L'oportunitat iberoamericana

El ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, comparteix que va ser un “excel·lent plantejament” demanar de participar activament en tots dos fòrums. “Ha obert un camp d’oportunitats”, sosté, i, afegeix “això des d’un punt de vista d’explicar què és Andorra són elements que reforcen”. Perquè, continua Saboya, el govern demòcrata ha volgut fer d’aquestes trobades “de l’àmbit multilateral que és on Andorra té més joc, perquè està en peu d’igualtat amb els altres països”, una oportunitat “per tenir el màxim de difusió possible de tot el procés de transformació que Andorra ha anat vivint”. I d’establir i estrènyer contactes en l’àmbit bilateral, amb països a priori molt llu-nyans, des del vessant polític però també econòmic. A banda d’implicar-se en l’àmbit de la cooperació, element fonamental de l’organisme, amb una aportació anual extra de 10.000 euros i que està en estudi que creixi perquè hi ha diversitat de programes compartits, “des de la cultura, educació, medi ambient, i estaria bé que en aquesta projecció poguéssim fer una mica d’estudi sobre a quins programes podríem implicar-nos i el retorn que suposaria, se’n pot treure molt benefici”, exposa la directora d’Afers Multilaterals i Cooperació, Gemma Cano. Saboya, al seu torn, resum la filosofia de participació en l’espai iberoamericà “amb aquesta idea de pensar gran i actuar petit i escalant. A mesura que hem anat avançant dins aquesta participació i implicació anar adequant ambicions realistes. I la candidatura és una mica la culminació d’aquest procés”.

El procés

L’any passat, en la cimera celebrada a Cartagena de Indias (Colòmbia) Toni Martí expressava formalment la voluntat que Andorra acollís la cimera del 2020, voluntat que es materialitzava fa uns dies amb la presentació de la candidatura davant la Secretaria General Iberoamericana (Segib), l’organisme fundat per fomentar la cooperació entre els 22 països que conformen la regió i que dona suport a les cimeres. “És una aposta de país, no és una aposta d’un govern, de la mateixa manera que les relacions amb Iberoamèrica no són propietat d’aquest Govern, és una construcció que s’ha anat fent amb el temps”, remarca el titular d’Exteriors. D’aquí que Toni Martí plantegés la qüestió als presidents dels grups parlamentaris “i tots ells ho van veure així, amb aquesta idea d’aposta de país”.

Ara per ara el Principat és l’únic candidat que aspira a ser seu de la cimera el 2020. Seran, expressa el director de la Conferència Iberoamericana, Juan Ignacio Siles, els caps de delegació de la propera cimera (a Guatemala el 2018) els qui confirmin (o no) la seu andorrana. Però l’acollida ha estat positiva. Siles remarca precedents que parlen en favor del país, com la reunió de ministres d’Educació de l’espai iberoamericà que es va celebrar l’any passat al país, mentre el que se’n diu la secretaria pro tempore –l’ostenta el país que serà seu de la cimera durant el bienni que té condició d’amfitrió– estava en mans de Colòmbia. Que què s’avalua a l’hora de decidir la seu de la reunió d’alt nivell? “Fonamentalment que el país tingui la capacitat logística i per suposat la capacitat d’interlocució amb la resta de membres. Nosaltres considerem que Andorra és un membre com la resta i ha fet en aquest sentit la seva postulació”, remarca Siles.

El director de la Conferència Iberoamericana defuig donar rellevància a la petitesa del país. “Aquesta és una organització, o més aviat una comunitat, en la qual tots som iguals i tots tenim els mateixos drets”, remarca. A Andorra, acceptada de forma unànime al seu dia, només se li van posar dues condicions: que en les cimeres únicament podia usar un dels dos idiomes oficials de la trobada –espanyol o portuguès– malgrat que “hi ha un reconeixement a les altres llengües que tenen els països, el català en el cas d’Andorra, hi ha un reconeixement, són part del que enriqueix l’escenari dels països iberoamericans”, i que “Andorra par­ticipa en les cimeres amb la seva autoritat política, no amb cap dels seus caps d’Estat”. La raó? “Un dels seus caps d’Estat és a més cap d’Estat d’un país no vinculat culturalment a la regió”.

