NOMENAMENT DEL DIRECTOR DE CULTURA
El Robert de Casa Cristo, rumb a Canillo
Lizarte assumeix el departament de Cultura mentre el museu d’Encamp roman tancat
Robert Lizarte jurant el càrrec a la sessió de consell de comú.
Poques vegades una sessió ordinària de consell de comú a Canillo ha comptat amb una presència tan notable d’encampadans entre el públic. L’ocasió no era per a menys: un il·lustre de la parròquia, Robert Lizarte, assumia ahir la direcció del nou departament de Cultura i Tradicions de Canillo, separat ja de Turisme. Per a alguns, podia semblar que l’extensa comitiva anava a acomiadar el fill pròdig que se’n va a provar sort lluny de casa, tot i que, afortunadament, al nostre país les distàncies són curtes encara que hom marxi a Canillo a fer les Amèriques.
“La cultura és una cosa molt àmplia i crec que el Robert és la persona ideal per fer-se’n càrrec”
Lizarte, de 45 anys, etnògraf de formació i actualment cursant història de l’art a distància, és un dels divulgadors del patrimoni més coneguts del país. Durant un quart de segle ha estat al capdavant del Museu Casa Cristo d’Encamp. És l’actual president de l’associació Velles Cases Andorranes, entitat amb més de quatre dècades de trajectòria, i en l’àmbit de la recerca i la difusió del patrimoni va publicar el 2022 un pioner treball sobre les campanes canillenques i els seus campaners sota el títol Homes i dones de Canillo, als auficis!
“Dic que sí a assumir la direcció del departament per l’estima a la cultura i a les tradicions del país”
El cònsol Alcobé, en un discurs poc habitual previ a un nomenament d’aquestes característiques, celebrava la incorporació de Lizarte, de qui diu que “no deixa Encamp per anar a Canillo, sinó que el compartirem entre les dues parròquies, com la cultura, que és quelcom també compartit”.
El flamant director tindrà entre els seus objectius principals “vetllar per les tradicions, el patrimoni, l’activitat cultural i la història”. I és que el mateix cònsol li encarregava, sobre aquest darrer punt, treballar per “identificar i localitzar els antics nuclis que fa centenars d’anys formaven part de la parròquia, com ara Caselles o Sella, aquest últim amb l’església de Sant Martí en fase d’excavació”. Un tema en el qual tindrà un magnífic aliat en l’arxiver Domènec Bascompte.
Lizarte ens deia que afronta l’encàrrec “com un repte personal, amb la voluntat de mantenir les activitats habituals que ja funcionen a la parròquia, com la crema del Mai, el Carnaval o el Sant Jordi, que són les qüestions més immediates que es plantegen les pròximes setmanes”. Però com a novetat, la nova direcció cultural pretén incidir “en l’element patrimonial i en la investigació sobre Canillo, com també en la recollida de memòria oral dels padrins, gràcies als quals som avui aquí”.
I què passa amb Casa Cristo, es preguntaran. Des del 1999, Lizarte n’era la cara visible, i l’assumpció de la direcció cultural canillenca ha fet que ara per ara el museu etnogràfic romangui tancat. Cal tenir present que, juntament amb el Museu de l’Automòbil, es tracta d’un dels equipaments més emblemàtics de la parròquia i que més gent atrau. Sense anar més lluny, l’any passat hi van passar uns quatre mil visitants comptant escolars.
El conseller de Cultura d’Encamp, Joan Sans, ha afirmat que Casa Cristo reobrià aviat, quan conclogui el procés de selecció de la persona que ha de substituir Lizarte, un procés que es va aprovar ja la setmana passada d’acord amb el que estableix l’ordinació. En tot cas, des del comú d’Encamp han especificat que el tancament temporal del museu no és pas extraordinari, ja que “en temporada baixa hi havia un horari especial, i també en èpoques de visites dels escolars”. Vaja, que “no estava sempre obert en horari continuat”, diu Sans.
Tot i la concòrdia existent, mai més ben dit, entre ambdós comuns, hom no pot evitar preguntar-se avui si en aquest cas és vàlida aquella màxima que “ningú és profeta a la seva terra”, i si amb el pas de Lizarte d’Encamp a Canillo la primera parròquia perd, com sembla, un dels seus referents en l’àmbit cultural.