Llevadora del quart d'Ordino
“El quart és una garantia de conservació del patrimoni”
La llevadora del quart d’Ordino reivindica la importància d’una de les institucions més antigues de la parròquia.
Roser Calvo, llevadora del quart d’Ordino.
Roser Calvo és la llevadora del quart d’Ordino des del febrer del 2023. La institució renovarà la junta dissabte en el tradicional consell de les Talles.
Com es trien els membres de la junta del quart d’Ordino?
La junta es renova cada dos anys. En el consell de les Talles, que aquest any se celebrarà el dissabte 15 de febrer, es fa una missa, una sessió del consell de quart i un dinar. La tria es fa a l’atzar. Tots els noms dels membres del quart es posen en una olla de terrissa i se’n treuen cinc: el llevador, el llevador menor, el secretari i dos vocals. Els qui ja formaven part de la junta i els majors de 60 anys tenen dret a renunciar al càrrec.
Qui pot formar part de la institució?
Un membre major d’edat de cada família resident al poble d’Ordino, que no cal que sigui el cap de casa. Actualment som uns 30 membres.
Quin poder tenen els membres de la junta?
La junta no té poder de decisió. La seva funció és portar al dia els temes més importants, però no pot prendre cap decisió sense que hagi estat votada pels 30 membres del consell. És un òrgan de gestió.
Quines propietats gestiona el quart?
Gairebé tots els boscos d’Ordino. Algunes parcel·les situades dins del nucli urbà també pertanyen al quart, com per exemple l’edifici de l’antic Hotel Casamanya. I les fonts, els camins i els safarejos. El quart és una garantia de conservació del patrimoni.
Per què?
Perquè les normes internes prohibeixen la venda del patrimoni del quart. Sí, pot cedir l’ús d’un camí a un veí perquè pugui sortir de casa, però no pot vendre. Si el quart no fos propietari de terrenys al centre d’Ordino, ja no quedaria cap mullera perquè s’hi hauria construït a sobre.
Quina importància tenia el quart en l’Andorra tradicional, abans de la transformació econòmica i la creació de l’estat modern?
Era una institució cabdal perquè en aquell temps les cases aprofitaven molts recursos del bosc, i el quart era l’encarregat de gestionar-ne l’explotació. També li pertocava el repartiment de l’aigua. Quan es va començar a modernitzar el país i l’economia va centrar-se en el comerç i el turisme, el quart va perdre ingressos. Paral·lelament, el comú va consolidar-se com a institució de govern de la parròquia. Tot i això, el quart manté algunes funcions importants. No es pot fer un canvi en el cadastre d’Ordino sense que ho autoritzi el quart en el si de la comissió comunal en què es tracten els temes de límits.
Com es finança el quart?
No tenim gaires recursos. Els ingressos, escassos, provenen dels tributs que cobrem per l’ús del cementiri. Només una part de les instal·lacions són del quart.
Té arxiu propi?
Tenim pergamins amb més de 500 anys d’història. Hem cedit tota la documentació a l’Arxiu Nacional perquè la digitalitzi i sigui més fàcil de consultar. El procés ja està en marxa.
Hi ha relleu generacional, al quart?
Hi ha dos joves del poble que s’han interessat a participar-hi. És molt important que hi hagi un relleu, ja que la majoria de membres són grans i tenen coneixements sobre el poble que caldria transmetre perquè no es perdin. El quart és obert i animo tothom a formar-ne part. M’agradaria que més gent s’hi impliqués.
Quin és el futur del quart?
A llarg termini serà una mena d’associació de veïns, ja que gairebé no té recursos. Tot i això, penso que és important mantenir aquesta forma de propietat perquè és l’única manera d’evitar que es construeixi a tot arreu.