Reportatge de la semana
El Thyssen, a bon pas
En uns dos-cents dies el Museu Carmen Thyssen Andorra obrirà les portes. L’espai està perfilat i al setembre comencen les obres. I la primera mostra, llesta. Amb noms com Matisse i Gauguin.
Guillermo Cervera, juraríem, el desborden les ganes d’esbombar el contingut de la primera exposició que acollirà el museu que ocuparà la planta baixa del que havia estat l’històric Hotel Valira. És clar que si hi ha un excés d’informació circulant es malmet l’efecte sorpresa de la inauguració. Però que s’escoli algun nom, sobretot si és dels que posen les dents ben llargues, també ajuda a generar expectatives. Així que si la propietària de la col·lecció, Carmen Thyssen, deixava caure que gaudiríem d’una tela de Paul Gauguin, el director del museu hi afegeix un altre dels noms que ajuden a captar l’atenció: Henri Matisse. Una tela icònica que tindrà un protagonisme especial, promet.
Pel que fa a noms, Cervera posa el fre amb allò de “i fins aquí puc llegir”. Però encara podem conèixer alguns detalls més de la proposta inaugural. Serà un recorregut per la història de la pintura des de final del segle XIX i tot el XX, amb impressionisme i postimpressionisme (amb una ullada a algun dels artistes americans que es van veure influenciats per aquest corrent francès). La mostra farà una ullada també al modernisme català –desig exprés de la baronessa– i viatjarà fins a l’expressionisme i el cubisme soviètic. Finalment, en aquest tast de la història recent de la pintura, l’exposició arribarà als moviments que van esclatar als anys cinquanta i seixanta fins arribar al pop art i a l’hiperrealisme.
Vint-i-quatre teles en total. Una mostra petita? “No, el que volem és que el públic tingui una experiència productiva”, argumenta Cervera. Cadascun dels quadres té una enorme història per explicar al darrere. A banda, assegura, aquesta fórmula d’apostar per unes quantes teles escollides és una de les que s’estan implantant amb força en els centres museístics nord-americans. No tant a Europa, de moment. “Però és el concepte de futur, perquè està més que demostrat que en exposicions molt extenses el visitant perd capacitat d’atenció.”
Els espais interiors
De moment, però, i perquè les teles es materialitzin al país, encara queda un camí per recórrer. “En l’àmbit museogràfic, físic, la feina important ja està dissenyada, ja hem pensat com ha de quedar cada cosa, en termes d’il·luminació, seguretat, etcètera”, explica Cervera.
El futur museu ocuparà un total de 500 metres quadrats a la planta baixa de l’antic Hotel Valira (on els pisos superiors seran destinats a habitatges). A dins, la meitat de la superfície es destina a la sala d’exposicions, una sala diàfana per on està calculat que podran circular 120 persones amb comoditat –l’aforament total del museu comptant totes les dependències està calculat en 200 visitants–.
Al vestíbul –cent metres quadrats de superfície– s’instal·larà la recepció i una petita botiga. Una zona que es podrà habilitar per a altres funcions: des d’acollir un concert de petit format o una conferència fins llogar-lo perquè s’hi organitzi un sopar amb vistes a l’exposició, posem per cas, o un còctel. A banda d’espai per a serveis i taquilles, el museu disposarà també de 40 metres quadrats per a l’EducaThyssen, separat de la sala d’exposicions perquè el públic usuari, els infants, pugui realitzar activitats sense estar constret per les exigències de calma i silenci que exigeix la contemplació de les obres. Per dur a terme les activitats lúdiques i educatives ja s’ha tancat un acord de col·laboració amb l’EducaThyssen Madrid, un projecte que ja fa vint anys que està en marxa, recorda Cervera.
