Sacrificar-se per l’esquí

Aquesta temporada són 64 els joves esquiadors –sub-16 i sub-14– que integren els equips de tecnificació dels esquí clubs del país, sota la coordinació de la FAE. 64 històries vitals amb l’esquí com a protagonista. Perquè fins i tots els estudis s’acomoden (programa esquí estudi) perquè els esportistes puguin gaudir de més dies a les pistes (cinc en total, repartits entre els matins dels dimarts i dijous, les tardes dels dimecres i el cap de setmana la temporada d’hivern). Tenir un fill tecnificat condiciona el dia a dia de les famílies. I, especialment, el seu pressupost. L’esquí marca el timing a la casa. Des de l’hora de llevar-se per pujar a pistes fins als dies de vacances. És un sacrifici, però als pares no els sap greu. Tot i l’esforç econòmic que representa la tecnificació. “És cara”, sentencia Xavi Coll, responsable d’aquesta estructura a la FAE. Bartumeu Gabriel pare té el fill, del mateix nom, a l’Esquí Club d’Andorra. A final de mes va competir al Trofeu Borrufa, el seu últim any. “Com a pare estic molt content que faci competició i practiqui un esport que li agrada pel que suposa de responsabilitat i de disciplina. Aquests nens han de saber gestionar molt bé la seva agenda i ser molt estrictes amb ells mateixos”, destacava. L’esforç del xaval corre paral·lel al que ha de fer la família per assumir econòmicament l’esquí. En aquest sentit, Gabriel apuntava que “cada any fem un pressupost i sabem que hem d’estalviar tant cada mes per poder invertir en aquest punt. Deixem de fer coses, com ara no anar a sopar tan sovint o fer menys dies de vacances, però com que veiem que el Bartumeu ho està aprofitant ho donem per ben invertit. Per quant pot sortir una temporada? Entre una cosa i una altra, entre 5.000 i 6.000 euros... són diners, sí.” A final de temporada li arribarà el moment de la veritat: saber si entra o no als equips de la FAE. Carla Mijares va ser la gran estrella andorrana al Borrufa, amb una plata i dos quarts llocs. Té 13 anys i el seu cognom s’associa al món de l’esquí, amb la seva germana Clàudia, de 16, integrant l’equip femení de la FAE, i el seu pare, Tomàs, competint encara en curses FIS amb 48 anys. La mare, Maria Ruf, no venia d’aquest món. Però s’hi ha hagut d’acostumar. “Des dels 4 anys les nenes estan a l’Esquí Club Arinsal Pal. M’ha costat una mica però veus que és pel seu bé, que estan encantades. És cert que has de sacrificar altres coses, potser faries algun viatge o compraries alguna cosa, però si les veus contentes val la pena”, confessa. Per a molta gent es manté la imatge de l’esquí com un esport elitista, no sempre a l’abast de totes les butxaques. Xavi Coll no ho amaga. Hi ha hagut casos d’esportistes que han deixat la tecnificació perquè la família, que n’assumeix bona part del cost, no hi arribava. “La junta de la federació en un moment donat va crear una comissió per ajudar nanos que estiguessin en aquesta situació de dificultat, però és complicat. Arribar a saber a qui has d’ajudar i a qui no implica tenir unes informacions que molt sovint les famílies no volen donar”, raona. Ell conviu dia a dia amb la realitat. “Com ja he comentat la tecnificació és cara. Diria que les famílies estan pagant un 40% del cost de la temporada. El club n’assumeix una altra part i la federació aportem una miqueta a través de les ajudes de Govern. Nosaltres ens fem càrrec dels desplaçaments internacionals i donem un premi, els dies d’esquí, en funció d’uns criteris. Són dies gratis per entrenar, fins a un màxim de 40, que aprofiten la següent pretemporada”, explica. Víctor Gómez és el màxim responsable de l’esquí club més jove, el Vall d’Incles –oficialment així aquesta temporada, aviat EC?Escaldes-Engordany–. Té dos cor­redors sub-16 en tecnificació, Joan Marc Armany i Guillem Areny. “Nosaltres els fem pagar la mateixa quota que a tots, 750 euros, i la resta, transport, assegurances, material i estades van a càrrec seu. Intentem, això sí, no anar gaire lluny perquè no es dispari molt el preu”, comenta. El material és un punt i a part. Com explica Xavi Coll, “aquests nois cada any necessiten material nou. Esquís de gegant, d’eslàlom... En necessites uns per fer la cursa, uns per als entrenaments i els reconeixements... Cada any han de tenir uns quatre parells d’esquís nous. No són del preu que et pots trobar en una botiga, però tampoc són esquís de Copa d’Europa. De tota manera entre 400 i 500 euros cada esquí sí que els val”. I sort en tenen alguns de gaudir d’ajudes per part de botigues del país. Pep Gabriel, director tècnic de l’Esquí Club d’Andorra, el degà del país, considera que la tecnificació suposa “un sacrifici per a tothom. Els nens, la família, els esquí clubs... A l’hivern no surt tan car per la quantitat de dies d’esquí, però a l’estiu sí perquè no ens podem preparar aquí”. Gabriel obre una nova via i apunta “la pressió tan forta que tenen els nens. Per totes bandes. Per part de l’entrenador, que vol resultats, dels pares, que demanen bones notes i bones classificacions, de l’escola... Tenen una pressió molt heavy i segur que es pot plantejar d’una altra manera. La part més positiva per a mi és en l’àmbit organitzatiu. Saben com preparar-se per al dia de demà”. Aquest ja ha arribat per a Jan Sasplugas, que ha superat l’etapa de tecnificació i està a la FAE. Major d’edat, el fill de Toni Sasplugas i la presidenta de l’ECOA, Sandra Codina, es troba ara en fase de recuperació d’una greu lesió. A casa l’esquí ho és tot. “Es viu amb molta passió. Tota la família viu al ritme de l’esquí. A tall d’exemple. mai sabem quan farem les vacances d’estiu, pendent de les estades”, assenyala Toni Sasplugas, secretari general de l’Automòbil Club, qui afegeix que “el sistema actual està molt ben fet perquè permet estudiar i esquiar, que és el que el meu fill vol ara. No t’obliga a triar una cosa o altra, i ens apropa als països capdavanters”. Des que és a la FAE la factura ha baixat, però ara i abans donen els diners per ben emprats. Perquè al cap i a la fi, l’esquí, com tot esport, és escola de vida. “Aquests nois maduren molt més ràpid i és una formació per a la vida”, assegura. El Jan ha superat una etapa en el camí cap a l’esquí de competició. És la meta dels 64 que vénen darrere. Esforç i il·lusió no els en falten. Infraestructures, suport i... diners, tampoc.