre d’aquell mateix any, el fratricida va ser afusellat a la Roureda de Moles.

L’habitació on va tenir lloc l’assassinat ja no existeix, ja que durant les obres de rehabilitació de l’edifici s’han reordenat els espais interiors. L’únic element que se’n conserva és la finestra. Com totes les finestres de les cases tradicionals del Pirineu, és estreta i no revela al passavolant distret els secrets que s’amaguen a l’interior.

El projecte de rehabilitació de Cal Gastó va posar-se en marxa cap al 2016. Dos anys més tard els responsables de Cultura del Govern van posar-se en contacte amb la família hereva de la propietat per informar-los de la voluntat d’incloure la casa a l’inventari general del patrimoni cultural en la categoria de bé inventariat. La proposta de l’executiu va convèncer-la. “Vam coincidir que les limitacions pel que fa a les possibilitats d’edificació que suposava la inclusió en l’inventari lligaven amb la nostra voluntat de conservar al màxim l’essència de la casa”, va assegurar ahir Mas.

Per la seva part, l’arquitecte Andreu Canut, cofundador del despatx Altura i encarregat del projecte, va explicar que una de les primeres idees que va tenir l’equip va ser, justament, conservar “no només l’espai físic, sinó també totes les sensacions que transmetia l’edifici”. Canut va detallar que, quan van obrir per primera vegada la finestra del primer pis, la llum va il·luminar les textures dels elements principals de la casa: “La pesantor de les parets en contrast amb uns sostres de fusta molt lleugers.”

Entrar a Cal Gastó és, segons Canut, “gairebé una cerimònia”. Des que obres la porta principal, a la planta baixa, les sensacions t’envaeixen. “El cruixir dels forrellats quan obres una finestra que té 500 anys de vida, el soroll de la fusta quan camines per la casa, la llum... tots aquests elements intangibles fan que aquesta casa tingui una ànima pròpia i que la diferenciïn de la resta. És una casa plena de detalls”, va explicar l’arquitecte.

El cònsol major no va dubtar a qualificar Cal Gastó de “l’exemple andorrà de Notre-Dame de París”. La catedral francesa, va argumentar, s’ha reconstruït després de l’incendi del 2019. A Cal Gastó, en canvi, tornarà a cremar la llar de foc 80 anys després que ho fes per última vegada. “Aquesta casa, per a mi, és ara com una resurrecció. Una resurrecció que fa justícia a moltes coses del passat”, va afirmar el mandatari.