Entre dos països

Els diversos canvis que s’han introduït recentment –com ara l’habilitació d’una regidoria específica a l’ajuntament de la Seu d’Urgell o una col·laboració més estreta entre el consistori i el Govern– han permès que aquest segment laboral vagi experimentant certa recuperació, encara tímida. El ministre d’Afers Social, Justícia i Interior, Xavier Espot, assegura que des de l’executiu “s’està apostant per afavorir aquest mercat”. En aquest sentit, ressalta que la xifra de fronterers ha anat creixent de manera progressiva gràcies a l’aposta per obrir quotes específiques, tant de temporada com prorrogables.

“Per a la temporada d’hivern l’any passat es van autoritzar 69 permisos i aquest any han estat 73”, indica. Pel que fa a les prorrogables, recorda que “n’obrim dues l’any: en el període de maig a octubre se’n van autoritzar 34 fa dos anys, 35 el passat i 55 aquest. És un augment important”, destaca. Quant a les autoritzacions del període de novembre a abril, “se’n van autoritzar 48 fa dos anys, 51 el passat i aquest any en portem 20, situació que fa preveure que s’incrementaran”.

Espot també posa en relleu les accions que el seu ministeri ha desenvolupat en estreta col·laboració amb el consistori urgellenc. “El nostre personal s’ha desplaçat a la Seu per impartir formacions als funcionaris de l’ajuntament, perquè puguin traslladar aquesta informació als treballadors”, recorda.

També destaca trobades com la que a final d’any van mantenir el secretari general del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Josep Ginesta, la secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació d’Andorra, Ester Fenoll, i l’alcalde urgellenc, Albert Batalla, i que han permès “començar a treballar per establir mecanismes de col·laboració mútua que afavoreixin tant la Seu com Andorra”.

La regidora de Treball Fronterer de l’ajuntament de la Seu, Mireia Font, corrobora aquesta bona entesa per treballar de manera conjunta i celebra que “s’hagi establert una nova línia d’acció per facilitar els fluxos laborals entre la Seu d’Urgell i Andorra. Ja s’ha format una comissió tècnica per canalitzar i vehicular les possibles ofertes de feina”, hi afegeix. Entre les accions que s’estudien hi ha donar cobertura a la intermediació a les oficines de treball per a les persones que volen treballar a Andorra, així com buscar un instrument perquè les ofertes de treball de les empreses andor­ranes passin pels circuits del Servei Ocupació de Catalunya (SOC) i el portal Feina Activa.

Conveni de no doble imposició

Font subratlla, però, que la majoria de demandes que l’ajuntament ha rebut fins ara no han estat tan relacionades amb la recerca de feina com amb els dubtes fiscals per part de persones que ja fa anys que estan en règim fronterer. L’entrada en vigor, el mes de febrer passat, del conveni per evitar la doble imposició (CDI), entre Andorra i Espanya, en lloc d’aclarir la qüestió, ha aportat encara més confusió.

Segons el text, els fronterers estan exempts de pagar l’IRPF si perceben menys de 60.100 euros anuals per rendes del treball. “Això es va simplificar excessivament, i es va interpretar com que no cal fer la declaració, quan la cosa no és tan clara”, comenta la regidora. “A més de treballar a Andorra, una persona pot obtenir, per exemple, rendiments de capital immobiliari si és propietària d’un habitatge a Espanya i el té en lloguer. Això sí que ho ha de declarar”, destaca.

Davant els dubtes generats, l’ajuntament de la Seu va efectuar una consulta a l’Agència Tributària. En la resposta, l’organisme indica que “si el treballador resident a Espanya es desplaça diàriament a Andorra per fer el seu treball i torna a Espanya en concloure la jornada laboral, les retribucions que percebi per aquest treball se sotmeten a tributació a Espanya i també poden sotmetre’s a imposició a Andorra”. A continuació, i després de destacar que “el concepte de treballador fronterer no es troba específicament regulat en el conveni amb Andorra”, el document assenyala que es declaren exempts de l’IRPF “els rendiments del treball percebuts per treballs efectivament realitzats a l’estranger” quan concorrin requisits com ara “que en el territori en què es facin els treballs s’apliqui un impost idèntic o anàleg al d’aquest impost i no es tracti d’un país o ter­ritori considerat paradís fiscal”, així com la ja esmentada retribució màxima de 60.100 euros.

L’ajuntament va trametre la resposta a totes les gestories de la capital urgellenca, i va instar els ciutadans a informar-se bé, ja que cada cas és diferent. L’ambigüitat del document també ha comportat disparitat de criteris entre els diferents assessors fiscals de la Seu. “El CDI no desvirtua en cap cas el principi que qui resideix a Espanya ha de tributar aquí”, explica Dídac Pizarro, de l’assessoria urgellenca Alfa Consult. “En tot cas és una qüestió d’interpretació, perquè segons quin gestor diu una cosa o una altra”, exposa. “Jo sóc del parer que cal declarar, almenys així consta en la resposta de l’Agència Tributària”, agrega el fiscalista.