Accés pel lateral
El museu tindrà accés pel lateral de l’actual pàrquing. Un espai on el comú facilitarà una zona on els visitants que arribin en autobús puguin baixar amb comoditat i seguretat. L’accés serà pel lateral mentre que la porta de la façana principal, tot i que l’original ha estat restaurada i serà restituïda, quedarà invalidada. Una solució adoptada per exigències de la distribució interior: aquesta porta donaria directament a l’espai expositiu, que quedaria trencat. També quedaran cobertes per dins les finestres originals que, no obstant això, es respectaran per fora, igual que la resta d’elements decoratius de les façanes en un edifici inclòs a l’inventari de béns de Patrimoni Cultural.
La retolació del museu també se situarà al lateral. Ben visible, d’altra banda, per a qui pugi des de la zona de Vivand.
A principi de setembre entraran al local tots els industrials encarregats de l’adequació interior. Unes obres que està previst que estiguin enllestides al desembre, amb ritmes de feina molt intensos, destaca el director artístic del projecte. Aleshores començarà un període de comprovacions tècniques: proves d’il·luminació, climatització i protocols de seguretat. “Hem de ser molt curosos perquè les teles són molt sensibles a la llum i patirien amb una intensitat forta.” Així que han optat pels sistemes LED, “llums fredes i supercontrolades”. Ben bé un mes de feina, calcula Cervera, que acabarà amb una peritació externa.
Segons el calendari previst, passat Reis s’incorporarà el personal. En total, un equip de cinc persones –seguretat a banda, que serà subcontractada– que se sumen al director, gent polivalent que rebrà una formació on col·laborarà la Universitat d’Andorra.
També serà aleshores que comenci a arribar l’estoc de la botiga i, finalment, amb tothom als seus llocs, desembarcarà la primera col·lecció. I l’obertura, a bombo i platerets, per descomptat, pels volts de mitjan febrer. “És cert que m’hauria fet il·lusió inaugurar per Nadal, que és una data emblemàtica”, però el calendari tan ajustat va acabar decidint una data més realista. I que permetrà començar a aprofitar dates com les setmanes blanques escolars i ja, de seguida, Pasqua.
La ‘bíblia’ de tot museu
El futur museu escaldenc té ja validat “i a un nivell altíssim”, recalca Cervera, el Condition report, document imprescindible a tot museu, una mena de Bíblia dels equipaments que valida les seves condicions tècniques: equipaments, il·luminació, seguretat, accessibilitat i així fins a vint fulls d’informe detallat recorrent totes les instal·lacions. Un informe validat pels peritatges de les asseguradores. “Què implica? Doncs que sense aquest nivell és impossible que cap altre dels grans museus del món et cedeixi cap obra.”
Amb tota aquesta extensa primera fase executada i el museu en funcionament, serà el moment de començar a perfilar el futur. En alguns aspectes ja Cervera ha anat fent una ullada. Per exemple, el tema de les noves tecnologies. “Tot i que com a responsable del projecte em sento més honest si anem creixent a poc a poc, treballant molt cada cosa”, adverteix, per afegir-hi que “no podem sobredimensionar, tenim l’espai que tenim i el més important és que tot el que hi exhibim es pugui apreciar convenientment, així que tot ha d’estar molt ben pensat”.
Tot i així, dèiem, ha fet una ullada a l’oferta que corre pel món i els ulls se li han obert amb propostes com la que ofereix el Cleveland Museum of Arts, a Ohio. L’experiència –Gallery One, a la qual es pot fer una ullada a Internet– aprofita la tecnologia per completar la vivència de visitar un museu: a banda de les peces presents físicament el visitant en pot contemplar d’altres, situades en altres col·leccions, per visualitzar els lligams, gràcies a una immensa pantalla tàctil situada sobre un mur; pot obtenir informació al moment sobre l’obra i l’artista, o sobre com s’ha fet la peça, i pot interactuar d’una manera lúdica amb les obres. Per posar alguns exemples.
Serà el futur. Però no gaire llu-nyà: Cervera ja ha estat en contacte amb el museu d’Ohio.