Marc Torrent

Conseller Andorra la Vella

“A final de mandat podríem posar uns cent pisos al mercat”

El conseller responsable d’habitatge del comú d’Andorra la Vella vol fer més eficient el funcionament dels pisos socials per a joves de jovial.

Marc Torrent

Marc Torrent, conseller de Transformació digital, Sostenibilitat i Habitatge.Fernando Galindo

Publicat per
Víctor González / Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El conseller de Transformació digital, Sostenibilitat i Habitatge del comú d’Andorra la Vella, Marc Torrent, fa un repàs dels projectes més destacats que ha desenvolupat des del començament de mandat, com ara el programa Reviu, els edificis de pisos a preu assequible del Cedre i Terra Vella i la dissolució de la societat de Jovial.

Quin impacte espera que tindrà el programa Reviu, en què el comú finança les reformes de pisos buits a canvi que els propietaris els cedeixin per destinar-los al lloguer assequible?

La primera edició, que hem posat en marxa aquest any, ens ha servit per inscriure un primer pis al programa i establir contacte amb els propietaris que hi poden estar interessats. Estic convençut que l’any que ve el Reviu permetrà incorporar més habitatges en desús o en mal estat i que necessiten una reforma per entrar al mercat un altre cop. Hem previst duplicar la partida del Reviu en el pressupost. És una aposta clara del comú i creiem fermament que pot ser una eina per fer aflorar més pisos en desús.

Quina és la col·laboració actual amb el Govern en política d’habitatge?

Cal recordar que ja hi ha un projecte en marxa: el dels pisos a preu assequible de la Borda Nova. En aquest cas, va ser la corporació anterior que va signar un conveni amb el Govern per cedir el terreny perquè s’hi construís habitatge a preu regulat. Treballem en un segon conveni per desenvolupar un segon edifici d’aquestes característiques en una parcel·la del costat. I n’hem signat un altre perquè l’executiu pugui bastir un altre edifici en una parcel·la del Cedre on ja hi ha l’estructura feta. Més enllà de projectes concrets, també col·laborem per disposar de dades que ens permetin tenir una imatge fidedigna de la realitat del mercat de lloguer a la parròquia. Hem recollit i analitzat conjuntament les dades de pisos buits i estem estudiant com podem agrupar tota la informació sobre els contractes de lloguer, amb què podrem saber, per exemple, quin és el preu mitjà del lloguer. La col·laboració amb l’administració central és estreta.

L’any vinent el comú repartirà unes ajudes als ciutadans per pagar despeses d’habitatge. No hi ha el risc de duplicitat amb les que ja dona el Govern?

És cert que de vegades se’ns ha fet aquesta crítica. Nosaltres entenem que no hi haurà aquesta duplicitat perquè un dels requisits que hem establert és que la persona sol·licitant ha de tenir una resolució desfavorable per rebre una ajuda del Govern. Per tant, només donarem aquestes ajudes a les persones que hagin passat pel Govern i els hagi dit que no.

Per què vau decidir dissoldre la societat que gestiona els pisos per a l’emancipació juvenil de Jovial?

Com que fins ara era una societat privada, cada any havíem de presentar els comptes al Govern, com fa qualsevol empresa. En una reunió, a què vaig assistir, entre representants del comú i l’auditor de Jovial vam observar que, segons la llei, Jovial s’hauria de considerar una societat en fallida. L’empresa es podria mantenir en funcionament gràcies a les aportacions econòmiques del comú, però tècnicament era una societat en fallida. Aleshores vam plantejar-nos dissoldre la societat i que el comú gestionés directament els pisos. El departament de Finances del comú i l’interventor no hi van trobar cap inconvenient.

Quins beneficis tindrà per al comú la gestió directa de Jovial?

D’entrada, ens facilitarà prendre decisions més ràpides sobre el funcionament de la societat, ja que l’integrarem en l’engranatge del comú. També ens permetrà fer canvis ambiciosos en el reglament de Jovial. Com que fins ara la societat es regia pel dret privat, la Llei d’arrendament de finques urbanes ens restringia molt les opcions. A partir d’ara es regirà pel dret públic, és a dir, pel codi de l’administració, cosa que farà possible adaptar les normes del reglament a la finalitat de Jovial, que és facilitar l’accés a l’habitatge a preu assequible als joves.

Quin serà l’impacte d’aquesta decisió en les finances del comú?

No suposarà en cap cas un increment de la despesa. Per si mateixa, no suposarà una millora en la sostenibilitat de Jovial i, per tant, no serà la solució definitiva, però sí que ens ha de permetre fer els canvis perquè ho sigui. Ens ajudarà a reduir incongruències i ineficiències de gestió. Com qualsevol societat, Jovial pagava els impostos comunals corresponents. Aquests diners sortien de Jovial cap al comú i després acabaven tornant a Jovial per una altra via gràcies a un conveni entre les parts. Si no es feia així, Jovial era deficitari. L’any passat aquesta partida va ser de gairebé mig milió d’euros. De 450.000 euros, si no vaig errat.

Al final del mandat, quants habitatges a preu assequible haureu posat al mercat?

No ens hem fixat cap xifra concreta. Si tenim en compte tots els projectes en marxa, al final de mandat podríem posar uns cent pisos al mercat. La idea és posar-ne al mercat tants com sigui possible. Però no ens hauríem de quedar aquí. Després caldrà renovar-los periòdicament i gestionar-los de la millor manera.

Us plantegeu aprovar una modificació de la normativa impositiva comunal per incentivar la construcció d’habitatge a preu assequible?

De moment estem estudiant bé quines mesures es poden prendre d’acord amb la llei i quines no. Hem d’analitzar quin és el marge que ens dona la Llei de finances comunals.

Marc Torrent, conseller de Transformació digital, Sostenibilitat i Habitatge.

Marc Torrent, conseller de Transformació digital, Sostenibilitat i Habitatge.Fernando Galindo

tracking