Bretxa salarial
47918.jpg
La bretxa salarial està ben oberta i sense senyals de fer sutura. La disparitat de sous entre homes i dones al Principat és a dia d’avui del 23% de mitjana i afecta tots els sectors econòmics del país. Amb crestes, com la de la banca, on ells cobren de mitjana un 44% més que elles. En aquest ordre de coses, si fem un recorregut històric a través del que han anat cobrant els ciutadans del país al llarg de les darreres quatre dècades, comprovarem com malgrat que l’esquerda s’ha anat aprimant al llarg dels anys, segueix ben oberta en tots els col·lectius. Això sí, el 1967, primer any que hi ha dades, la desigualtat era el doble que la que hi ha actualment: del 44%. Per tant, en 48 anys, s’ha reduït a la meitat. Dels 71 euros que cobraven els treballadors llavors, han passat a percebre’n 2.235, mentre que les treballadores han evolucionat dels 40 als 1.735. Guanyen, per tant, 500 euros menys al mes, 6.000 l’any. Els percentatges van oscil·lar entre el 43% i el 30% dels anys seixanta als noranta, i no van baixar del 30% fins al 1994. La diferència es va mantenir en el 28% fins al 2006, i a partir de llavors va començar a baixar fins al 23% actual. Una xifra que està per sobre de la dels països del voltant. Segons dades de la Comissió Europea del 2013, a?l’Estat espanyol la bretxa salarial és del 19,3%, mentre que a l’Estat francès és del 15,1%. El cert és, però, que hi ha moltes variacions i realitats diferenciades entre els diferents països d’Europa. Així, entre els estats membres de la Unió Europea hi ha oscil·lacions molt accentuades, com el 30% de discriminació salarial que hi ha a Estònia i el 3,2% d’Eslovènia. Ara bé, la mitjana al conjunt europeu se situa en el 16,4%. Més a prop, l’espanyol és l’Estat europeu on més va créixer la diferència salarial des de l’inici de la crisi, el 2008. Llavors la bretxa era del 16%. A?Catalunya, per altra banda, la desigualtat és més alta que al conjunt de l’Estat i se situa al 20%.
Igualar la mitjana europeaAl Principat, doncs, hi ha més discriminació salarial que a la resta de països de l’entorn. I un dels objectius del Govern d’Andorra passa precisament per intentar equiparar-se a la mitjana continental. Ho afirmen des del ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, on posen de manifest que “seguint la línia dels països europeus el que es planteja és reduir les diferències en el món laboral”. Això passa, indiquen, per millorar la diversificació professional, l’accés de les dones als càrrecs de decisió i la coresponsabilitat home-dona pel que fa a les tasques familiars i de la llar. Una de les maneres que ha previst l’executiu per començar a fer realitat aquests propòsits és, expliquen fonts del ministeri, endegar accions de sensibilització i prevenció en diferents àmbits. Com ara l’educatiu, i en aquest context s’emmarquen activitats com les que l’equip d’atenció a la dona va dur a terme el 8 de març passat a la ludoteca de Santa Coloma coincidint amb el Dia de la?dona treballadora. Un acte adreçat als infants per tal de trencar estereotips al voltant dels rols de gènere. Un dels cims que més destaca el Govern en la lluita contra la desigualtat de gènere és la creació de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, un departament depenent del ministeri que encapçala Xavier Espot que es va crear el gener d’aquest any. El pla que té previst dur a terme l’organisme és “impulsar projectes i programes per garantir la igualtat entre l’home i la dona als diferents àmbits econòmics i socials”, remarquen des del ministeri. En aquest sentit, relaten que una de les primeres mesures que es promouran serà la posada en marxa de la llei d’igualtat per tal d’“establir i regular els mecanismes i recursos que facin efectiu el dret a la igualtat i la lluita contra la discriminació”. Des de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), però, denuncien que “anem tard” en el desplegament de polítiques d’igualtat sobretot pel que fa a la conciliació laboral i familiar. “S’ha anat tard, fins ara no s’ha fet gaire en comparació amb països veïns que ens porten molt d’avantatge”, declara la presidenta del col·lectiu, Montserrat Nazzaro. Una prova és el contrast que hi ha amb la bretxa salarial de?França, i en aquest sentit considera que “allà estan més avançats en termes d’igualtat i fan més bones polítiques de conciliació”. Per exemple, hi afegeix, tenen una protecció àmplia de la maternitat quan “aquí només tenim protecció en l’àmbit assistencial”.
