Orgull i 'saudade'

Joves i adults. Residents portuguesos, nacionalitzats i també molts nascuts al Principat van vibrar el diumenge 10 de juliol amb la victòria de Portugal a l’Eurocopa. “La selecció reuneix el sentiment unificat, no és partidista de clubs i és un sentiment d’orgull molt fort on tothom se sent identificat”, afirma el consellers de les comunitats portugueses, David Borges, per explicar perquè hi va haver aquell dia una comunió tan brutal que va treure tota la comunitat lusitana al carrer.

Argumentacions amb les que coincideix la presidenta del Club d’Empresaris Portuguesos (CEPA) Patrícia Bragança que remarca que “nosaltres amb la selecció ens hi identifiquem tots, representa la unió” i el cònsol honorari portuguès, Jose Manuel da Silva, que emfatitza que a la festa “hi ha havia molta joventut que ja són andorrans però tenen un sentiment molt fort per Portugal i això és molt bo i és igual que hagin nascut aquí o que s’hagin nacionalitzat”. I afegeix que conviure amb aquest dos sentiments forts “el d’aquí i el del país dels familiars és positiu i no és que siguin més d’Andorra que de Portugal perquè allà ja són fills d’emigrants”.

Aquesta convivència és el que s’inculca a totes les llars. A les de milions de persones perquè Portugal ha estat històricament un país exportador d’emigrants. Dins les fronteres lusitanes hi ha 10,4 milions de persones i repartits pel món 5 milions de nacionals més, “molt sovint persones que han marxat per motius econòmics, no per plaer, sinó per buscar i millorar el futur” i per això sempre tenen un lligam fort amb el país i hi tornen sempre que poden, comenta Patrícia Bragança. “L’arrelament es manté perquè tornes a veure els familiars, mantens el vincle emocional amb el teu país”, incideix, i això es transmet de generació en generació. “És important saber on viuen i d’on vénen els pares i jo estic orgullosíssim que els meus fills vagin a Portugal i parlin amb els avis i els entenguin”, comenta José Manuel da Silva que defensa que això haurien de fer totes les comunitats. “A casa parlem portuguès perquè és el nostre idioma i tant de bo els fills d’emigrants de tots els països no s’oblidin de l’idioma dels pares perquè els servirà i és positiu per a tots”.

Entre els joves nascut a les valls o que van arribar ben petits és on s’observa més “el sentiment de cor dividit” que la comunitat portuguesa, integrada per 11.000 persones segons les dades d’Immigració del gener passat, assegura que els caracteritza. “Tenen un arrelament profund a Andor­ra, la defensen per sobre de tot allà on van però també tenen l’ar­relament amb Portugal perquè és la relació dels ascendents. No se senten cent per cent de cap lloc i se senten dels dos”, assenyala la presidenta del CEPA. I ho exemplifica molt bé el president de l’associació cultural de residents Alto Minho, Manuel Coelho, que exposa l’experiència personal i com els fills van celebrar el triomf de l’equip que lidera Cristiano Ronaldo “perquè és una cosa que ve dels pares, ve a la sang, tenen carinyo a Portugal” i indica que alhora “estan molt contents de ser andorrans i quan anem de vacances a Portugal quan fa deu dies que hi són ja diuen que volen tornar”.

Tenir negoci integra més

Tots els representants de la comunitat portuguesa coincideixen que estan integrats al país, que allò que són una comunitat endogàmica que es relacionen entre ells és cada vegada més un tòpic que està quedant enrere. Tot i que reconeixen que hi ha diferents graus d’implicació en el país que els ha acollit com a immigrants. La presidenta del CEPA considera que “qui decideix fer-se empresari i muntar un negoci cerca més la integració, aprèn l’idioma i participa més en actes socials” i se situa en un nivell diferent d’assimilació “que qui va buscant una oportunitat laboral, que pensa que hi serà de pas, que és provisional”. I precisa que en aquests casos el resultat és el d’alguns residents que “fa més de 20 anys que són al país, que tenen pocs estudis, els costa aprendre el català i opten per aprendre espanyol o com diuen portunyol”. A més, analitza un altre element que no ha contribuït a fomentar l’aprenentatge del català i del qual responsabilitza els andor­rans i considera que “és un problema de la història d’Andorra que no es promovia la cultura del país ni s’exigia l’idioma si volies treballar i llavors la gent tampoc no ha fet l’esforç”.

