Tot el pes de la llei
47603.jpg
Tres anys i tres mesos de presó condicional qualificada a sotmetre’s a un tractament mental i la prohibició de no acostar-se durant tres anys a les víctimes. És la pena imposada al sotsoficial del cos de policia Francesc Troguet per haver disparat quatre trets a la seu del cos. Una sentència que es va dictar després de jutjar l’agent pel procediment d’ordenança penal. Cinc anys (tres i mig ferms) i tres de presó per a dos joves per tràfic de drogues. El delicte, haver introduït al país 40 grams de cocaïna. Petició per part de la fiscalia de cinc i quatre anys i mig d’internament per a una noia i un noi per cessió de droga a menors. Van ser enxampats quan venien cinc euros de marihuana a un jove de 15 anys. Al cotxe, el centre d’operacions, en van trobar 14 grams. D’aquí a unes setmanes sabran si entren a la presó. Penes d’entre quatre anys i mig i sis d’internament per als lladres de la joieria Cellini de l’avinguda Carlemany. No hi va haver ni trets ni ferits. Tres anys de presó per a una jove colombiana que va introduir 50 grams de cocaïna. Penes d’entre 7 i 5 anys d’internament per als principals acusats del cas Dalton per tràfic de drogues. A molts no els van trobar estupefaents quan se’ls va detenir. Sí que en duia, almenys dins del cos, el jove que el 2011 va atropellar mortalment una dona a la Massana i que va ser condemnat a sis mesos de presó ferma tot i haver donat positiu per marihuana. I es podrien seguir enumerant sentències que poden semblar altes o no. Quinze mesos per exhibir-se sexualment davant d’un menor. Dos anys per posseir i cedir pornografia infantil. Deu i mig per prostituir i abusar de la néta. Dos anys per exhibir-se davant d’un menor i oferir-li diners a canvi de sexe. Deu anys per robar i donar una brutal pallissa a una anciana al seu domicili. Nou anys per intentar assassinar un taxista i robar-li la recaptació. O la pena de vint anys de presó que el Tribunal de Corts, ratificada després pel Superior, va imposar a Montserrat Gimeno per l’assassinat del marit després de colpejar-lo nou vegades al cap amb una pesa i clavar-li 33 ganivetades. I la pregunta és: la Justícia andorrana és laxa o severa? El president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, indica que per a la persona que és jutjada “les penes que posa el tribunal, en principi, sempre són massa dures”. Pijuan recorda que sempre estan dins del marc legal que assenyala el Codi Penal, que “és la garantia per al ciutadà que la pena que rebrà està dins del marc de la llei. El Codi Penal marca un mínim i un màxim de càstig en cada delicte i aquesta és la garantia, explica Pijuan, que recorda que en l’anterior per influència francesa, només es preveien penes màximes i “donava confiança al tribunal per imposar el càstig tenint en compte les circumstàncies de cada processat”. El president considera que les penes a Andorra no són més severes que les que es dicten a Espanya. I posa l’exemple en els delictes per cessió de drogues a menors. Al país veí del sud les més baixes van entre 3 i 4,5 anys i al Principat entre 3 i 6 en els tipus agreujats. En el cas d’estupefaents com la cocaïna, a Espanya el màxim és de 6 anys i aquí d’entre 4 i 10. Pijuan recorda que a Andorra hi ha la possibilitat que la pena es dicti amb una part de la condemna ferma i l’altra condicional. “Al final estan més ajustades que a Espanya. No tinc la impressió que a Andorra es posin penes excessivament altes”, explica el president del Tribunal de Corts, que matisa que en la cessió a menors de droga normalment la primera pena és condicional i si s’és reincident, ferma. “Si algú no entra a la presó no té la sensació que se l’hagi condemnat”, indica Pijuan, que assegura que veuria positiu que “hi hagués un debat, que s’ha de posar en l’àmbit ciutadà i del legislador, que és qui fa el marc legal”.
