Sense intimitat

Atès que fa relativament poc temps que s’ha generalitzat l’ús de les xarxes socials, jurídicament al Principat no hi ha hagut casos destacats amb sentències que estableixin jurisprudència. L’article 185 del Codi Penal preveu penes d’entre dos i cinc anys de presó si es revelen o es cedeixen imatges captades que puguin vulnerar la intimitat d’una altra persona. L’advocat Marc Maestre, però, explica que a dia d’avui no consta una línia gaire clara per part d’alts tribunals que marquin el llindar de violació del dret a la intimitat quan la fotografia es fa en un lloc públic, com va ser el cas del motorista accidentat a la Massana. “En espais privats la normativa és molt clara, però als llocs públics sempre hi ha un marge d’interpretació.”

Una línia difosa

Maestre afegeix que, de cara a la possible imputació o no per aquests casos, “depèn molt de la interpretació que es faci en cada cas, tant del tipus de contingut de la imatge i de si la finalitat era vulnerar la intimitat d’una altra persona”. “És una línia molt difosa que cal analitzar cas per cas”, afegeix Maestre, que considera que cal interpretar quin tipus de fotografia es va fer i mirar, per exemple, si a la imatge s’hi pot identificar la víctima o no. “Si a la fotografia la víctima porta el casc i no és reconeixible, es pot dir que s’està vulnerant la intimitat?”, es pregunta l’advocat. Maestre explica que en el cas del motorista mort de la Massana “s’haurà de fer una anàlisi de la foto, i depenent del contingut i de la finalitat amb què es va captar la imatge, s’haurà de decidir si es condemna o no”. Més enllà de la difusió de la imatge o no, el Codi Penal també preveu penes d’entre un i quatre anys entre reixes només pel fet de fer la fotografia.

A banda dels aspectes legals, socialment també ha generat motiu de discussió sobre si plataformes com Facebook, Twitter, Instagram o WhatsApp haurien d’aplicar polítiques més restrictives a l’hora de permetre la difusió de continguts que puguin vulnerar la intimitat de les persones. “La dificultat és veure on està la línia d’equilibri entre llibertat i intimitat”, explica el sociòleg Joan Micó, que hi afegeix que alguns cops les xarxes socials són “com una ciutat sense llei” i que “hi ha hagut una difuminació de la barrera entre el que és públic i el que és privat”.

Micó, que també és partidari d’establir mecanismes que regulin aquest tipus de publicacions, explica que les xarxes socials estan pensades “perquè t’hi connectis cada cop més, i aquest aspecte la gent no el té en compte”. “Hi ha una part molt important de persones que dediquen unes hores a un aparell que abans no tenia tantes funcionalitats, i això fa que ara faci falta més consciència crítica”, diu.

Reforçar la legislació

Micó afegeix que “cal més conscienciació i educació”, i alhora “tenir la capacitat d’estipular normatives transnacionals, ja que les que s’han fet fins ara són a nivell estatal”. “Quan navegues per Internet ho traspasses tot perquè pots mirar continguts que estan penjats a l’altra punta del món”, afegeix. Amb tot, Micó explica que “a poc a poc s’acabarà regulant” perquè “el dret a la llibertat ha d’estar en equilibri amb el dret a la intimitat”.

Micó, d’altra banda, també creu que les xarxes socials són eines que tenen el seu costat positiu i que poden ajudar a “aportar molt coneixement”, i alhora “poden tenir la seva utilitat a la feina”, si bé destaca que són plataformes que “cal aprendre a utilitzar i cal conscienciar dels riscos que se’n poden derivar.” Micó també analitza l’actitud que creu que pot portar a una persona a vulnerar la intimitat d’una altra a través de les xarxes socials. El sociòleg creu que això es produeix a causa de la “falta d’empatia”, i considera que davant l’ús de plataformes com WhatsApp o Facebook, “fa falta més maduresa”. “Segurament hi ha persones que quan fan aquestes fotos i les publiquen no tenen aquesta sensació d’estar sobrepassant un límit”, afegeix. La psicòloga del Principat especialitzada en teràpia de família i teràpia de parella, Ana Trillo, coincideix en aquesta interpretació i considera que les persones que fan aquest tipus de fotografies i que després les publiquen a les xarxes “són normalment perfils amb una autoestima més aviat baixa i a qui els agrada tenir molts m’agrada”. Trillo apunta que a més, acostumen a ser perfils “insegurs” i que “no tenen la capacitat de posar-se al lloc de l’altre”. L’experta en teràpia de família explica que les xarxes socials són molt perilloses perquè “avui en dia tots estem enganxats al mòbil i el mirem per qualsevol cosa”. A més, Micó afegeix que les xarxes socials augmenten el risc d’adoptar comportaments ètics que són diferents pel que fa a la vida real, com el mateix fet de publicar fotografies o insultar algú. “Segurament la majoria de les persones que poden fer aquestes publicacions o que adopten altres comportaments tenen unes pautes diferents quan no utilitzen les xarxes socials, perquè si no acabarien barallats amb tothom”, diu.