Sectors amb més desigualtatMalgrat tardar mitja dècada, la discriminació de gènere imperant en la remuneració del treball s’ha anat reduint amb el pas dels anys fins arribar a la meitat de diferència del que hi havia abans. La millora s’ha notat en tots els sectors de l’economia andorrana. Menys a un: el financer, l’únic àmbit on l’escletxa s’ha fet més ampla, passant d’una disparitat de sous del 35-37% als anys setanta i vuitanta al 44% actualment. El sou mitjà en aquest món és ara de 5.300 euros per als homes i de 3.000 per a les dones. Tal com assenyalen les fonts consultades del ministeri d’Afers Socials, al món financer “les dones estan presents en un percentatge molt baix als llocs directius, que són els que tenen els salaris més elevats”. Per tant, s’ha de treballar, comenten, “per eliminar els obstacles en què es basen les desigualtats en la posició de les dones i potenciar la representació i participació femenina en la presa de decisions”, ja que encara hi ha la creença que “els homes són millors per a determinades professionals que les dones i això facilita que obtinguin sous superiors”. A més, el fet que encara sigui la dona la que assumeix la doble jornada –a casa i a la feina– impedeix que tingui accés a càrrecs de responsabilitat. A la resta d’àmbits d’activitat l’evolució històrica de la discriminació de gènere ha estat decreixent, si bé es mantenen sectors on la desigualtat és alta. A?l’apartat d’activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials la diferència de sou segons el sexe arriba al 30%, la segona més gran després de la banca. Amb un contrast del 29% hi trobem el sector immobiliari, seguit de l’hostaleria, on les remuneracions són de 1.585 euros per als empleats i de 1.370 per a les empleades. A parer de Nazzaro, és un dels sectors on més es nota “la manca d’oportunitats” perquè “els caps són homes i les treballadores són dones”. Així, en professionals feminitzades, com la sanitat o l’educació, els homes cobren fins a 1.000 euros més al mes de mitjana quan el 73% d’assalariats són dones. Experts d’Afers Socials del Govern apel·len a “romanents culturals” –les feines que fan els homes tenen més prestigi i estan més ben pagades– i a “la divisió sexual del treball”, que comporta que “les dones encara siguin responsables de l’àmbit domèstic i tinguin menys disponibilitat per treballar”. Segons Nazzaro, “la clau és fer polítiques que afavoreixin socialment la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral”, argumenta. I conclou: “Mentre tinguem el rol marcat que ens hem de cuidar de la casa les dones estarem en desavantatge.”
ELS FETS
-A la sanitat els homes cobren 1.000 euros més al mes malgrat que el 73% d’assalariats són dones.
-A l’educació els homes cobren 277 euros més al mes malgrat que el 67% d’assalariats són dones.
-Que el personal domèstic està feminitzat ho demostren el nombre d’homes que s’hi dedica: 78 enfront del miler de dones.
-L’únic àmbit que ha vist créixer la bretxa salarial al llarg dels anys ha estat la banca. Ha passat del 37% de desigualtat el 1970 al 43% l’any passat.
-L’any 1968 només hi havia una dona donada d’alta com a pagesa. Ara hi ha 55 dones i 109 homes, equilibrat. Ara bé, el sou femení és un 11% inferior.
-A principi dels 2000 hi havia prop de 6.000 treba-lladors de la construcció. Ara n’hi ha 2.400, com fa 40 anys.
-A principis dels setanta el camp amb més empleats homes era la construcció (1.200), i els que menys, l’educació i la sanitat (un i quatre).
-El sector transports ha patit un salt positiu en els últims anys. Ha passat del 22% de bretxa salarial que hi havia el 2010 al 9% de l’any passat.
-L’any 1967 ells cobraven 71 euros al mes i elles, 40. Ara reben 2.235 i 1.735 euros, respectivament.
-El sou masculí ha decrescut en els darrers cinc anys. El 2011 cobraven 2.300 euros i el 2015 2.235.
-El 1970 un cambrer percebia 30 euros al mes. Ara, 1.585 ells i 1.370 elles.
-La construcció, el co-merç i l’hostaleria han estat els sectors que històricament han comptat amb més treballadors. El comerç és el que ha ocupat més dones.