Una festa que es porta a la pell

Com un riu que no es veu, però que se sent pel cabal que fa desfilar. Un afluent que hi és, tot i que les muntanyes i els boscos l’amaguen. El ball de l’Ossa d’Ordino és un rierol que als anys setanta es va perdre, als noranta es va recuperar, va tornar a desaparèixer entre les valls i, a la fi, el 2017 es va restablir definitivament. Ahir dissabte, amb la celebració d’una nova edició al Prat de Call, va quedar demostrat que per als ordinencs és “una festa que es porta a la pell”, tal com va relatar el president de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino, Albert Roig.

“És una festa molt identitària i molt nostra, els ordinencs la portem a la pell”
Albert Roig, President Associació Cultura Popular
 

Per trobar el primer document que parli de la festa, ens hem de remuntar al 1835, quan en un article de la revista francesa Musée du Midi, Dominique-Marie-Joseph Henry feia una investigació etnològica al voltant de les festes carnavalesques als Pirineus. Des de llavors, la festa “ha anat evolucionant al ritme que ho ha fet la societat”, relata Roig, “però la base, el concepte, és el mateix”. Perquè l’Ossa d’Ordino representa dues coses: les relacions de poder que existeixen entre els diferents esglaons socials –això explica la figura dels dallaires donant mort a l’ossa– i, al mateix temps, la unió de l’ésser humà amb la natura. Una representació que, a més a més, està catalogada de farsa burlesca, atès que “el que hi ha és tot un seguit de diàlegs que es van adaptant cada any” i que giren “al voltant de l’actualitat, amb sarcasme i ironia”.

“A través de la festa és la forma que tenim de donar visibilitat a la cultura andorrana”
Clàudia Amat, Actriu infantil de l’obra

Enguany, alguns dels temes tractats han sigut el pla d’ordenació i urbanisme, les dificultats per fer servir els parquímetres de la parròquia, els turistes o l’acord d’associació al Consell d’Europa. En aquest sentit, Roig fa referència “a l’esperit col·lectiu” que presenta la festivitat, atès que implica més de 40 persones de la localitat entre actors, familiars, amics i persones del comú. Una afirmació que no és fútil, ja que en un moment de l’obra, es va poder veure com els actors feien entrar en escena la cònsol major, Maria del Mar Coma, i el cònsol menor, Eduard Betriu, que es trobaven entre el públic, enfrontant-los directament a aquestes problemàtiques. “Forma tot part del joc. És una cosa normal i del poble”, afegia el president de l’associació.

Precisament com a tradició que evoluciona, com a riu que canvia segons els paisatges que l’envoltin, des de l’any passat es va començar a realitzar també El despertar de l’osseta. Aquesta obra, que dura 15 minuts i té lloc abans que la dels grans, és escrita i representada per la canalla de la localitat, en què s’adapta la història a les temàtiques que ells considerin més importants. “Per exemple, aquí no es mata l’animal, com sí que passa a l’altra, sinó que acaben tots els personatges junts ballant”, relata Roig. Entre els joves actors la felicitat era màxima, ja que com explica una de les nenes, Clàudia Amat, “és la forma que tenim de donar visibilitat a la cultura andorrana”. Des de l’any 2022, el ball de l’Ossa és patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco.