Les nits del Pas

A les cinc de la tarda acabem d’esquiar i a les sis ja comencem a beure”. Sense embuts, el Ben, un jove londinenc de 22 anys, explica quin és el seu pla de vacances per aquests dies al Pas de la Casa, on ha vingut a passar la setmana de Carnaval amb un grup de catorze companys de la universitat. Són les dues de la matinada de dijous, i els carrers del Pas presenten un trànsit constant de joves –britànics, portuguesos i espanyols en la seva majoria–, entre els dos punts calents de l’oci nocturn del poble, la plaça dels Vaquers i el carrer del Maià. Aglomeracions a les portes dels locals, baralles i incidents amb intervencions de la policia, persones vomitant o orinant al carrer, ambulàncies que atenen les intoxicacions etíliques... és l’estampa que es repeteix cada nit, amb escasses variacions. Casos com el del Ben i els seus amics exemplifiquen quina és la problemàtica amb què la localitat encampadana porta lluitant cada temporada d’hivern des de fa una colla d’anys. Una problemàtica que va més enllà dels aldarulls nocturns, i que obliga a encetar el debat sobre si Andorra necessita apuntar-se a un model turístic basat en l’arribada massiva de joves amb poc poder adquisitiu, que abonen preus irrisoris per les estades, que compren l’alcohol al supermercat i ja surten beguts de l’hotel o l’apartament. “El ministeri d’Interior i el comú han mantingut reunions sobre aquest tema? A mi no em consta. El Pas està lluny del centre neuràlgic del país, i el nostre problema de sorolls i disbauxa el viuen massa a distància”, lamenta Jordi Montané, propietari de l’hotel Kandahar. Durant els últims anys, la de Montané ha estat una de les veus que més s’ha alçat contra la situació que es viu al poble, i la necessitat d’una solució. Les mesures aplicades recentment, en especial el reforç de la vigilància policial als carrers, poden ajudar en moments puntuals, però les considera insuficients. “Quan hi ha un grup de 50 persones cantant a la plaça, i arriba una patrulla, què poden fer aquests policies? Què se’ls pot dir a un grup de joves que estan a les 3 de la matinada a sota un edifici parlant i cantant?”, pregunta. Nous locals i traspassosEn la seva opinió, el que caldria és “que el comú no autoritzi l’obertura de nous locals d’oci nocturn, ni tampoc traspassos en cas de tancament”. En aquest sentit, Montané recorda que anys enrere va demanar que s’apliqués una moratòria sobre l’obertura de nous establiments que servís “per reflexionar sobre el tema i prendre les decisions oportunes. Aquesta moratòria, malauradament, no ha arribat”, lamenta. L’hoteler creu que la solució principal passaria per traslladar els pubs i discoteques als afores del Pas. “Seria positiu, però també hem de ser conscients que no es pot fer d’un any per l’altre”, reconeix. “Caldria un espai, i mesures fiscals que ajudin i afavoreixin els trasllats”. L’empresari explica que el projecte guanyador del pla d’embelliment del Pas preveu la instal·lació d’establiments a l’edifici de l’aparcament del Maià, que està situat a l’entrada del poble. “Allà hi podrien anar una sèrie de locals, això s’ha parlat”, comenta, “però tinc el temor que una part es quedi al tinter, perquè aquest és un projecte a força llarg termini”, afegeix. Respecte a l’opció de canviar el model turístic del país, Montané creu que “són propostes un xic, o molt, utòpiques”, perquè “és molt fàcil fer volar coloms, però a l’hora de la veritat, no tots els establiments tenim el mateix tipus de turisme”. Des d’aquest punt de vista, “el turista jove que ha vingut una setmana a fer gresca, difícilment conviurà amb un altre que busca un lloc familiar, una comoditat, una pau nocturna i uns carrers nets”. Per aquest motiu, considera que “si volem anar cap a un canvi de model, tots ens hi haurem d’involucrar: botigues, hotels, apartaments, comú, pistes, Govern... i no és fàcil remar tots cap una mateixa direcció”, subratlla. Situació als apartamentsEl que està clar és que, des de l’administració, és molt difícil, per no dir impossible, establir un control sobre l’activitat dels tour operators estrangers que ofereixen vacances al país a preu de saldo. El responsable d’una agència de viatges, que prefereix conservar l’anonimat, explica que aquestes empreses “ja tenen acords establerts directament amb els propietaris d’apartaments d’Andorra”, que ofereixen “un producte a l’alçada del cost d’aquests paquets”. En aquest sentit, agrega, “les condicions dels allotjaments són gairebé infrahumanes, amb fins a 10 o 12 persones confinades a cada