Pizarro remarca que són cada vegada més els fronterers que, després d’anys sense declarar, han volgut regularitzar la situació per por a possibles inspeccions. L’assessor indica que “fins al 2014, el flux d’informació que podia aconseguir Hisenda era zero. Ara és més elevat, perquè malgrat que el CDI no preveu intercanvi d’informació automàtic, l’Agència Tributària d’Andorra té informació, i l’agència espanyola podria demanar-ne. L’especialista recorda que els fronterers van omplir un formulari per acollir-se al règim especial de l’impost sobre la renda dels no residents (IRNR), de forma que les autoritats del país “disposen d’una llista d’aquests treballadors”.

També posa èmfasi en el fet que a partir de l’any vinent “entra en vigor l’acord amb l’OCDE sobre intercanvi d’informació bancària. Espanya pot saber qui té un compte a Andorra, i pot demanar, per exemple, els movimens dels comptes bancaris. Serà una font més d’informació”, avisa.

La Júlia (nom fictici) és una urgellenca que fa més de deu anys que és treballadora fronterera. Ha viscut en primera persona tota aquesta confusió respecte a les obligacions tributàries d’aquests treballadors, i lamenta que, vuit mesos després de la resposta enviada per Hisenda a l’ajuntament, encara no s’hagi adoptat un criteri unívoc per part de les asses­sories.

Opinions diferents

“Quan es va aprovar el CDI, vaig consultar diferents gestories de la Seu i em vaig trobar amb opinions tan diferents que al final ja no sabia a qui fer cas”, critica. “Algunes diuen que no cal fer la declaració, d'altres que sí... De fet ni tan sols a l’oficina de l’Agència Tributària de la Seu m’han sabut donar una resposta”, relata. Aquest any, i per primer cop després molts exercicis fent la declaració, la Júlia ha decidit no presentar-la. “Potser ho torno a fer si no acabo d’aclarir les coses.”

La Júlia, en tot cas, no descarta acabar fixant la residència a Andorra. La frenen factors com tenir una hipoteca contractada a la Seu o el fet d’haver de tenir cura de la seva mare, ja gran. A banda de l’habitatge i de les qüestions familiars, reconeix que “també costa fer el pas perquè, ho vulguis o no, sempre hi ha cert arrelament al lloc on has viscut sempre”. D’Andorra valora que “hi ha millor qualitat de vida, més ambient de ciutat”, i insisteix que “si les condicions per als fronterers no milloren acabaré marxant” al Principat.

Desavantatges socials

Aquesta treballadora fronterera critica el desavantatge social amb què tradicionalment s’ha trobat el col·lectiu, malgrat que s’han produït millores en alguns aspectes. Per exemple, l’accés al sistema català de salut per part dels beneficiaris, com ara els fills menors d’edat, ja que aquests no estan coberts per la CASS. El president del consell d’administració de la parapública, Jean-Michel Rascagneres, comenta que “els drets del beneficiari sempre van en relació amb el lloc de residència. Per conveni, un treballador transfronterer dona drets als seus beneficiaris a cobertura sanitària en el lloc on viuen, la Seu per exemple, amb formulari de conveni”. El treballador fronterer, al seu torn, té drets tant al lloc de residència com al Principat.

On encara hi ha un escull important a superar és en les prestacions per desocupació, ja que a hores d’ara un fronterer que es queda a l’atur no té dret a percebre cap ajut, ni a Andorra ni a Espanya. El Govern descarta introduir aquesta figura, ja que “el subsidi d’atur ha d’estar vinculat a la residència, i la normativa és molt clara respecte a aquesta qüestió”, ressalta el ministre Espot. En aquest sentit, insisteix que “cada país ha de donar cobertura als seus residents”, tenint a més en compte que “a Andorra, a diferència d’Espanya, el subsidi d’atur és no contributiu”.

Des de l’ajuntament de la Seu, Mireia Font recorda que anteriorment el fronterer es podia acollir al subsidi per a emigrants retornats, però que avui dia “aquesta prestació no es preveu per a aquests treballadors, i només s’hi poden acollir els que han residit a l’estranger”.

17 CONTRACTES AL NOU WORKSHOP OCUPACIONAL

El Workshop Ocupacional que es va celebrar a la Seu d’Urgell el mes de novembre passat va permetre tancar 17 contractes laborals, vinculats a empreses tant d’Andorra com de l’Alt Urgell i la Cerdanya. La trobada, que es feia per segon any consecutiu, va reunir 180 persones demandants de feina i 15 empreses de referència del territori, que oferien diferents llocs de treball per cobrir. En total s’hi van realitzar més de 500 entrevistes. Pel que fa a sectors, l’ajuntament de la Seu va informar que el 37% d’aquestes 17 persones contractades treballaran en el sector de l’hostaleria, seguit del 25% que ho faran en empreses turístiques. Un 13% han estat contractades en empreses industrials, el mateix percentatge que en comerços. La banca i el sector administratiu han contractat un 6% cadascun. L’anunci coincidia amb l’evolució positiva de les xifres d’atur a la Seu. El desembre del 2016 hi havia 676 desocupats, un descens notable respecte d’un any abans, quan n’hi havia 733.