Captat per l'objectiu

En aquesta parròquia ja s’hi van col·locar cinc càmeres a Vivand fa tres anys i ara el comú estudia posar-ne dues més al carrer Engordany, on la matinada del 19 de desembre van robar a diversos establiments.

La consellera del Partit Socialdemòcrata de la parròquia, Cèlia Vendrell, valora que “amb les càmeres es limita la llibertat personal i es va en contra de la privacitat de les persones perquè estàs filmant la gent que passeja pel carrer i no has demanat el seu dret d’imatge”. A Vendrell no la convenç l’argument que milloren la seguretat, ja que “els lladres les poden trencar per robar o buscar una altra solució”. La socialdemòcrata creu que la delinqüència s’ha de combatre amb educació als nens, que són el futur.

No pensa de la mateixa manera Marc Magallón, de Liberals d’Andorra, que es mostra favorable a la instal·lació d’aquests dispositius perquè, confia, ajudaran a incrementar la seguretat de la zona. “Un dels punts forts per als turistes que venen a Andorra i els que vivim aquí és la seguretat ciutadana i hem de seguir protegint això”, assenyala Magallón. A més, argumenta que les càmeres funcionen com a elements dissuasius i eviten que es facin bretolades als espais públics. Tot i així, creu que han de respectar les normes de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) per preservar el dret de la intimitat de les persones.

Cristina Nobre, lletrada del ministeri d’Interior, explica que les càmeres privades que s’instal·len als edificis, locals o establiments només poden enfocar les entrades o els interiors, però en cap cas el carrer. En via pública només tenen potestat per posar-les els comuns, però sempre que sigui per preservar la seguretat. En el cas que una parròquia decideixi instal·lar aquests dispositius ho haurà d’anunciar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). “En l’edicte de creació, s’han de fixar les normes, les durades de conservació, la finalitat per la qual s’ha posat la càmera”, detalla Nobre.

Principi de proporcionalitat

En el cas que sigui una entitat privada que decideixi col·locar aquests dispositius, ho haurà d’informar a l’Apda. El director d’aquesta agència, Joan Crespo, ressalta que quan un comú instal·la una càmera al carrer ha de respectar el principi de proporcionalitat. “En el cas dels actes vandàlics i dels robatoris ha de ser la propietària qui decideixi sobre les càmeres, però les mesures han de ser proporcionals a la seva utilització i no poden ser elements intrusius a la vida privada de la gent”, aclareix Crespo.

Una altra de les qüestions rellevants és com es tracten les imatges un cop enregistrades. Per començar, diu Crespo, no tothom les pot veure. “Només una persona pot visualitzar-les, i si hi ha algun tipus de problema les han de posar en coneixement de les autoritats”, precisa Crespo.

A més, segons Nobre, al cap d’un mes s’han de destruir els enregistraments, sempre que no hagin captat cap acte delictiu.

Un dels punts clau, ressalta Crespo, és que la persona té el dret de demanar les imatges on apareix, sempre que no surtin tercers. Així mateix, pot reclamar que esborrin les gravacions o que els modifiquin, excepte en el cas que la càmera hagi captat el moment en el qual comet un acte delictiu.

“Crec que si plantegem el problema de tenir més seguretat i menys privacitat, el 90% de la població diu que prefereix la seguretat”, opina Crespo.

Tots aquests protocols de l’Apda i que estableix el Govern són els que s’han seguit a Escaldes-Engordany, segons la seva cònsol, Trini Marín. Primer, diu, un ple de comú decideix en quin lloc es posen les càmeres. Després, l’administració local informa l’Apda que “posarà la càmera, així com sobre quin tipus d’imatge enregistrarà i el que controla aquesta l’aparell”, precisa Marín amb la finalitat que l’agència doni el seu consentiment. Les imatges que capten els dispositius de videovigilància se centralitzen als agents de circulació.

A aquesta parròquia, les primeres càmeres a la via pública es van instal·lar fa tres anys a la zona de Vivand “d’accés rodat amb ordinacions de càrrega i descàrrega, i no sempre podem tenir un agent de circulació” argumenta Marín. Tot i això, exposa que han ajudat els policies per detectar actes delictius, especialment, pintades als espais públics. “Agafes la imatge, treus la foto de qui ha pintat o ha fet alguna malifeta, i fas la denúncia”, concreta. Marín emfatitza que el 2016 van destinar cent mil euros a arreglar les vies públiques malmeses per bretolades.

