Tot un joc

Per això, el cap del grup de guies canins, Òscar Garcia, assegura que “no importa la raça dels gossos, sinó simplement que siguin juganers i curiosos”. Tot i així, la majoria dels cans que té el cos són pastors belgues malinois. També hi ha de pastors belgues tervueren, pastors alemanys, una labradora i un springer.

Actualment, el cos té onze cans i sempre van acompanyats dels guies. En concret, quatre gossos són especialistes en recerca d’estupefaents, un altre en drogues i bitllets, tres més en explosius i uns altres tres en pista i defensa, que principalment es dediquen a la recerca de persones.

Marcatge passiu

Llepar, bordar, asseure’s sobre l’objectiu són algunes de les formes que tenen els gossos per advertir els seus guies que hi ha un objectiu. Garcia relata que antigament el marcatge era actiu, i per tant els gossos grataven, mossegaven i podien arribar a trencar coses. El policia assegura que es van donar casos que pot ser en un vehicle hi havia hagut algun estupefaent o s’havia fumat un cigarret de marihuana, però ja no hi havia res. Malgrat això, l’animal detectava l’olor i començava a mossegar. “Ens van posar alguna demanda i per això ara es fa el marcatge passiu”, diu Garcia.

El seu gos, per exemple, és especialista en estupefaents i quan troba alguna droga borda i senyala on està la substància.

Normalment, les unitats canines especialistes en estupefaents se situen a la frontera del riu Runer o la del Pas de la Casa. “El 95% de la droga entra per les fronteres”, precisa el policia. Als entrenaments els ensenyen a detectar substàncies com ara l’haixix, la marihuana, la cocaïna i l’heroïna. En canvi, no s’especialitzen en drogues sintètiques com l’èxtasi, l’MDMA o l’speed. “És molt costós i la formació és difícil perquè les substàncies sintètiques no tenen olor”, matisa el policia. Malgrat això, sovint, les drogues es tallen amb el mateix producte, i per això també poden detectar les que són químiques.

Garcia vol trencar amb “el mite que existeix sobre que el cos droga els animals perquè puguin detectar” aquestes substàncies. “És totalment fals”, diu l’agent. El procés que se segueix és que durant l’entrenament col·loquen una pilota o el motivador al costat de la droga i així l’animal associa l’estupefaent amb el joc i la recompensa. A poc a poc, li van traient aquest objecte de diversió i al final només li donen si troben l’objectiu. Amb aquest procediment, diu Garcia, l’animal aprèn a associar l’olor i després és capaç de detectar-la entre maletes, persones o vehicles.

Recentment, un gos va poder arribar a detectar fins i tot 98 grams d’haixix que estaven dins del cos d’un home que se l’havia empassat. “Si se la menja i està a baix de l’estómac o s’ha introduït per la via rectal, això fa que es filtri l’olor cap a fora per la part de baix i el gos la detecti”, assegura.

Localitzen fins a sis explosius

Els tres cans especialistes a trobar càrregues explosives estan preparats per detectar fins a sis tipus: goma2, PG2, trilita, cordó penitrita, sesamex en cinta i anagolita. Federic Font és un dels agents de la unitat canina d’explosius. “Tenia clar que si entrava a la policia era per fer una feina amb gossos”, manifesta Font, que confessa que és un amant d’aquests animals. “Tenia ganes de formar un equip amb un gos”, puntualitza. A la unitat d’explosius va entrar més casualment, ja que la persona que el va entrenar era especialista en aquest àmbit i li va agradar.

Aquesta unitat canina sempre treballa acompanyada d’una patrulla dels Tedax. Quan ve una personalitat, per exemple, aquest cos inspecciona l’habitació o l’hotel on s’allotjarà. D’altra banda, en el cas que hi hagi un avís de bomba, la unitat canina és la primera a entrar al lloc per veure on es troba l’objectiu. Un cop es localitza la zona de l’explosiu, hi accedeixen els Tedax per desactivar-lo. Font, però, reconeix que no es donen gaires casos d’aquests al Principat. Normalment o són falsos avisos de bomba o bé explosius antics de treballadors que en necessitaven per l’obra, se’ls descuiden i queden allà abandonats. Més especial és el cas que es va donar aquest estiu en un restaurant del centre d’Andorra la Vella on es va trobar un detonador de la Segona Guerra Mundial en un sac de patates que procedia d’Holanda.

