Un país de cotxes

La bonança econòmica que durant dècades ha impulsat el creixement del Principat i del parc de vehicles n’ha jugat un paper important. Canviar-lo amb molta freqüència, tan sovint com apareixia el model nou desitjat independentment del bon estat del turisme anterior, ha estat una constant durant dècades, i encara ho és tot i que no de manera tan generalitzada. Un costum que ha conviscut amb perfecta harmonia amb mantenir els vehicles, més o menys històrics. “Andorra és un país eminentment automobilístic perquè s’han conservat molt, s’han passat de pares a fills”, estima el president de l’Associació de Vehicles Antics, Lluís de Juan, que xifra en més de dos milers els exemplars de col·leccionista “de molt valor” que es guarden al país, alguns sense catalogar com a clàssics o antics.

I rememora aquells temps “quan Andorra tenia avantatges respecte als països veïns i es podia accedir a tenir cotxes d’importació d’Itàlia, Alemanya o França de més alta gamma pel poder adquisitiu més elevat mentre a Espanya tenien vehicles més senzills”.

Constatar que en el registre de Govern figuren un amplíssim llistat de turismes fabricats al segle passat, de la dècada dels anys 20, dels 30, dels 40 o dels 60 fins a les més properes dels 80 o els 90 pot portar a concloure que el parc està envellit. Una lectura errònia, segons el secretari general de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), Toni Sasplugas, per a qui no és que el parc sigui vell i no reuneixen les condicions, “és que hi ha molta cultura de col·leccionisme, de guardar cotxes clàssics i estan ben conservats”. De vehicles que s’han mantingut al país i també de molts altres adquirits a l’estranger, perquè assegura que la comissió responsable d’atorgar la classificació de vehicle històric, tots aquells fabricats fa més de 25 anys, “cada mes matriculem quatre o cinc de col·leccionisme que arriben de fora” i passen la revisió especial que es fa a la Inspecció Tècnica de Vehicles. Identificables quan transiten pels carrers perquè porten ma­triculacions a partir del 58.000, el límit que marca l’entrada de les lletres a les plaques d’identificació dels vehicles.

55.000 turismes al registre

El global de vehicles registrats oficialment –entre els quals des del Govern no es descarta que n’hi pugui haver que ja no existeixen però potser “ningú no els ha donat de baixa” –inclou des dels vehicles industrials, remolcs, motos de neu o els que habitualment omplen la xarxa viària, motos, camionetes o cotxes. En el cas dels turismes la xifra s’enfila a 54.996, que continuen revelant que a moltes llars l’habitual és disposar-ne de dos o més.

Toni Sasplugas destaca que “no és massa” i ho argumenta per les peculiaritats de l’enclavament geo­gràfic del Principat. “Som un país d’infraestructures de carretera, no tenim aeroport, ni tren. La situació ens porta a aquesta situació”, incideix, per convidar a una reflexió sobre la necessitat d’aplicar “factors correctors per reduir l’ús del cotxe amb transport públic” i altres mitjans no contaminants. En la via de la mobilitat sostenible queda molt camí per recórrer, però l’ACA ja l’ha analitzada i ha presentat propostes que inclouen el vehicle elèctric i la bici. Una alternativa “que no s’ha implementat i que recomanem”, sosté Sasplugas, que considera que no cal més que buscar exemples a d’altres llocs on la utilització de la bicicleta està força implantada.

Convivència de vehicles

L’ACA estima que la introducció del vehicle elèctric “s’està fent bé” amb els dos programes d’ajudes a la compra de vehicles híbrids i endollables que el Govern ha desenvolupat ja. Donen el visti-plau a la legislació vigent per fomentar l’ús d’aquests tipus de cotxes i entenen que el desenvolupament “va de la mà del que els fabricants puguin fer, del que puguin oferir, de l’augment de l’autonomia” sense oblidar que és necessària la implicació del consumidor “la consciència que tingui” per decantar-se per vehicles no contaminants. La visió, però, és més negativa quan s’avalua la progressió del carril bici.

Sasplugas manifesta que “la introducció a la mobilitat urbana de la bici no s’ha fet”, i rebutja que la viabilitat passi perquè es facin carrils segregats o els que hi ha ara, i que això pugui representar cert perill perquè la presència dels vehicles a les carreteres és massiva. La ministra de Medi Ambient Sílvia Calvó explicava que s’està treballant amb els comuns a habilitar trams amb aquests carrils separats “perquè facin més segur el transport en bicicleta entre Escaldes i Andorra la Vella”. Per al secretari general de l’ACA no pot ser un fre per desenvolupar aquest tipus de mobilitat perquè emfatitza que “això va de convivència, si primer és la infraestructura facilita molt la integració a la xarxa, si es creen els espais per anar en bicicleta s’integrà més fàcil”. Reconeix Sasplugas que l’ús residual de la bici per fer desplaçaments pel país mostra que “no tenim aquesta cultura”, i per això insisteix que una vegada estigui creada la infraestructura arribarà la utilització d’aquests carrils. I recorre a exemples propers. “Aquí la cultura del cotxe està molt arrelada però tampoc hi era a Barcelona la cultura de moure’s amb bicicleta, s’ha de crear, s’han de tenir llocs de pàrquing, un transport intermodal que puguis carregar la bici a l’autobús” per fer un altre trajecte.