L’opinió dels advocatsQuant als advocats, les opinions són diverses respecte a la severitat o no de les penes. “Quan ets advocat defensor les peticions de la fiscalia sempre les trobes massa dures”, explica la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, que recorda que la feina del ministeri públic és defensar la legalitat. “El vot popular ha promogut una llei i assenyala una pena. I el fiscal, amb tota lògica, ha de fer el que diu el Codi Penal: que hi ha d’haver una pena o una altra en funció de donar resposta social al delicte comès”. Bellocq explica que després és el Tribunal de Corts qui regula la petició de la pena, perquè “molt poques vegades els magistrats estan seguint el que demana la fiscalia”. Respecte a les penes relatives al tràfic d’estupefaents, assenyala que “com a persona i no com a degana crec que s’ha de tenir una pena severa en aquests comportaments”. Independentment, recorda que un dels beneficis de la Justícia andorrana és que els magistrats sempre tenen en compte la situació personal del processat. “A vegades quan no hi ha cap atenuant que legalment se’t pugui aplicar, sempre hi ha l’article 56 que permet regular la pena en funció de la personalitat de l’acusat”, indica Bellocq. L’advocat i exdegà del col·legi Manuel Pujadas explica que a Andorra les sentències més dures es donen en delictes relacionats amb atacs a la propietat privada, blanqueig de capitals i tràfic de drogues. “En els tres casos, la justificació que s’ha donat sempre és que en un país tan petit com Andorra no ens podem permetre aquest tipus de delictes”, indica el jurista, que hi afegeix que en els casos de blanqueig hi ha un afany recaptatori. “Hi ha multes importants i la incautació dels fons bloquejats”, explica Pujadas, que considera que moltes vegades les peticions de la fiscalia i les penes del tribunal “convergeixen”. També veu un problema en les dilacions dels judicis en casos de blanqueig o en altres com el recent de les escoltes policials. “Si la cosa s’allarga gaire s’acaba posant en entredit la veracitat de la prova”, explica. També creu que, a l’hora de demanar multes, la fiscalia sempre tira per la banda alta i amb criteris molt contradictoris. “Ens hem trobat casos que en la qualificació provisional el fiscal demana 100 i després a la vista ho multiplica”, assenyala Pujadas, que quant a la severitat del Codi Penal andorrà respecte als forans considera que s’hauria de mirar cas per cas. Posa un exemple: “Un atracament sense víctimes a una joieria a Barcelona o París té molt menys pena que a Andorra.” Un altre exdegà, Jean-Michel Rascagneres, creu que avui en dia les sentències són més ajustades que fa 25 o 30 anys. “Un porro et podia costar tres mesos de presó ferma, tot i que ara, en casos de drogues, hi continua havent una mica més de severitat que en altres països”, indica Rascagneres, que considera que a vegades les sentències es dicten buscant una mena d’autodefensa. “La fiscalia està demanant penes molt elevades sobre la base de la protecció del país, les considera una contrapartida per mantenir la seguretat”, diu l’exdegà, que recorda que delictes com el consum de droga a Espanya no estan penats i aquí sí, perquè es considera que “s’ha de protegir la joventut”. També exdegana, l’advocada Maite Bourgeaud parla d’una comunitat petita amb un Codi Penal que fa èmfasi en algunes conductes per evitar problemes que es donen a països molt més grans. Tot i això, Bourgeaud no té la sensació que les penes siguin excessivament dures i creu que s’adeqüen molt a les circumstàncies de les persones afectades. La lletrada recorda que els advocats el que discuteixen als tribunals és si estan provats els delictes i si partint del que està provat es demana una pena elevada o no. Bourgeaud indica que el fiscal és una part del procediment. Que no decideix. Que el que fa és donar una versió dels fets que considera provats i sol·licita una pena partint d’aquests fets. “És el tribunal qui decideix i té unes barreres marcades pel Codi Penal que ha estat elaborat pel Consell General”, recorda, i diu que potser caldria obrir el debat del pacte de penes en alguns processos. Per últim, l’advocat i conseller general Gerard Alís explica que tot i que la fiscalia acostuma a demanar penes molt severes, algunes vegades el tribunal les acaba matisant. Quan els delictes afecten l’ordre públic o el tràfic de drogues “solen ser molt dures, fins i tot en temes menors”.
EL CODI PENAL
-L’article 56 assenyala que els tribunals fixen la pena de manera raonada, dins dels límits establerts per la llei, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat dels fets, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixen una futura reinserció.
-L’article 282 diu que qui produeixi, elabori, transporti, importi, exporti, vengui, proporcioni il·lícitament o posseeixi drogues tòxiques amb alguna d’aquestes finalitats ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del valor de la droga comissada. Si es tracta de cànnabis o droga de toxicitat similar, la pena ha de ser de presó fins a dos anys i multa fins al doble del valor de la droga.
-L’article 283 indica que les conductes previstes en l’article anterior han de ser castigades amb pena de presó de quatre a deu anys i multa fins al quàdruple en el primer cas, i de presó de tres a sis anys i multa fins al triple en el segon cas si es tracta de gran quantitat, si la droga es facilita a menors d’edat o incapaços o si es difon en centres docents, d’esbarjo, assistencials o penitenciaris.
-L’article 283 també diu que es pot ampliar si la substància està manipulada o adulterada de tal manera que augmenti el perill per a la salut, si es facilita a persones sotmeses a un tractament de deshabituació o rehabilitació, o si el culpable pertany a una organització que tingui com a finalitat difondre aquestes substàncies.
-L’article 283 també assenyala que si concorren dues o més de les circumstàncies anteriors o si el culpable exerceix una posició de poder de dret o de fet en l’organització, es pot imposar, sempre que es tracti d’actes de tràfic a gran escala, pena de presó de vuit a setze anys en el primer cas de l’article anterior i de sis a dotze en el segon.
-L’article 284 diu que el consum, la introducció o la possessió de droga per al consum propi s’ha de castigar amb pena de presó fins a un any o d’arrest. Si es fa en local públic ha de ser de fins a dos anys.