REPORTATGE
Que l’os de pernil es perdi
Dia de Sant Antoni i mans plenes de plats amb escudella. La tradició no es refreda. La capital va servir 4.000 racions i Escaldes en va repartir 2.700.
Un dels escudellaires d’Andorra la Vella.
El sol i la paciència van ser els elements fonamentals de la 56a escudella de Sant Antoni d’Andorra la Vella, servida ahir a la plaça Guillemó. La paciència no falla mai: és un dels principals ingredients del plat entre una multitud sorollosa d’aliments. El sol és imprevisible: l’any passat va ploure, recordava mossèn Sàrries abans de beneir l’escudella i les autoritats (que ja ho necessiten). Olalla Losada, cònsol menor, va destacar que “tothom espera aquest dia; la gent el té molt integrat”. I va mostrar-se sorpresa per la quantitat de carn treballada: 700 quilos. Es van servir unes 4.000 racions. Losada, per cert, va recordar l’antiga ubicació de la festa: la plaça del Poble, ara en remodelació i, en un futur, possible nou emplaçament (“és una qüestió controvertida; alguns escudellaires volen tornar-hi, però d’altres sempre han viscut la tradició aquí”).
A les 12.52 hores, el termòmetre de la casa d’assegurances Patrimoine marcava cinc graus. El fred era demostrable i els amants de l’escudella esperaven en dues cues (una per als que duien plat i una altra per als que no en portaven). Teo Armengol, escudellaire major, va explicar que s’havien cuinat 1.500 litres d’escudella i 2.000 de caldo. La llista d’ingredients per fer el brou fa rodar del cap: os de pernil, os d’esquena de porc, carcanades de gallina, careta de porc, cansalada viada tendra, faldó de vedella... A banda, cal integrar-hi les pilotes (de tres carns: cuina d’aprofitament), els fideus i l’arròs, la mongeta seca, la patata trencada i les verdures (api, col, carabassa, porro...).
La vuitantena d’escudellaires implicats van començar a treballar l’elaboració el dia abans (triar verdures i bullir-les) i ahir ja eren a peu d’obra a les cinc del matí. A banda de la mà d’obra de la capital, també van sumar-s’hi una trentena d’ajudants de la Penya Xíndries de Sant Pol de Mar (població agermanada). Al tomb de la una del migdia, amb la gana al coll, un escudellaire comentava que el plat honorat demana “paciència, com tot el que implica xup-xup”. Sense oblidar que la matèria primera sigui bona i andorrana: donja, bringuera, carrota... I un moment essencial: “Que l’os de pernil es perdi.” Paciència per rematar el sabor. L’escudella, per cert, és innegablement popular perquè triomfa arreu: 2.700 racions servides a Escaldes-Engordany i prop de 2.000 a la Massana.