És viable la baixa de sis mesos?

Per aquest motiu, Ariadna Noria, professora, ha començat una campanya per recollir firmes per presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) per modificar l’article 36 del codi de relacions laborals amb la finalitat d’ampliar el període actual de la baixa maternal, que és de 16 setmanes, fins a les 26. De moment, en quinze dies han aconseguit unes mil firmes, però no tenen dades exactes perquè esperen recollir les graelles la setmana que ve. En aquest sentit, relata que van recollir firmes en el marc de la Fira d’Andorra la Vella, n’han repartit a les escoles, a pastisseries o fins i tot han fet arribar les graelles per omplir a persones que les han demanat a Noria per Internet. Per presentar la ILP necessiten 2.500 firmes, però esperen arribar a les 3.000 per si n’hi ha alguna que s’invalidi.

Per Noria l’allargament de la maternitat no és només una qüestió d’alletament, sinó també el vincle que s’estableix entre la mare i el nen. “Els pediatres i les llevadores diuen que el nen encara no està realment preparat per separar-se de la mare”, exposa aquesta professora.

Amb aquesta iniciativa també es proposa que el pare pugui estar de baixa un mes, en lloc de quinze dies, o que pugui assumir la baixa maternal de la seva dona.

El Govern es mostra obert a escoltar aquesta iniciativa i assenyala que és “partidari de les mesures que facilitin la conciliació familiar pel guany en benestar que suposen”. En aquest context, fonts de l’executiu indiquen que aquesta mesura “podria contribuir a una millora de la taxa de natalitat del Principat”. No obstant això, destaquen que abans de plantejar l’increment del període de baixa per maternitat “cal avaluar molt detingudament les implicacions econòmiques que se’n deriven, i sospesar els efectes globals d’impulsar una mesura d’aquestes característiques en el moment actual”. Així doncs, des del Govern emfatitzen que “caldrà valorar de forma responsable la seva viabilitat econòmica i de forma exhaustiva els efectes” de la reforma del codi laboral.

La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) va anunciar recentment que això implicaria una despesa de 3 milions d’euros anuals a la seguretat social, el que representa un 8% del seu dèficit.

Beneficis de la lactància

“En el moment en què una societat ho veu com una despesa en lloc d’un benefici està equivocada”, defensa Virgina Cortesao, una llevadora que també és mare. Cortesao destaca els beneficis que comporta l’alletament matern i al mateix temps retardar l’entrada a la guarderia dels petits de la casa. “Un nen amb quatre mesos a la guarderia ho agafa tot i això incrementa la despesa sanitària”, exposa la infermera.

És del mateix parer Esther Prats, una llevadora que dóna classes de postpart. Prats posa en relleu que l’OMS recomana que el nadó s’alimenti exclusivament amb llet materna els primers sis mesos de vida. Això es deu, relata, que “quan es dóna el pit, les defenses de la mare estan baixant a través de la llet al seu bebè. Són nadons que en l’àmbit immunològic estan més coberts”. A més, els nens que al cap de quatre mesos van a la guarderia “estan en una jungla de gèrmens” i, per això, “ho agafen tot, constipats, gastroenteritis, bronquitis i això es pot veure als serveis d’urgències”. En aquest context, tant Cortesao com Prats sostenen que allargar la baixa materna es tractaria “d’un pla de prevenció” per reduir el nombre de malalties entre els nadons.

En les classes postparts cada dia comencen amb gimnàstica per als nadons, després els hi fan massatges i acaben parlant d’un tema d’interès per a la mare. Una de les principals preocupacions de les dones és com s’ha d’extreure i conservar la llet. Això es deu, diu Prats, que moltes mares deixen els nadons a la guarderia quan només tenen quatre mesos i, llavors, els han de portar la seva llet al centre educatiu. “Aquí fan uns horaris perquè com que tenen 15 bebès s’han d’organitzar i, evidentment, la lactància materna no té horaris”, subratlla Prats, que recorda que és a demanda. Una altra opció és deixar-lo amb un familiar.

Aquest és el sistema que utilitza Noria, que ha tornat a la feina després d’esgotar la seva baixa maternal de quatre mesos. La seva mare cuida del nadó i ella s’extreu la llet perquè li doni, però el seu fill només beu quan prové del pit. “No la vol ni amb biberó ni amb cullereta”, lamenta la professora, que nar­ra que ara només s’alimenta quan ella li dóna el pit.

