Pessebre d’ànima andorrana
Escaldes-Engordany viu aquest cap de setmana una cita de Nadal ineludible: la celebració de l’únic pessebre vivent del país. Un espectacle que ofereix un “manual de la cultura andorrana”.
Una de les escenes centrals del pessebre vivent d’enguany.
S’obren, a les portes de Nadal, un munt d’activitats pròpies d’aquesta època: culturals, esportives, gastronòmiques, religioses... Posats a triar i remenar, però, n’hi ha una que és difícil de descartar per la seva envergadura i la màgia que transmet: el tradicional pessebre vivent d’Escaldes-Engordany, l’únic del país. Des del 2014, després de dècades d’aturada completa (es va muntar durant un petit període a finals dels anys cinquanta, als horts del Sucarana), el pessebre vivent escaldenc torna a ser una de les propostes amb més salut del període nadalenc. L’únic inconvenient (per la complexitat del muntatge) és la seva durada: tot un just un cap de setmana. En el cas d’enguany, aquest mateix: 14 i 15 desembre.
Irina Robles és la directora artística de l’espectacle i evidencia la dimensió seriosa del pessebre: “Som un centenar de persones implicades. A escena, per exemple, entre músics, dansaires de l’Esbart Santa Anna i actors i actrius diversos podem arribar a ser una vuitantena de participants”. El pessebre vivent contemporani s’ubica a la Sala Prat del Roure, però no a l’escenari, sinó al pati de butaques, a l’ampli espai que queda quan els seients es retiren: “No el fem d’una manera convencional. No és un espectacle a la italiana, on els espectadors veuen asseguts l’espectacle. És més immersiu”.
Així, no és una proposta itinerant: “Sortim de l’imaginari que tenim dels pessebres vivents. El format és molt curiós. Intentem reviure l’essència de la història que explica el pessebre, però també volem que sigui un espai per ensenyar la cultura popular d’Andorra. Els oficis antics, els productes del país... Les ofrenes dels pastors al nen Jesús, per exemple, són productes típics d’aquí. Podríem dir que és com un manual de la cultura andorrana”.
L’espectacle escaldenc dels anys cinquanta –el celebrat als horts del Sucarana, a l’actual avinguda del Pessebre– comptava, aleshores, amb “l’escenografia natural d’Andorra”, amb els animals pasturant: “Era un pessebre veritablement en viu”.
UN MES D’ASSAJOS
Robles i el seu equip han estat un mes treballant per tenir a punt de solfa el pessebre. Els voluntaris han hagut de rascar temps per poder assajar. “És un espectacle on prima la generositat. Un espectacle del poble per al poble, que reflecteix la vida d’Andorra dels anys cinquanta i seixanta. Hem treballat orientats pels valors de la senzillesa i l’autenticitat”, apuntava ahir Robles. El pessebre es dirigeix a un públic familiar, però amb una evolució intencionada: “És important donar-li una mirada actual, oferir un format més atractiu als ulls d’avui. Utilitzem, per exemple, diverses projeccions audiovisuals. Tradició i modernitat conviuen”.
Cada any, Robles, com a directora artística, treballa per trobar un equilibri entre mantenir l’essència de l’espectacle –la història del naixement del nen Jesús– i sumar novetats que actualitzin el concepte clàssic de pessebre. Enguany, s’ha afegit alguna dansa nova, més text i més escenes: “Hem volgut jugar amb la idea que els personatges del pessebre són figuretes que poden prendre vida quan ningú les veu”. “Aquesta vegada també hem treballat els audiovisuals d’una forma molt diferent de la de l’any passat, des de la il·lustració i des del collage. La proposta és més emotiva”, apuntava Robles sobre les novetats recents.
En definitiva, més enllà de la història religiosa i remota, el pessebre “és una celebració i una festa. Una proposta tendra on la batuta la porten els pastors i les pastores”. Una manera completa i sensorial de viure el Nadal.