Govern sota control

Les dades –extretes dels butlletins del Consell General– no deixen lloc al dubte. En tota la primera legislatura del Govern de­mòcrata van ser 152 les preguntes que es van fer a l’executiu. És cert que en els primers dos anys només hi havia un partit a l’oposició i que només eren sis els consellers generals amb disposició de fer un control exhaustiu a l’executiu. El 2013, el PS es va esquerdar, va néixer SDP i tres consellers generals de l’oposició van passar al grup mixt. Però el nombre de preguntes parlamentàries tampoc va créixer, malgrat que fins i tot la bancada de la majoria feia part d’aquesta part de l’acció parlamentària. Set preguntes van fer els demòcrates aquella primera legislatura que alguns van batejar com la d’El corró de DA.

Però el 2015 tot va canviar. Martí aconseguia repetir majoria absoluta, però amb només 15 parlamentaris, la feina de l’oposició s’endevinava més dura. Liberals d’Andorra tornava amb força al Consell General amb vuit representants i el PS, amb tres, i SDP, amb dos, formaven el grup mixt. L’escàndol BPA que va esclatar dies després del triomf taronja va ser la cirereta del pastís que acabava amb l’oasi de la primera legislatura demòcrata.

De les 152 preguntes (tant amb resposta oral, com escrita o amb caràcter d’urgència) en quatre anys, es va passar a les 154 del 2015. Amb els liberals encapçalant la llista de preguntadors, amb 85 qüestions al Govern, PS, amb 45, i SDP, amb 24, també collaven l’executiu. L’any passat la xifra va ser similar, amb 148 preguntes. El grup liberal en feia 81, el PS 41 i SDP 24. Si el 2017 segueix la tendència dels dos primers mesos de l’any, el control a l’executiu encara s’incrementarà més. A 28 de febrer, ja s’han publicat 31 preguntes de l’oposició al Govern, 21 d’escrites i 10 d’orals. De seguir per aquest camí es podria acabar el 2017 amb unes 180 qüestions.

Picabaralla a la comissió

Són unes xifres que, aparentment, no agraden a l’executiu. Fins i tot fa un parell de setmanes hi va haver una picabaralla al respecte entre el gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, el ministre Francesc Camp i el conseller general liberal Carles Naudi en una compareixença a la comissió d’Economia del titular de la cartera de Turisme. Una discussió en què des de l’executiu es va posar en dubte la necessitat de fer segons quines preguntes al Govern i la finalitat de les nombroses qüestions presentades.

“Fer preguntes al Govern no és un dret. És una obligació dels grups parlamentaris”, assenyala Naudi. El parlamentari liberal no entén les queixes d’alguns membres de l’executiu, i en referència a l’episodi de la comissió d’Economia critica que un gerent d’una oficina pública com és Andor­ra Turisme “ens digui què podem dir i què no podem dir”.

Naudi atribueix l’increment de les preguntes al fet que no tenen prou informació per part del Govern. “Si a mi no m’expliquen les coses, he de preguntar. S’està combinant que no se’ns dona tota la informació i que hi ha consellers que tenim ganes de saber coses”, indica. Naudi parla de “conservar el valor de l’Estat de dret”, de “la divisió de poders” i de “si no es fa aquesta feina de control al Govern, per a què serveix el Consell General”, i sentencia que criticar per part de l’executiu l’augment de les preguntes és un arma de doble tall. “No saps on tocarà estar al futur”, deia, i hi afegia que “no es pot passar el missatge que s’està preguntat massa”.

Naudi també critica la falta de resposta de l’executiu en algunes preguntes. “No sempre et responen el que s’està demanant, s’escuden en la confidencialitat o caduca el termini per rebre una contesta per escrit”, lamenta el conseller general, que explica que a vegades l’actitud del Govern “no és satisfactòria”, i recorda que ja han hagut de demanar algun cop empara al síndic ge-neral.

Preguntat per què s’ha incrementat el control al Govern en la segona legislatura demòcrata, Naudi en dona dues raons. “Hem passat de sis a tretze consellers a l’oposició, fet que et permet assumir més feina, i en el cas del grup liberal ens hem especialitzat i pots aprofundir en les qüestions a les quals et dediques”, explica.

Més consellers i especialitzats

Des del PS, el conseller general Pere López constata aquest augment de les preguntes i ho atribueix al fet que es va iniciar la legislatura de forma excepcional “no només pel cas BPA, sinó també per una situació complexa dins del grup parlamentari de la majoria”. López també parla d’un Govern que “incompleix terminis, no tramita les lleis que havia dit que faria i fent crides al diàleg”. En mig d’aquest “notable desgavell”, recorda que “l’oposició només fa la seva feina”.

En l’increment de les preguntes hi veu dos factors. Un de secundari: “hi ha més grups a l’oposició, hi ha més consellers a l’oposició i hi ha una majoria molt més ajustada”. I un de principal: “hi ha molta qüestió a preguntar perquè no s’estan complint els compromisos”. I respecte a les crítiques que es fan massa preguntes recorda que “cada conseller té el dret de fer les preguntes que consideri oportunes”. I hi afegeix que al Govern “no li haurien de preocupar les preguntes, sinó els seus incompliments”. El tercer partit amb representació parlamentària dins les bancades de l’oposició, SDP, també defensa la feina de control. “És un dret, és una obligació i forma part de la tasca dels consellers generals”, assenyala Víctor Naudi, que parla d’“una legislatura complicada”, amb una “gran manca” de transparència. “La nostra obligació és demanar aquesta informació”, insisteix, i explica que el Govern “està dilatant molt les coses i no està fent les reformes que ha de fer”. El conseller general d’SDP, per últim, no atribueix l’augment al fet que hi hagi més oposició. “Potser al grup liberal sí, però nosaltres som un conseller menys que la passada legislatura.”

DA i govern es defensen

El president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, justifica l’allau de preguntes pels canvis que hi ha hagut en l’arc parlamentari. “La primera legislatura hi havia dos partits representats que després van ser tres i ara n’hi ha quatre i una majoria absoluta més justa”, assenyala, per precisar que “això incentiva més l’oposició a competir entre ells per a fer aquest desgast a la majoria”. A més, diu, l’afer BPA “pot haver complicat i enrarit les coordenades de la legislatura política”.

Baró, que admet que “l’oposició té tot el dret a exercir el control que consideri oportú”, matisa que una part de les preguntes sí que podrien ser les habituals en una sessió de control, però que d’altres tenen un àmbit més sectorial i s’haurien d’encabir en les comissions legislatives. Respecte a les crítiques per manca d’informació per part del Govern, explica que “es dona la informació en conformitat amb el que estableix la normativa vigent”.

Des de l’executiu, el portaveu, Jordi Cinca, admet que el Govern “ha d’acceptar el que fan els grups parlamentaris i no podem fer més”, però aclareix que “analitzant les preguntes i com van els debats, detectem, més enllà del lògic control al Govern, una clara voluntat de treure’n rèdit polític”. Segons el ministre portaveu, “han convertit el control en un joc mediàtic. Fan una roda de premsa per presentar la pregunta, després repregunten al Consell General i els següents dies fan dos o tres articles d’opinió als mitjans”.

Cinca nega que no s’estigui donant tota la informació als grups parlamentaris i insisteix que es tracta “d’un joc mediàtic que només busca desgastar el Govern”.