Respecte a la qüestió idiomàtica, Siles explica que el fet que l’idioma oficial d’Andorra sigui el català i no l’espanyol ni el portuguès “al seu moment va ser un tema de discussió però crec que va ser un tema molt puntual de la discussió perquè el que es va voler recollir és el nexe molt poderós que existeix entre Andorra i Espanya i entre Andorra i Portugal, i el nexe que existeix també d’Andorra amb alguns països llatinoamericans i crec que el que més es va voler recollir és que evidentment és un país ibèric”.

Pintat assevera que no s’hi va sentir petit en les participacions, i recorda un parell d’anècdotes –més enllà de l’arxifamós “por qué no te callas?” del rei Joan Carles al veneçolà Hugo Chávez que va viure de manera indirecta–: la “gran simpatia” que Lula da Silva sentia per Andorra i la curiositat que despertava en Evo Morales: “Em va demanar, ‘a usted quien le manda’?”. Sobre l’oportunitat d’acollir la cimera, l’excap de Govern no dubta a mostrar-s’hi favorable. “Ho podem fer perfectament i és una promoció excepcional, també serà una despesa. Però cada cop els nostres joves aniran més a fora a guanyar-se la vida i és necessària una xarxa diplomàtica de protecció”.

Preparació

La cimera de caps d’Estat i de govern és la culminació d’un bienni en què l’Estat amfitrió ja exerceix. A partir del gener del 2019 s’han de programar i celebrar reunions ministerials temàtiques. “Hi ha les clàssiques que es fan automàticament, com ara la d’educació, cultura, justícia o salut; i les altres depenen de la temàtica que hagis triat com a Estat, són entre vuit i deu reunions ministerials”, explica Gemma Cano. I és que una de les qüestions que ha de decidir l’amfitrió és el tema que s’abordarà. En aquest sentit, el ministre d’Exteriors ja avança el plantejament: “hauríem de procurar que l’esdeveniment ens faciliti també un posicionament estratègic de cara al futur”, assenyala, i afegeix que “les tres temàtiques que avui en dia es consideren són educació, medi ambient i també noves tecnologies”. “Tenim tres possibilitats d’inici que qualsevol d’elles ens va molt bé, que ens permet destacar trets característics que ens fan únics”, sosté, perquè “tenim un sistema educatiu únic, una aproximació al medi ambient, en ser zona de muntanya, relativament única, i des del punt de vista de noves tecnologies hem fet alguns passos inicials com ara la cooperació amb el MIT (Institut de Massachusetts) que poden ser una molt bona base per donar a conèixer a Andorra”. No obstant, no totes les reunions ministerials tenen perquè celebrar-se al país, i aquesta és una opció que es contempla.

El Govern ja ha constituït un nucli dur per començar a coordinar les tres àrees fonamentals en l’organització: la de continguts que assumeix el ministeri d’Exteriors, la logística amb el protocol i la seguretat com a qüestions rellevants i la de comunicació, fonamental aquesta darrera perquè la cimera ha de suposar una finestra oberta al món. “És una oportunitat única per a Andorra de fer-se visible i posicionar-se i de fer-ho amb una temàtica que serveixi per mostrar d’Andorra una imatge nova”, sosté Saboya.

Organitzar reunions com la ministerial d’Educació serveixen de test, però les xifres d’assistents poc tenen a veure. “Es mouen unes 200 persones com a molt”, assenyala Cano, mentre que per a la cimera es calcula que es necessitaran 2.500 places hoteleres. Els actes duren una setmana, en què també s’organitza un important fòrum empresarial. Un repte organitzatiu amb un pressupost global encara per definir però que el ministre d’Exteriors calcula entre els 2 i els 3 milions d’euros. Entre les cimeres recents, els pressupostos han oscil·lat des d’1,5 milions fins a 7 o 8. Una forquilla àmplia que respon a diferències de formats o d’ambició de posicionament, aclareix Saboya. La més cara va comptar amb implicació privada, una fórmula que el Govern també vol cercar. “Crec que és una excel·lent oportunitat de fer un esforç de posicionament i estic segur que hi haurà capacitat de resposta, com sempre fa Andorra”, afirma. Saboya també espera que l’organització faci veure clar la necessitat de millorar l’accessibilitat del país des de l’exterior: “és una oportunitat important per promoure i accelerar totes aquelles necessitats d’infraestructures, com ara l’heliport o l’aeroport de la Seu”. De l’èxit organitzatiu de la cimera en dependrà que el país es consolidi com a plaça per celebrar esdeveniments d’aquesta mida, sosté. La feina es preveu intensa.