Una de les particularitats en aquesta especialitat és que els gossos no poden marcar bordant, perquè es pot detonar l’explosiu.

Més complicada és la tasca dels cans que busquen persones que per exemple s’han perdut a la muntanya o, en un cas molt diferent, que han perpetrat un robatori. En aquestes situacions, se’ls dona una peça de roba de la persona que han trobat i es comença com a punt d’inici l’últim lloc on se’l va veure. “És totalment diferent, no tinc un lloc concret”, ressalta Roger Tomàs, de la unitat de pista i defensa. En aquest sentit, exposa que cada cop li dona una olor diferent al ca, que quan la troba té el seu premi. “El que fa el gos és discriminar les olors”, destaca Tomàs.

Però el seu animal també és de defensa, és a dir, que ataca les persones quan ell li diu. El gos, per exemple, podria intervenir en un partit de futbol on hi ha una baralla. L’entrenament, en aquest cas, també és com un joc. El guia es posa un vestit especial que el protegeix i al mateix temps excita el gos. “És com si el braç fos un motivador gegant”, explica.

Un vincle especial

Als tres policies ja els agradaven els gossos abans d’entrar a la unitat canina, però reconeixen que es crea un vincle especial amb l’animal, que és el seu company de feina. A més, tenen cura d’ell, l’entrenen, li donen menjar i el raspallen.

La policia va habilitar fa dos anys unes gosseres noves on els animals tenen dues parts: una per al dia i a l’aire lliure i l’altra tancada i amb calefacció per a la nit. És opció del guia si el vol deixar a la gossera o bé que dormi amb ell a casa. Garcia, per exemple, té el gos a la seva llar. “He adaptat la vida a ell, fins i tot les vacances amb la dona i els nens anem a hotels on acceptin mascotes”, assegura el policia.

Garcia va fer la seva formació amb la germanderia a França, on va estar 14 setmanes. El primer dia li van fer un psicotècnic per veure quin animal s’adaptava més al seu caràcter. Després, el van deixar unes dues setmanes perquè s’habituessin mútuament l’un a l’altre. Així va començar Garcia aquest llarg recorregut amb el seu company de feina.

Els gossos pertanyen a la policia fins que es jubilen, als nou o deu anys. Un cop s’arriba aquest punt, l’animal és del guia i aquest en pot fer el que vulgui. Els policies, però, no ho dubten i la majoria se’ls queden a casa.

UN DIA DE PRÀCTICA

Fa mitja volta, comença a recórrer entre uns vehicles, s’apropa a una excavadora, torna a girar. El gos busca una càrrega d’explosius al pàrquing comunal de Canillo, on els guies canins de la policia estan entrenant els animals. Òscar Garcia, cap de la unitat, explica que els animals “remunten l’olor”. Així doncs, van a la part més allunyada de l’objectiu, on l’olor és menys forta, i a partir d’aquí enfilen el camí a la inversa, fins a apropar-se al lloc on està el material.

Al gos li costa trobar l’explosiu, perquè el pàrquing de sota del comú de Canillo deixa entrar molts aires i l’olor es dispersa en l’ambient, però al final localitza la zona exacta on es troba la droga. De recompensa té una pilota.

Garcia relata que si fos un cas real, els Tedax intervindrien ja. Primer desallotjarien el lloc, l’acordonarien per evitar que la gent prengués mal. Després, arribarien amb un robot que detona la bomba.

Tot seguit, li toca la prova al gos especialista en estupefaents. Va fins a un cotxe vell, posa el seu nas a treballar fins que es queda quiet i mira atent un punt. És on es troba amagada la marihuana.

A continuació, un altre gos també fa les proves per detectar la droga. En aquest cas, un dels agents té amagada entre la seva equipació uns grams de cocaïna en base. “És la coca pura, sense barrejar amb cap substància”, explica Garcia. Els policies parlen entre ells i deixen el gos lliure entre el grup. Va directe cap a l’agent i comença a bordar mentre assenyala amb el nas el cinturó de l’agent. “Si t'hi fixes no mossega, només borda, és la seva ma-nera de marcar on està la droga”, exposa Garcia, el guia d’aquest ca.

Ara el policia li dona un motivador. El gos es torna boig i comença a jugar amb tots els agents.