Al rescat del fronterer

La crisi ha comportat una caiguda del 36% dels veïns de l’altre costat del riu Runer que treballen al Principat. Govern i l’ajuntament de la Seu sumen esforços per pal·liar-ho.

48055.jpg

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Les darreres xifres del departament d’Estadística indiquen que hi ha 1.496 autoritzacions per a fronterers en vigor, el 36% menys que a l’inici de la crisi. Andorra “havia estat una gran oportunitat laboral per als veïns de l’Alt Urgell”, recorda Rosa Badalamenti, fundadora i presidenta de l’Associació de Transfronterers. Ella és un exemple d’urgellencs que ja no treballen al Principat. Després de 26 anys creuant cada dia la frontera, ara ha optat per quedar-se “a casa” i obrir el seu propi negoci a la Seu. Amb la crisi encara per esclatar, a 1 de gener del 2007, al Principat hi havia 2.349 autoritzacions d’immigració en vigor de tipus fronterer. A partir de llavors, la recessió que va afectar tota l’economia mundial es va fer notar amb una davallada progressiva de fronterers. Les caigudes més significatives es van produir durant el 2009 i el 2010, amb descensos del 8 i l’11% respectivament. Des de llavors el descens d’autoritzacions s’ha mantingut, anualment, en el 4% fins a arribar a les 1.496 actuals. Mentre Andorra perdia mà d’obra, a l’altra banda de la frontera l’atur seguia creixent. El 2007, amb la crisi per esclatar i segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), hi havia 440 persones aturades a l’Alt Urgell. La xifra va anar creixent i, malgrat que es va tancar el 2015 amb una certa millora respecte a l’any anterior (-1%), els aturats arriben als 1.068, quasi el doble que ara fa vuit anys. Des del Govern d’Andorra, el ministre d’Afers Socials i Ocupació, Xavier Espot, recorda que des de l’octubre del 2014, s’està treballant per posar fil a l’agulla amb la possibilitat per als transfronterers d’acollir-se “a quotes específiques”. Les noves autoritzacions laborals per a fronterers han patit baixades i pujades en els darrers vuit anys malgrat que en aquests moments són quasi una tercera part de les que s’atorgaven el 2007. Per contra, en règim temporal, sí que van a l’alça. En aquest sentit Espot apunta a d’altres mesures addicionals que s’han engegat darrerament per facilitar l’accés al mercat laboral andorrà. A la tardor de l’any passat es va acordar flexibilitzar el sistema de quotes amb la voluntat de poder atendre les demandes específiques de mà d’obra qualificada per part d’alguns sectors. “La situació de crisi ha fet que molts treballadors amb feina fixa a Espanya, que s’han quedat sense, ara optin per aquestes feines temporals”, justifica el ministre, tot remarcant que “Govern vol seguir potenciant, cada vegada més, l’accés per als fronterers”. Eduard Boldú és un d’aquests habituals de la frontera andorranoespanyola, però temporal. Veí de la Seu, fa 12 anys que entre la primavera i l’estiu és a Andorra. Treballa de guia de muntanya pel comú d’Escaldes. La resta de l’any és monitor d’esquí a Catalunya. “Per a mi Andorra segueix sent una oportunitat laboral”, assegura. Opina que malgrat que el mercat laboral no està per llançar coets, encara hi ha molts urgellencs que veuen “possibilitats” a l’altra banda de la frontera. Tot i haver-se decantat per quedar-se a la Seu, Rosa Badalamenti reconeix que les condicions per als fronterers han millorat els darrers anys. Al maig de 2008, amb una companya, va engegar l’Associació de Transfronterers per mirar de posar remei a les “discriminacions” que patien per viure a una banda del riu Runer i treballar a l’altra. “Ens vam començar a moure amb els polítics”, recorda, tot afegint que “es van començar a resoldre coses”. Entre els objectius de l’entitat hi havia aconseguir que els fronterers tinguessin dret al subsidi d’atur “ja que quan es quedaven sense feina quedaven desemparats”, explica la fundadora de l’associació; o evitar la doble imposició de l’IRPF. “Era un gran greuge ja que suposava quedar-te amb dues nòmines menys. Tothom evitava fer la declaració de la renda”, afegeix. No obstant això, la que segurament va ser la seva gran victòria va ser que els fronterers poguessin beneficiar-se de la targeta sanitària que els permetia l’accés gratuït al sistema català de salut. Fins llavors, quan els transfronterers es trobaven a l’estranger, no tenien cap tipus de cobertura sanitària. Ni per a ells ni per als fills. Tampoc podien accedir a la targeta sanitària europea. La vida de l’associació va ser curta. Cada vegada tenien més consultes, però, “no hi havia implicació de la gent”, lamenta la seva presidenta. El 2013, quan es complien cinc anys de la seva posada en marxa, va baixar la persiana permanentment.