Mancances actuals que Sílvia Calvó apunta que figuren entre els plans de l’executiu que va iniciar el ministre Jordi Alcobé, i ja va posar en marxa mesures per millorar el transport públic que ara Jordi Torres està desenvolupant, que passen des de la revisió de les línies i les connexions “a una única targeta i més informació i s’ha d’implementar a curt termini”, ressalta la responsable de Medi Ambient. Coincideix que “no hi ha cultura del transport públic i per això s’ha de donar el màxim de servei a l’usuari i fer un servei una mica multimodal, que l’usuari tingui el transport públic, la bici elèctrica i que pugui anar a peu”.

I ho exemplifica amb el que succeeix en altres ciutats, perquè el lloguer de bicis elèctriques, quan s’implanti i que pot incorporar a més petits vehicles elèctrics per ampliar els trajectes, arribi al màxim de públic potencial. “Volem fer-ho fàcil per al pagament perquè sigui també per als turistes. Sabem que a Barcelona i a altres ciutats és més difícil i aquí mirarem que sigui el màxim de facilitador”. El projecte es perfila, si les previsions del Govern no fallen, per al 2018, i la ministra es mostra confiada que pugui tirar endavant perquè assegura que “hi ha empreses que ens han vingut a veure per desenvolupar-lo i esperem que hi hagi concur­rència” al moment que es convoqui el concurs per concessionar el servei de lloguer, que recorda té la base de la iniciativa Pedaland, “un pla pilot que va funcionar i va tenir bona acceptació”.

Confiat en l’èxit d’aquesta proposta es mostra també l’ACA. El secretari general de l’entitat recorda que “el Govern va llançar una idea fent una enquesta per veure què pensava el ciutadà, i segons les dades majoritàriament la gent ha dit que sí a aquest servei”, i valora que totes aquestes mesures quallaran quan la població prengui consciència que s’ha de fer servir menys el cotxe i que Andorra ha de millorar el parc automobilístic. Entre les raons més convincents per substituir els vehicles vells més contaminants que no es poden obviar, esmenta Toni Sasplugas “que els vehicles ara són molt més segurs i la renovació i la reducció del parc és molt important”.

Mobilitat interna mal resolta

I analitza un dels errors que considera arrelats al Principat. El de disposar d’un turisme per als desplaçaments curts al país i un altre per a l’estranger. En el primer dels casos se’n podria prescindir. “Per anar de Sant Julià a Escaldes no s’ha de tenir un cotxe, tenim la mobilitat interna mal resolta, no hi ha prou espai de vianants, ni espais de bicis per a anar a treballar o a l’escola, no tenim transport públic intermodal per canviar de mitjà”, enumera com a dificultats per deixar el turisme privat a casa. El secretari general de l’ACA subratlla que és en aquesta via on s’està fallant a Andorra i en la qual caldria un canvi de rumb, perquè “si alguna cosa no estem fent en la direcció correcta és incorporar el vehicle per als desplaçaments curts”, i puntualitza que “s’ha de corregir la mobilitat urbana, i és on cal una alternativa de mobilitat de futur”.

Mentre arriben aquestes accions, sembla que hi ha consens que la cultura de l’automòbil que impregna la societat andorrana ha d’anar cedint per la força dels fets. La de les accions per restringir l’ús del vehicle privat, més els pitjor qualificats per les emissions contaminants que provoquen. Una realitat de la qual el país no podrà escapar. És la impressió de Lluís de Juan. “A nivell internacional hi ha una gran preocupació per la contaminació, aquí arribarà després perquè tenim un pulmó a les muntanyes”, comenta, alhora que té clar que les mesures restrictives que s’estan adoptant per exemple a Barcelona tindran afectació per als conductors andorrans.

Prohibició per circular per l’àrea metropolitana per a vehicles amb més de 20 anys, tots els que tinguin una matrícula del país anterior a la C8000 entren en aquesta categoria, i que provoca que “hem de ser conscients que sigui a Barcelona, a Andorra o on sigui hem de mesurar el temps que agafem el cotxe, molt a pesar nostre, i ens haurem d’adaptar”, assenyala el president de l’Associació de Vehicles Antics. I es rendeix a l’evidència que es generalitzarà a tot arreu i “ens haurem de posar les piles i acostumar-nos a no treure el cotxe tant de casa i agafar el transport públic”. Sense tenir, però, una menció especial per als vehicles que l’apassionen com a molts altres andorrans, els fabricats fa dècades.

Els defensa com “peces de museu ambulants” que formen part del patrimoni nacional i universal, reconegut per la Unesco el 2016, i remarca que “són els que menys contaminen perquè són els que menys circulen. Estem condemnats a circular el dia que ens deixen i sort que la majoria són de gasolina i contaminen menys”. De Juan no vol que s’oblidi que el col·lectiu fa una tasca de “divulgació” incidint que aquests vehicles “han marcat un abans i un després del desenvolupament de la societat” i mostren l’evolució i la cultura d’Andorra.

Aquella cultura que fa que al registre hi figurin peces històriques i irrepetibles. Com un turisme del 1920, tres més de la mateixa dècada i un del 1935. Dades on destaquen també 64 vehicles fabricats els anys 40 i desenes de cotxes de les dues dècades posteriors. Si es para atenció en les motos, que sumen 10.267 –més 2.400 ciclomotors– el rànquing d’antiguitat és per a una del 1934 i una altra del 1946, a més de les 21 que es conserven de la dècada dels cinquanta. En el cas de les camionetes la més vella prové del 1940 i entre les 995 totals també n’hi ha del 1943 i del 1948, a més de dues de la dècada següent. Menys antics són els camions, amb quatre datats entre el 1950 i el 1959 dels 819 globals. Joies que es barregen amb milers de vehicles que regnen al Principat.