Resident Saviola

“Sabíem que se'n faria ressò però no esperàvem aquesta magnitud”, explica el president de l’Ordino, David Urrea. Després que el Diari anunciés la incorporació de l’exfutbolista al cos tècnic que encapçalen Paco Domingo i Dani Luque la notícia va començar a circular per mitjans d’arreu del planeta i el club es va veure desbordat amb centenars de trucades i peticions. “S’ha posat en contacte amb nosaltres premsa de tot el món. Principalment catalana i espanyola i no només esportiva sinó també la generalista, però també d’Eurosport, L’Équipe, L’Olé argentí...” explica el president. L’allau de sol·licituds va portar el club a tancar l’aixeta Saviola als mitjans. “Tot just s’acaba d’instal·lar al país amb la seva família. Volem que estigui tranquil, que tingui temps d’adaptar-se, que conegui el país i que conegui el club”, afegeix David Urrea.

Saviola ha col·locat l’FC Ordino en el mapa futbolístic mundial. Una recerca simple Saviola-Ordino a la xarxa s’apropa als 27.400 resultats. La fórmula Saviola-Andorra incrementa la xifra fins a prop dels 100.000. A mesura que es reproduïa també es distorsionava la notícia. Informacions han situat l’argentí com a tècnic i fins i tot com a jugador de l’Ordino. “De moment és un col·laborador amb fitxa d’auxiliar. Des del primer moment ell ens va transmetre la intenció de treballar amb els joves. Li vam explicar el nostre projecte, el funcionament de la nostra base i de seguida va mostrar-se entusiasmat a poder treballar amb nosaltres. Vam pensar que com a primer pas estaria bé que entrés a formar part del cos tècnic, participés als entraments, conegués la forma de treballar del club i poc a poc entrés en la dinàmica abans de començar a agafar responsabilitats”, explica Urrea. El mateix Saviola deixava clares recentment les seves noves funcions: “estic en forma, però la decisió està presa. M’agrada al futbol i participo en els entrenaments, potser podria pensar a jugar en algun moment, però ara mateix només penso a col·laborar, ajudar i créixer en aquesta nova etapa. Tot és nou. Intento aportar la meva part i aprendre fent el que més m’agrada. El meu objectiu és aportar l’experiència com a professional en lligues importants, transmetre el que he après durant la meva car­rera i ajudar el futbol andorrà a créixer”.

Saviola ha trobat el seu lloc i ja com un andorrà més va ser un dels prop de 700 participants a la cursa popular d’AnyósPark el cap de setmana passat. “Sempre he estat un rodamón, vaig estar sis anys a Barcelona, però mai he estat a un lloc en concret i és el que tenia ganes de fer ara. Volia assentar-me i Andorra ens ofereix una gran qualitat de vida, és un gran lloc per als meus fills que acaben de començar l’escola”.

La carrera de Saviola s’associa especialment als anys a Barcelona, on va jugar durant quatre temporades en dues etapes, amb cessions a Mònaco i Sevilla entremig, per després de provar fortuna al Reial Madrid, Benfica, Màlaga, Olympiacos i l’Hellas Verona abans de tancar el cercle a River Plate, on va formar-se. El Conejo va firmar pel Barça l’estiu del 2001, per 4.300 milions de pessetes –llavors la segona incorporació més cara de la història del club per darrere de Marc Overmars–. Aterrava el Camp Nou com la gran esperança blaugrana, l’antídot al Reial Madrid de Florentino Pérez, que un any abans havia colpejat durament el barcelonisme amb el fitxatge de Figo i que aquell estiu del 2001 havia incorporat Zidane. El seu paper al Mundial sub-20 d’aquell estiu, en el qual l’Argentina es va proclamar campiona amb 11 gols del Pibito, va disparar la il·lusió del barcelonisme. La pèrdua del seu pare, víctima d’un càncer pocs dies després d’estrenar-se de blaugrana i el seu tarannà humil van fer que l’afició l’acollís pràcticament con un fill. L’entorn del jugador en la seva etapa a Barcelona recorda la ràpida integració al país i a la cultura catalana afavorida per la bona relació amb Xavi Hernández, el millor amic dins del vestidor, amb la resta de jugadors de la Masia i també amb Roberto Bonano, el veterà porter argentí que aquell mateix estiu va arribar al Camp Nou, també procedent de River Plate.

Barcelona, expliquen, sempre va ser el lloc on Saviola pensava tornar un cop acabada la seva car­rera. L’argentí encara manté la casa a Sant Cugat del Vallès que va adquirir quan va arribar al club i que durant la seva etapa blaugrana va ocupar el seu compatriota Gabi Milito. Finalment, però, Saviola i la seva família, la seva esposa Romanela Amato i els seus dos fills Julieta i Fabricio, han optat pel Principat. La família s’ha instal·lat a la zona de Can Diumenge a Escaldes-Engordany i els menuts han començat el curs al Col·legi dels Pirineus de l’Aldosa. Els Saviola han arribat a Andorra de la mà de l’home de confiança del jugador, el també resident Diego Queiruga, el seu moment mà dreta d’Alfredo Cabrera Brizuela, el representant que el va portar a Barcelona i amb el que el jugador va trencar per discrepàncies econòmiques.

Abans d’aterrar al país, Saviola va viure escriure el seu últim capítol com a futbolista professional a River Plate, on no va trobar lloc a l’equip de Marcelo El Muñeco Gallardo. El passat mes de gener va acordar de forma amistosa la sortida del club de la seva vida. El punt d’inflexió, expliquen des de l’Argentina, va arribar en el darrer Mundial de Clubs disputat al Japó en el qual River va caure (3-0) amb el Barça a la final. Amb el partit sentenciat, Gallardo va esgotar els canvis donant entrada al jove del planter Sebastián Driussi. “Esperava poder tenir uns minuts contra l’equip que ha marcat la seva carrera, com un petit homenatge. Aquell moment a Yokohama és quan ell sent que ja no és útil per al club”. Desvinculat del club, l’argentí va seguir residint al barri de Núñez de Buenos Aires, en el seu domicili amb vistes a l’estadi Monumental de River, gaudint del temps lliure amb la família, jugant al tennis amb Pablo Aimar, un dels seus millors amics en el futbol, reprenent els estudis de secundària i participant activament de les accions solidàries de la Fundación River a les villas més necessitades del país. Tot i tenir propostes de destins futbolísticament exòtics com la Índia, Austràlia o els Estats Units, i fins i tot estar molt a prop de tornar al futbol espanyol amb el Tenerife, a la segona divisió, amb 34 anys i després de ser professional des dels 16, Saviola va decidir fer el pas i prioritzar la seva família. “Les ganes de seguir en actiu van anar minvant a mesura que passaven els mesos”, comenten fonts properes al jugador.

Format a l’Asociación de Fomento Parque Chas, juntament amb Andrés D’Alessandro, un dels seus altres grans amics i amb qui va fer el salt a River gràcies a Gabriel Rodríguez, el seu descobridor als set anys i encara coordinador del club, Saviola mai va oblidar els seus orígens. Va salvar el club de la desaparició i una de les graderies porta el nom del seu pare, Roberto Cacho Saviola. “Ell sempre ha tingut clar que després del futbol volia dedicar-se a la formació, més que no ser entrenador professional”, expliquen. No seran els nois a Parque Chas sinó els joves de l’Ordino qui podran gaudir de les ganes de Saviola de retornar al futbol tot el que li ha donat.