A favor de la iniciativa

Des de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) es veu amb bons ulls aquesta proposta d’ILP. El seu secretari general, Gabriel Ubach, realça que la baixa de maternitat per un període de sis mesos “ja hauria d’estar instaurada fa anys” i, per això, donen “ple suport” a la iniciativa plantejada per Noria. Des del seu punt de vista pot comportar un avantatge fins i tot per als empresaris, ja que es pot contractar una persona de substitució per a un període de sis mesos, que és millor que per a un de tres. “Només per això, ja és interessant”, opina Ubach. D’altra banda, destaca que en el Principat hi ha moltes dones immigrants que no tenen la família al país. “Per tant podrien deixar els nens a la guarderia a partir dels sis mesos i no dels tres com ara”, puntualitza.

Per Montserrat Nazzaro, de l’Associació de Dones Andorranes (ADA), també seria important que prosperés la proposta. “Els primers sis mesos de vida és quan el nadó agafa més malalties”, explica Nazzaro, que hi afegeix que hauria de quedar-se a casa amb la mare. “No et puc dir si és viable o no allargar la baixa, però és necessari perquè hem de tenir una protecció de la maternitat més àmplia de la que tenim”, defensa Nazzaro.

Clàudia Borges fa prop de dos mesos que és mare d’una nena. Per ella “seria interessant” que es pogués aplicar aquesta mesura, ja que “és més adient per al nadó donar-li al pit i puc passar més temps amb ella.” Per la seva part, Paula dos Santos també fa dos mesos que ha estat mare, però en el seu cas d’un nen. “Tenint en compte que ens diuen que els hi donem el pit fins als sis mesos i els tres mesos comencem a treballar és molt difícil compaginar-ho, i més ara que és a demanda”, valora Dos Santos.

Més enllà dels sis mesos

Des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra consideren que més que allargar dos mesos la baixa maternal s’haurien de potenciar més iniciatives perquè la dona conciliï millor la vida laboral amb la familiar.

La directora de la Cambra de Comerç, Pilar Escaler, indica que “en vista dels costos que això pot tenir per a la seguretat social, s’ha de veure si aquesta és una mesura prioritària”. A més, depèn del càrrec de la dona o si aspira a posicions de certa responsabilitat “sis mesos de baixa es fa difícil de compaginar, se’ls pot girar en contra”, argumenta E­s­caler. “Com a mare, com a dona, t’he de ser sincera, no sé si aquesta és la mesura adient per a mi”, emfatitza. En aquest sentit, Escaler creu que s’han de potenciar mesures de conciliació familiar a llarg termini com les dues hores d’alletament, la compactació de la jornada laboral o la flexibilització dels horaris. “No tindrien un cost per a la seguretat social, s’allarguen més en el temps i beneficien més la dona en el període de criança del fill”, defensa Escaler.

A Andorra moltes mares treballen en el sector del comerç o en la restauració, cosa que implica que tinguin jornades laborals en les quals acaben molt tard. Aquest és el cas de Rosana Rodríguez que fa dos mesos que ha tingut un nen. Explica que ella treballa en una botiga de deu del matí a dues del migdia i de quatre a nou. Ara es planteja buscar una altra feina on treballi només a mitja jornada.

En aquest sentit, Escaler diu que es podria estudiar fer diversos torns perquè les mares que treballen en sectors com el comerç o la restauració puguin tornar a casa a una hora raonable.

Des de l’ADA també són partidaris de la conciliació familiar i proposen mesures com la reducció de jornada per maternitat. “Tota la protecció que puguem donar en el sector de la maternitat, passa per tenir més temps d'estar més tenint cura dels fills”, sentencia Nazzaro.

LA GUARDERIA I LA FAMÍLIA

Un dels inconvenients que tenen les mares treballadores és on deixar el nadó mentre estan a la feina. La majoria de mares aposten per la guarderia, però el problema que es troben és que quan un nen té febre no l’accepten a l’escola bressol i, per això, necessiten l’ajuda d’un familiar o una cuidadora.

Virginia Cortesao s’ha demanat un any sense permís per poder estar amb el seu nen, però no tothom ho pot fer.

Un cop se li acabi la baixa, Clàudia Borges portarà la nena a una guarderia. En el seu cas, tindrà el suport de la seva mare.

La jornada de Paula dos Santos finalitza a les 16.30 de la tarda. Quan se li acabi el període de maternitat, el seu fill anirà a l’escola al matí i ella se’n farà càrrec a la tarda.

Elisa Garcia valora que les ajudes a Andorra per criar la seva filla són insuficients, per això marxarà al Perú, d’on és la seva parella.

Tampoc ho té fàcil Marta Pujol. La seva família té una empresa de distribució d’aliments. Pujol relata que els autònoms no tenen dret a baixa i no poden deixar de treballar. “Haig de sortir a comercialitzar, si no, no funciona l’empresa”, diu Pujol. No obstant això, reconeix que l’avantatge és que es pot organitzar ella mateixa o portar el nen al despatx.