El futur de Naturlandia

Naturlandia va poder reobrir ahir, però aquesta polèmica podria ser decisiva i se suma a una llarga llista de decisions i incidents que posen en dubte la continuïtat del parc. Per exemple, que només obri dos de cada tres dies de l’any o que el comú hagi hagut d’insuflar diners per evitar-ne el tancament definitiu, una acció sobre la qual el Tribunal de Comptes ja s’ha pronunciat en contra. Tampoc s’entén gaire que el projecte del ràfting no pugui arrancar aquest estiu, o que ja hagin començat els acomiadaments de treballadors fixos, quan la corporació sempre havia negat que això passaria.

Cap on va el Parc?

El futur de Naturlandia és una incògnita perquè són diverses les veus que s’alcen per demanar-ne el tancament, i la resposta del comú i del parc acostuma a ser la mateixa: el silenci. A més, la gestió que n’ha fet la corporació tampoc és ben vista ni pels antics creadors de la instal·lació. El conseller general del grup liberal, Josep Majoral, antic representant de la corporació laurediana i membre del govern que la va inaugurar, no comprèn el fonament de les decisions que pren l’actual equip directiu. “Abans de preveure el futur cal saber el present que té, i no entenc l’estratègia que estan seguint els actuals responsables ni tampoc les dades que maneguen”, comenta. Més directe es mostra el primer secretari del PS, David Rios, quan afirma amb llàstima que “no li veig un futur prometedor vista la situació financera actual i amb una gestió que fa pràcticament inviable que pugui tirar endavant.” Miquel Calsina, lauredià i excandidat amb el PS a la parroquial de les generals del 2005 apuja encara més el to, però diferencia clarament el que és el parc d’animals de la resta d’atraccions turístiques. “Cal tancar la zona dels animals ja per la manca de seguretat. És una vergonya la gestió que se n’està fent, i s’actua amb por i opacitat”, afirma Calsina, per continuar amb l’atac i donar la seva recepta per reconduir-lo: “a més de clausurar-lo, caldria tirar a terra els búnquers que es van construir, tornar-ho a deixar tot tal com estava i aprofitar l’espai natural preciós que és la Rabassa per fer-hi convencions, trobades d’empresa o concentracions esportives, per què no?”, es pregunta l’expolític.

Els animals són la principal preocupació de l’associació Apapma, i no és estrany que el seu president, Carles Iriarte, en demani el tancament directe, “Naturlandia no és una bona infraestructura per al país, i així ho vam denunciar des del primer dia que es va presentar el projecte. És un parc que viu de l’explotació econòmica dels animals i no dona una bona imatge. Per nosaltres, la millor impressió que podem oferir és aquella on es respecta el medi ambient i el paisatge de la nostra terra”.

Un greu forat econòmic

El 2016 el parc va tancar amb un dèficit de 668.000 euros, xifra superior a la que havia previst la mateixa corporació mesos abans de presentar els números finals però molt inferior a la del 2015, quan va tancar amb unes pèrdues d’1,7 milions d’euros. Tot i així, Naturlandia ja ha costat a les arques públiques de la parròquia 24 milions d’euros des de l’inici, el 2004, fins al tancament del 2015. Precisament, el balanç d’aquell any és el que ha denunciat el Tribunal de Comptes, ja que “el comú no ha considerat en el curt termini determinades operacions de Camprabassa –la societat que explota Naturlandia– i de les societats dependents, i que no elabora els càlculs de l’endeutament d’acord amb els imports formalitzats, i aquests fets són contraris a l’establert als articles 47,1 i 47,3 de la Llei de finances públiques”, esgrimia l’informe esmentat. A més, el Tribunal de Comptes dubtava de la viabilitat de Camprabassa perquè “la societat està condicionada per la incertesa significativa sobre la capacitat de continuar amb les seves operacions”. Davant d’aquests fets, Calsina demana una reunió del consell administratiu i que els socis privats posin els diners que falten, no només el comú. “A banda del que amaguen i del que deuen, Naturlandia està en suspensió de pagaments, per tant caldria convocar una junta d’accionistes i que siguin els socis privats i no només el comú qui posi més diners per fer-ho viable”, reclama. Rios, per la seva banda, afirma que “nosaltres ja demanàvem els informes econòmics sobre la viabilitat del parc quan governava el Sr. Pintat. Ara, al Sr. Vila li ha tocat dirigir aquesta nau però aplica els mateixos criteris opacs que el seu antecessor”, lamenta.