¿I els familiars o les persones més properes a les víctimes, com assimilen el risc de poder veure imatges que circulen per les xarxes socials? “Superar la mort d’un ésser a causa d’un accident de trànsit és bastant complicat i si hi ha una publicació enmig encara ho dificulta molt més”, diu Trillo. L’especialista explica que quan hi ha una publicació d’aquest tipus “hi ha més por a afrontar aquestes situacions”.

Trillo afegeix que el risc de poder veure la foto d’una persona propera que ha traspassat en un accident pot comportar que els familiars o coneguts que estiguin en procés de superar la pèrdua deixin d’utilitzar les xarxes socials o fins i tot que evitin socialitzar-se amb altra gent per por què algú els ensenyi, per desconeixement, la imatge.

Alentiment del procés

“Quan hi ha un accident de trànsit hi ha persones que acostumen a parlar més del que saben. Hi ha molta rumorologia i et dificulten superar l’accident, però amb una fotografia a les xarxes el procés s’alenteix moltíssim”. Trillo destaca que en aquests casos el procés de recuperació “s’afronta d’una manera ‘diferent’”. “Has d’intentar dir-li a la persona que la difusió de les fotografies deixarà de passar. També alleuja el fet que hagin trobat el presumpte culpable de la difusió”, diu Trillo, que alhora apunta que a les famílies “els costa d’entendre per què la gent pot arribar a fer les fotos, enviar-les i comentar-les”.

La psicòloga explica que és un procés difícil “perquè tothom sap que hi ha hagut una publicació d’un familiar teu a les xarxes”. “Quan un familiar teu ha tingut un accident, la gent del teu voltant ho sap, però quan hi ha hagut una publicació se sap més”, afegeix. Trillo també explica que, en cas de publicacions d’imatges, els familiars no només han de combatre el dol, “sinó també les actituds, les reaccions i que la gent et miri pel carrer. Es converteix en un tipus de fòbia social”.

La psicòloga creu que per superar aquesta situació cal insistir a tornar a socialitzar-se al més aviat possible. “Els familiars acostumen a evitar anar a certs llocs i es poden tancar totalment en banda perquè sempre tenen present l’accident, però els expliques que la resta se n’acabaran oblidant. Has d’insistir molt més en aquest sentit i ajudar a treure de sobre la impotència”, diu Trillo. Segons la psicòloga, també cal tenir en compte que el procés de dol arran de la pèrdua d’un ésser proper a causa d’un accident de trànsit és diferent segons el caràcter de cada persona. “Cadascú porta el procés a la seva manera, i no hi ha una regla exacta per determinar si podràs superar-ho en mesos o en anys”, explica Trillo, que considera que la capacitat de superació depèn tant de l’entorn com de la personalitat de cadascú.

FOTOS DISCUTIDES

l cas de la difusió de la foto del motorista mort té un precedent molt recent. L’any passat, dos veïns de la Seu –un dels quals policia– van ser imputats per haver difós, a través de WhatsApp, la fotografia d’una menor d’edat del Principat que va morir en un accident de trànsit a la carretera N-145. La família de la jove va denunciar davant dels mossos d’esquadra que la imatge de la víctima s’estava difonent a través de les aplicacions de missatgeria instantània.

A banda de la publicació de fotografies d’accidents de trànsit, recentment també s’ha discutit sobre l’ús de les xarxes socials per informar i per difondre imatges o vídeos, sobretot després d’atemptats terroristes. El cas més recent va ser l’atac del passat mes de març a Londres davant del parlament britànic, en què van morir cinc persones i 40 més van resultar ferides. Durant els moments posteriors a l’atemptat, es van publicar fotografies de víctimes estirades a terra o de ferits amb el rostre sagnant mentre estaven sent atesos pels serveis mèdics. Aquesta difusió de fotografies, tant per les xarxes com per alguns mitjans de comunicació, va generar debat sobre la idoneïtat de la publicació d’aquest tipus de documents perquè poden vulnerar el dret a la intimitat de les víctimes mortals i dels ferits. Un altre cas va ser el de l’atemptat al setmanari satíric francès Charlie Hebdo el gener del 2015, quan per les xarxes socials va circular el vídeo on es veia l’instant en què un policia gal era abatut a sang freda a mans dels dos terroristes. El ciutadà que va gravar el vídeo el va publicar a Facebook, i malgrat que quinze minuts més tard va decidir esborrar-lo, ja era massa tard perquè altres usuaris d’arreu del món l’havien copiat i l’havien difós a través de les xarxes socials. Fins i tot els mitjans de comunicació en van fer difusió, tot i que alguns van tallar el moment en què moria el policia. En declaracions a l’agència AFP, l’autor de la publicació, que es pensava en un primer moment que es tractava d’un possible atracament en una entitat bancària, va assegurar haver-se penedit d’haver penjat el vídeo a les xarxes socials.