ESPAI NATURAL DE LA QUEROLA, A ORDINO

Passarel·la per visitar les molleres

El comú d’Ordino, el quart i els promotors de la Querola han acordat construir un recorregut visitable a la zona de molleres situada a tocar dels apartaments de luxe. La parcel·la on es troben aquests espais naturals humits és propietat del quart ordinenc.

Espai natural de la Querola.

Espai natural de la Querola.Fernando Galindo

Publicat per
Ordino

Creat:

Actualitzat:

El comú d’Ordino, el quart d’Ordino i els promotors de la Querola han acordat construir un recorregut visitable a la zona de molleres situada a tocar dels apartaments de luxe. Segons va explicar aquesta setmana al Diari la llevadora del quart, Roser Calvo, la parcel·la on es troben aquests espais humits és propietat de la institució i, per tant, “no es poden tocar”. La normativa interna prohibeix al quart vendre els terrenys de què és titular i només permet cedir-ne l’ús en alguns casos –per exemple, si un veí necessita travessar-lo per poder sortir de casa. “El quart d’Ordino té una funció de protecció del medi ambient molt important”, afirma Calvo.

Etiquetes:

“El quart d’Ordino té una funció de protecció del medi ambient molt important”
Roser Calvo, Llevadora del quart d’Ordino

El projecte en què treballen el comú i els promotors de la Querola consisteix a construir unes passarel·les de fusta que sobrevolin la zona de molleres. Es tracta d’una infraestructura que facilita l’accés als espais naturals evitant alhora de generar-hi un impacte destructiu. Els treballs començaran un cop estiguin enllestides les obres a la Querola, iniciades a final del juliol del 2012. Els promotors també hauran d’arranjar la font que alimenta la mollera. També propietat del quart –totes les fonts del poble són del quart, com els camins i la majoria de boscos–, avui és plena de brutícia i bardissa.

El terreny on s’alça la promoció era un aiguamoll de muntanya. L’impacte del pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP) –actualment en procés de revisió– sobre les molleres és petit, ja que la majoria es troben en zones no urbanitzables. Fins al moment la política del comú ha estat avaluar individualment la importància de cadascuna de les molleres afectades en el moment de desenvolupar els plans parcials d’unitats d’actuació amb presència de zones humides.

Als Pirineus, les molleres s’alimenten generalment d’aigua freàtica, infiltrada procedent de fonts i rierols. En els climes atlàntics de muntanya, on hi sol haver més precipitacions, també n’hi ha de formades per l’aigua de pluja. A part de constituir reserves d’aigua dolça, les molleres són hàbitats i biòtops molt particulars i presenten una forta concentració d’espècies especialitzades, endèmiques, rares o amenaçades. Són, per tant, espais estratègics per a la conservació de la biodiversitat. El Govern va identificar fa tres anys unes 1.700 molleres. Se’n troben moltes als parcs naturals de Sorteny i del Comapedrosa i a la vall del Madriu.

ZONES PROTEGIDES EN LA REVISIÓ DEL POUP EN MARXA

La darrera revisió del POUP, aprovada el novembre de l’any passat amb caràcter provisional, cataloga 22 molleres. Aquests espais humits estan inclosos, en el pla d’urbanisme, en la categoria de zones de protecció d’aigües. Alhora, aquesta classe de terreny es considera no urbanitzable i, per tant, no s’hi pot construir. Segons la proposta de revisió del pla d’urbanisme, també formen part de les zones de protecció d’aigües els brolladors o captacions d’aigües superficials o subterrànies, els marges i riberes de rius, els torrents o corrents d’aigua continus o discontinus, llits i fons de llacs, els estanys, els embassaments i els aiguamolls.
tracking