Tancament del parc

Naturlandia va començar l’any obrint cada dia, però a mitjans de gener, la nova direcció va decidir un canvi en el calendari que va sorprendre bona part dels consellers del comú, tant de la majoria com de la minoria, segons van explicar en el seu moment. La decisió que es va prendre, sense passar pel consell d’administració, va ser que obriria només un de cada tres dies l’any, un altre estaria tancat i el tercer, només obriria la cota 2.000, el problema és que la cota 1.600, que roman tancada, dos de cada tres dies, és on estan la major part de les atraccions del parc. Segons manifesta el cònsol major, si milloren les xifres econòmiques es podrà tornar a obrir més dies, però per a alguns detractors és una acció discutible. Calsina troba del tot “incomprensible” la decisió i es pregunta “quantes vacances tindrà el personal? Se li pagaran tots els dies de festa, o no? Si tenim un parc temàtic, no es pot quedar tancat”, reclama el portaveu dels comptables. David Rios creu que aquesta mesura és, senzillament, “una fugida endavant. És com quan xutes una llauna pel carrer i tres passes després te la tornes a trobar. Amb la inversió que s’ha fet, se li ha de donar continuïtat i no ens podem quedar amb obertures intermèdies perquè no donen bona imatge”, afirma el dirigent socialdemòcrata.

Acomiadaments de personal

Després de mesos de rumors sobre el futur dels treballadors, Naturlandia va acomiadar els primers quatre treballadors l’abril passat, el cònsol major ja havia anunciat mesos abans que amb el nou calendari caldria reduir les despeses en personal, tot i que no havia volgut donar les dades de la gent que en podria quedar afectada, això sí, Josep Miquel Vila va explicar que les inversions que es volen fer, com ara la nova tirolina i l’espai Toni Bou, podrien servir per revitalitzar el parc i així evitar perdre llocs de treball. De nou, el conseller general de Liberals, Josep Majoral qüestiona la política que segueix la direcció, ja que “tot és qüestió de gestió. El cònsol major va dir a finals de l’any passat que enguany, el parc començaria a ser rendible, però no sé si per complir-ho han decidit acomiadar part del personal”. Des del PS, Rios veu “amb preocupació” la situació dels empleats acomiadats, però “si finalment tanca Naturlandia, molta gent es quedarà sense feina”.

La salvació del ràfting

A principis d’any es va presentar la creació d’una nova activitat que s’integraria a l’oferta del parc. Era un ràfting que havia de començar a funcionar aquest mateix estiu i que tenia un recorregut que començava a Escaldes-Engordany i havia d’arribar a la frontera del riu Runer. Ràpidament les parròquies centrals ho van descartar, però Sant Julià no. Per fer-lo factible, la corporació va pressupostar 800.000 euros per condicionar el riu Valira, va aprovar els tràmits de manera exprés i va licitar les obres el mes de març, però poc després, el fort cabal que baixava pel Valira va impedir l’inici de les obres necessàries i el projecte va quedar temporalment en suspensió. Però què hi ha darrere d’aquesta idea? Josep Majoral espera que el projecte sigui sòlid i sobretot que tingui darrere un pla de viabilitat, encara desconfia de l’actual equip comunal. “El ràfting requereix un pla de negoci i espero que en tinguin un de complet en què estigui ben detallat el finançament, la inversió, el nombre de visitants que esperen, en definitiva, si és viable i, sobretot, rendible. Si és així, evidentment que tiri endavant, però no sé si hi ha un pla de negoci seriós al darrere”. Tampoc s’hi oposen Iriarte ni l’Apapma, i el president de l’associació animalista reconeix que pot ser bo per a la parròquia, “no ens sembla malament si es fa respectant el medi aquàtic i la fauna que hi viu. No ens hi oposarem, com sí que vam fer amb el parc d’animals”, afirma. Calsina és més dur i es pregunta: “algú vol fer un ràfting amb parets de ciment? Això no és un ràfting, que baixin al Parc del Segre i veuran en què consisteix aquesta activitat”. Tampoc ho veu clar el PS i demana prudència a l’hora d’emprendre noves inversions, “cal obrir un procés de reflexió i no fer accions temeràries. Ara cal pensar en el futur del parc”, sentencia Rios.