Cada vegada més, però, aquest perfil va desapareixent i hi ha més residents portuguesos, en alguns casos ja amb passaport nacional i d’altres de gent que va venir de vacances i “tenen un projecte a llarg termini, s’enamoren d’Andorra, veuen que poden tenir una oportunitat i de seguida busquen integrar-se”, remarca Bragança.

I apunta un canvi important des de fa 15 anys per part dels col·lectius portuguesos que fan un esforç per comunicar el que fan i col·laboren perquè els càr­recs polítics participin en les seves activitats i “intentin buscar solucions per als portuguesos”. I també hi ha més interacció cultural entre les dues parts. “Celebrem les festes de Portugal però també les d’aquí. Molts portuguesos van a Meritxell a peu i participen en les activitats i les associacions fan molts esdeveniments per difondre el que és Portugal”, explica David Borges. La mateixa sensació que tenen des del col·lectiu Alto Minho on destaquen que “tenim socis que no són portuguesos, que hi van perquè se senten bé i tenim joves portuguesos al nostre grup de danses però també n’hi ha als esbarts i ens sentim orgullosos” d’aquesta participació creuada que ja veuen normalitzada.

L’assentament personal, laboral, empresarial i social de la comunitat portuguesa fa que cada vegada més també sigui més un tòpic que tots tenen la idea de marxar. “Durant la crisi molta gent va tornar a Portugal perquè tenen casa, no paguen lloguer i poden viure, però molts han acabat retornant a Andorra o emigrant a un altre país. És nostàlgia, saudade, penses que allà sempre estàs a casa” però després la vida la desenvolupen, i molt a gust, en un altre lloc. I el cònsol honorari relata com quan la gent es va quedar sense feina i va haver de tornar, “he vist des del consolat que la gent ho ha viscut amb molta angoixa i tristor”.

L’arrelament dels fills al Principat, on fan estudis, treballen i formen una família ha transformat aquell desig de tornar a casa de la comunitat lusitana. Borges estima que “la primera generació venia a fer diners i tornar al poble però els fills han fet vida aquí i ja és diferent. Tothom ja té alguna cosa a Andorra i és més complicat marxar si el lligam amb el país són els fills i els néts”.

300 empresaris

També està desapareixen el tòpic que els portuguesos només treballen a la construcció o en feines de casa. “Ha canviat molt la imatge, hi ha 300 empresaris portuguesos i de sectors molt diversos, hi ha gent que està en el món de les noves tecnologies” ressalta el conseller de les comunitats portugueses a Andorra. Argument al qual Bragança hi afegeix que “hi ha molts bars i restaurants, també a la construcció però també moltes dones empresàries que tenen perruqueries i botigues de mobles” que alhora subratlla que cada vegada més hi ha més negocis de persones procedents de Portugal “que donen llocs de treball i fan créixer l’economia”.

Manuel Coelho aporta una dada més. “Treballem a la construcció i tenim 100 empleats perquè estem subcontractats i tenim prestigi i estem ben valorats”, emfatitza. I la presidenta del CEPA recorda que cada vegada més puja el nombre d’alumnes que fan estudis superiors “i la Universitat d’Andorra està plena de portuguesos que fan infermeria, i també hi ha molta gent que fa formació professional”.

Tots aquests ingredients estan fent que la percepció del perfil de resident portuguès estigui canviant. És la visió que tenen ells mateixos i la que asseguren que va agafant força tot i que alguna vegada puguin quedar reminiscències del classisme del que de vegades, més abans que ara, poden haver patit. Jose Manuel da Silva sosté que “el classisme existeix a tots els llocs del món però pel que he viscut Andorra ens ha tractat bé i nosaltres també a Andorra. És el nostre país d’acolliment que ens ho ha donat tot i ha canviat la mentalitat respecte a nosaltres”, assevera.

I per sobre de vivències puntuals la coincidència és plena. Al Principat estan molt a gust, se senten molt orgullosos de formar part del país “però la saudade es porta al cor, els emigrants la tenen i el sentiment hi és i l’orgull del seu país, el d’Andorra i el de Portugal, és bo i és positiu”, insisteix Da Silva. Segons David Borges “els residents que estan aquí porten més la saudade i el sentiment al cor de Portugal. Ens porta records” i reitera que les victòries esportives, que pronostiquen que trigaran a repetir-se, els uneixen. I veuen perfectament combinable els dos sentiments. “Fa 31 anys que sóc aquí i estimo molt Andorra, tant com algú que hagi nascut aquí, però no m’oblido de Portugal”, resumeix Da Silva.