apartament”. Assegura que “hi ha una massificació que permet rebentar preus”, a l’hora que critica una “manca de mecanismes de control per part del Govern. És qüestió de posar-hi fre, però mentre des d’Andorra es permeti que es perjudiqui d’aquesta manera el turisme tradicional, serà complicat”, rebla. La mateixa opinió és compartida pels representants de les principals entitats d’empresaris del Pas de la Casa. D’una banda, Jean-Jacques Carrié, president de la Iniciativa Publicitària, assegura que des d’aquesta organització “portem anys i anys estudiant possibles solucions, però el problema sempre és el mateix: que ve molta gent jove a un preu molt rebaixat, i després passa el que passa”. Carrié explica que “aquests nois compren l’alcohol al supermercat, o directament els hi subministren els mateixos tour operators que els han portat aquí. Per culpa d’això, cada nit tenim escenes de borratxeres al car­rer, i l’endemà ens ho trobem tot fet un desastre”, remarca. Aquest fet també porta els bars, pubs i discoteques a aplicar una política de preus molt més agressiva. Les famoses happy hours –les franges horàries en què les begudes alcohòliques són més econòmiques–, proliferen arreu. I des de primera hora de la tarda: algunes d’aquestes ofertes comencen a les 4 o les 5 i s’estenen durant tres o més hores. En opinió de Carrié, la situació només es pot resoldre si les mateixes empreses que fan de receptores paren els peus als tour operators. “Fer pujar 2.000 o 3.000 persones de cop és una bogeria per a un lloc tan petit com el Pas de la Casa, encara que sigui en setmanes de poca afluència”, comenta. Des d’aquest punt de vista, “omplir d’aquesta manera el poble acaba sent contraproduent per al turisme més tradicional, que ve aquí simplement a esquiar, fer algunes compres i passar uns dies de tranquil·litat”. En el mateix sentit, des de l’Associació de Veïns i Comerciants del Pas de la Casa, el seu president, Òscar Ramon, assenyala que “omplir el Pas durant unes setmanes concretes de l’any no ens aporta absolutament res, i no és gens edificant, ni per a nosaltres ni per a Andorra”. Ramon creu que “caldria plantejar-se si realment val la pena anar a buscar aquest perfil de visitant, perquè a la llarga acaba repercutint en el turisme familiar de tota la vida”. I insisteix que “quan es bar­regen dos tipus de clients tan diferents, pot acabar tenint com a conseqüència que la gent que realment ve aquí a descansar, ja no vulgui saber res del Pas”. Ramon troba paradoxal que “s’estigui fent un pla per arreglar el poble i per millorar els accessos a pistes”, i de l’altra banda “es permeti segons quin tipus de turisme”. Separar les dues tipologies de visitant és el que ha intentat Jordi Montané blindant literalment el seu hotel dels sorolls nocturns. “Vam posar doble finestra, i doble vidre, a totes les habitacions”, indica. “Tenim la sort de tenir una clientela que bàsicament no surt, que és molt familiar, i el que fem és intentar mantenir la nostra bombolla, perquè molts cops el que passa a fora és una mica deplorable”, afegeix. Amb tot, no pot evitar el panorama que els clients es troben l’endemà al matí en sortir al carrer, “que tot sovint està ple de gots, de brutícia i de vòmits”, afirma. O el que veuen durant la nit si no poden dormir i se’ls acut treure el cap per la finestra. “De matinada, veure un grup nombrós de gent en un estat d’embriaguesa avançada, cantant pel carrer... quina imatge dóna això?”, es planteja. Veïna indignadaEl turista, que al cap i a la fi només s’està uns dies al Pas, no és precisament el major perjudicat per aquesta situació. Els veïns la pateixen cada dia. “L’única solució és no deixar venir aquesta gent”, exposa una veïna del carrer del Maià. “Cada nit hi ha crits, gent cantant, contenidors tirats... és una vergonya. El més trist és que les famílies que venien aquí de tota la vida, han deixat de visitar el Pas per culpa d’això”, assevera. Al seu entendre, “calen més patrulles policials, més vigilància al carrer que almenys serviria per dissuadir la gent de fer xivarri”. En aquesta mateixa zona, un grup d’amics procedent d’Alacant resumeix en què s’ha convertit el Pas de la Casa durant la temporada d’hivern: “Aquest és un bon lloc per passar uns dies d’esquí i de festa, però no viuria aquí ni boig”, reconeix un d’ells. El seu perfil s’ajusta perfectament al tipus de turista que la població acull durant aquestes setmanes. Cadascun d’ells ha pagat tan sols 200 euros per un pack que inclou el desplaçament, l’estada d’una setmana en un apartament i el forfet d’esquí...