La nova oficina Tot i que les condicions dels fronterers han millorat, els tràmits burocràtics que han de realitzar per completar el seu procés de contractació sovint són feixucs. Per aquesta raó, i amb la voluntat de recuperar Andorra per combatre l’atur, l’ajuntament de la Seu va aprovar, el passat febrer, la creació d’una oficina de tràmits per als treballadors fronterers. El nou servei pretén facilitar el recorregut administratiu i evitar haver-se de desplaçar fins al país per resoldre els dubtes. Mireia Font explica que consistori i Govern d’Andorra ja n’han començat a parlar. “La intenció és apropar el mercat andorrà a la Seu. Hi ha molta disposició per part d’ells”, assegura. Fa quinze dies, totes dues parts ja es van reunir. “Una oficina física, destinada exclusivament a això no és viable. La idea és disposar d’un assessor, aquí a la Seu, que pugui explicar com funciona el sistema de quotes i els tràmits a seguir”, avança. Des de l’executiu andorrà, Espot assenyala la predisposició. “Volem col·laborar per trobar la fórmula de fomentar el mercat andorrà”, insisteix, tot remarcant que el projecte “està encara molt en fase d’anàlisi i estem explorant solucions”. Independentment al nou servei, el consistori urgellenc vol acostar les empreses andorranes als veïns de la Seu. El passat novembre van estrenar una iniciativa que ja avancen que volen repetir: un workshop ocupacional. L’objectiu és facilitar la contractació de veïns de l’Alt Urgell per empreses d’Andorra. En total, durant una única jornada, es van realitzar 36 entrevistes professionals que van donar com a resultat 20 contractes laborals, dels quals se’n van formalitzar 8: quatre per feines temporals de reforç al comerç durant el Pont de la Puríssima i per les festes de Nadal i els altres quatre han suposat llocs temporals estables. Vallnord va ser una de les empreses que hi va participar. Iria Oliveira, responsable de recursos humans, reconeix que l’experiència “va ser interessant, donada la necessitat que la nostra empresa té de cara a la temporada d’hivern”. Remarca que repetiran: “Se’ns va facilitar entrevistar els perfils que buscàvem”. L’empresa va tancar amb un contracte però podrien haver estat més si no fos que “la resta de candidats que ens interessaven no tenien disponibilitat”. També hi van ser Pyrénées. En aquests moments, de les prop de 1.100 persones que tenen en plantilla, 57 són de l’altre costat de la frontera. Entre elles hi ha Carmen Pérez, tècnica de recursos humans. Explica que malgrat que no van arribar a tancar cap contracte al workshop ocupacional, repetiran si hi ha una nova edició. “Si les empreses necessiten mà d’obra i podem contribuir a donar feina, per què no fer-ho?”, es pregunta.

EL NOU CDI AMB ESPANYA EVITA DE TRIBUTAR MENYS DE 60.100 EUROS

El conveni per evitar la doble imposició (CDI) amb Espanya, que va entrar en vigor el passat mes de febrer, suposa millores per als fronterers. Un dels aspectes que aclareix és el que fa referència als transfronterers. Abans de la signatura del conveni, Espanya volia que tots els residents espanyols que treballaven a Andorra tributessin a Espanya. A partir del CDI el treballador fronterer que no superi els 60.100 euros i només tingui la feina a Andorra com a font d’ingressos, estarà exempt de tributar a l’Estat espanyol i només podrà fer-ho a Andorra. Un altre dels punts claus fa referència als pensionistes, que fins ara havien de pagar els impostos a tots dos costats de la frontera. Amb l’entrada en vigor del nou text, els transfronterers que estiguin cobrant una pensió de la CASS queden exempts de passar comptes tributaris amb el Govern d’Andorra i ara només ho han de fer amb el país veí. Paral·lelament, el futur acord d’associació que s’està negociant amb la Unió Europea també tindrà un efecte positiu per als treballadors transfronterers. I és que, malgrat que entre les línies vermelles que defensarà el Principat hi ha el manteniment de les quotes d’immigració, caldrà permetre l’accés al mercat de treball per als ciutadans de la Unió Europea que vulguin ser transfronterers i viure a les comarques veïnes, tant de França com d’Espanya.

tracking