La presidenta de l’Associació de Comerciants de Carlemany, Susagna Venable, també veu amb bons ulls que s’hagin instal·lat aquestes càmeres a Vivand. “Fan un efecte dissuasiu, si algú vol fer una malifeta s’ho pensa dues vegades”, apunta Venable, que manifesta que no la preocupa la qüestió de la intimitat: “no tinc res a amagar.”

També és partidari d’aquests dispositius Joan Babot, un comerciant del Boulevard Fener d’Andorra la Vella. En aquesta zona no n’hi ha, però creu que se n’haurien de col·locar. “És per evitar bretolades. A vegades m’he trobat excrements de gossos a l’entrada de la botiga o bosses de la brossa tirades per terra”, lamenta visiblement molest. És per això que creu que els dispositius de videovigilància són “cada vegada més necessaris, a causa de l’increment de l’incivisme”.

Final de les bretolades

Fa mig any, Andorra la Vella va habilitar unes càmeres al Parc Central. Des de llavors s’han acabat les bretolades a aquest espai, indica la cònsol major de la par­ròquia, Conxita Marsol. “Han servit, com a mínim, per intimidar una mica”, considera Marsol. Per aquest motiu, el comú ara està valorant la possibilitat de posar-ne en algun altre lloc, com podria ser la plaça del Poble.

Pel que fa al tractament de les imatges, Marsol puntualitza que només les visibilitzen en cas que hi hagi algun incident, i que si no s’esborren al cap d’un mes. De moment, però, assenyala que no les han hagut d’utilitzar mai.

Per segurerat personal

Però no en tots els casos es contempla posar una càmera de videovigilància per evitar bretolades o robatoris, Canillo ho està analitzant per preservar la seguretat personal. Aquest estiu un jove va enfilar-se a l’estàtua del Roc del Quer, quedant al buit i posant la vida en risc per fer-se una selfie. El cònsol de la parròquia, Josep Mandicó, relata que ara per ara no poden posar la càmera perquè falta enllumenat a la zona. “Hem de mirar una altra fórmula”, indica. No obstant això, diu que els problemes de l’estiu van ser “puntuals”, però que els volen controlar. “La càmera ha de servir com a mesura dissuasiva, perquè la gent no surti fora”, sentencia el cònsol.

UNANIMITAT

Entre els comerciants del carrer Engordany hi ha unanimitat: tots aposten perquè s’instal·lin càmeres en aquesta via, després que la matinada del 19 de desembre robessin a set establiments. “Aquí no som fills de Déu. Clar que són necessàries les càmeres”, destaca Antonio Sequeiro, de la Granja Mil Fulles. Rosa Gea, de la llenceria Fanny, es mostra més previnguda i assenyala que després del que ha passat creu que les càmeres són necessàries, però confessa que no li agraden perquè considera que “quarten la llibertat. A mi no m’agrada la vigilància, però és útil”.

Paquita Rubiol, propietària de calçats Pavi, va ser una de les afectades dels robatoris. Tot i que troba que les càmeres no ajudaran a posar fi a aquest tipus de delicte, sí que opina que amb aquests dispositius podran controlar la gent que passa. “Això no sé si servirà per evitar robatoris, però sí que podrem enxampar els que ho fan”, precisa. Una altra de les afectades pels furts va ser la perruqueria Zaïra, de Lourdes Gómez, que encara no entén com van poder entrar al seu local. “Tinc vidres de seguretat i mai havien pogut entrar”, destaca. Gómez pensa que posar dispositius de videovigilància servirà per evitar robatoris, però també altres situacions que es donen en el dia a dia, com joves que van a fumar marihuana en aquest carrer. Això es deu, diu, perquè no hi ha cap tipus d’enllumenat, i després del robatori el comú tan sols va posar un focus en una bastida. També es queixa de la falta d’il·luminació una veïna de la zona que treballa a un restaurant i arriba a les dotze de la nit. “Hi ha les obres i després dels robatoris no et sents segur, no tenim llum, ni càmeres”, lamenta. Pilar Martínez, de la per­ruqueria Lluna, va ser una altra de les víctimes dels robatoris. Li sembla “esplèndid” que posin càmeres.