Pensions de funcionaris: dos anys després

Insostenible. Així qualificava el ministre de Finances i llavors de la Funció Pública, Jordi Cinca, el model de pensions dels treballadors públics el juny del 2012, quan va presentar a la premsa els resultats de l’estudi que posava en xifres l’impacte econòmic present i futur del sistema vigent fins aleshores. Números inassumibles que obligaven a la reforma, argumentava. Arrencava llavors un procés que culminaria el 30 d’octubre del 2014, quan la majoria de Demòcrates per Andorra (DA) va aprovar al Consell General la Llei que reformava la jubilació dels empleats de l’administració. Ho feia amb les crítiques de l’oposició parlamentària i el rebuig visible del funcionariat. Un centenar de treballadors es van desplaçar a la seu parlamentària per deixar clar el seu malestar amb crits de dimissió. Era la culminació d’un desencontre que s’havia cuinat durant mesos i que havia provocat mobilitzacions i les primeres vagues de funcionaris.

Sis mesos després de la publicació al BOPA, l’1 de juny del 2015 entrava en vigor el nou sistema. El Govern deixava de garantir un complement de pensió als funcionaris per tal que cobressin el 70% del darrer sou en arribar al retir (l’exigència era haver treballat un mínim de trenta anys a l’administració) i s’establia un nou model de copagament: s’impulsava un fons de pensions de participació voluntària en què el treballador públic també havia de contribuir amb part del sou. El Govern responia amb el mateix percentatge fins a un màxim del 3%. Avui, més de dos anys després, els sindicats es queixen de les incògnites que encara planteja i atribueixen a aquests buits el fet que la participació no sigui plena. Ara mateix aporten al pla un 72% dels aproximadament dos mil funcionaris de l’administració central. Una xifra “estable”, remarca el secretari d’Estat de la Funció Pública, Toni Rodríguez. Fa un any el percentatge era del 70%. La previsió és que la proporció creixi un cop es formalitzi el fons de pensions gestionat ja per l’adjudicatària: Crèdit Andorrà com a entitat dipositària i Crèdit Assegurances com a gestora. Una adjudicació que és tot just del 7 de juny i que es va repetir després que un altre dels licitadors presentés un recurs administratiu. “Potser la comunicació no ha estat la millor”, va admetre Rodríguez, però hi va afegir que sense gestora del fons tampoc no hi havia gaire contingut a explicar. Ara es convocaran sessions informatives perquè els treballadors coneguin les opcions i escullin entre els perfils que es plantegin, associats a un tipus d’interès. “La previsió és que abans que finalitzi aquest any es formalitzi el pla de pensions”, va assenyalar el secretari d’Estat de la Funció Pública.

Les queixes

“Estem igual que fa dos anys, anem pagant però no sabem res”, lamenta Cristina Araujo, representant del sindicat de treballadors de la justícia. Joan Torra, president de l’Associació de Bombers (ABA) i integrant de la comissió de seguiment del fons de pensions, afirma que en tot el procés hi ha hagut lentitud. I, per exemplificar-ho, recorda que tot just s’ha presentat a la comissió de seguiment el projecte de llei de modificació de la Llei del fons de pensions al qual el cap de Govern ja es va comprometre a final del 2015 amb una carta adreçada als sindicats públics, que l’havien reclamat. Una modificació que ha d’aclarir la situació de 400 treballadors públics amb un mínim de 25 anys de trajectòria a l’administració general o a només cinc anys per tenir dret a la jubilació voluntària. El redactat actual, tal com també va confirmar la ministra de la Funció Pública, Eva Descarrega, al seu dia, era ambigu i no aclaria si els valia o no la pena participar en el fons. Amb la modificació es volen resoldre els dubtes dels 400 treballadors. Tor­ra sosté que “amb la ministra i el secretari d’Estat sembla que s’ha accelerat una mica”, i remarca que “des de la comissió de seguiment s’han fet esforços, ja que de cada reunió es fa una nota informativa”, i augura que hi pot haver una major participació una vegada es conegui allò que ofereix l’adjudicatari. Insisteix en el fet que el funcionariat necessita “més informació”.

“A l’expectativa” és com es defineix el Col·lectiu de Funcionaris de la Policia (CFPA). Esperant, exposa el president, Salvador Prieto, “que es jubili el primer funcionari a veure en quines condicions ho fa”. Al febrer, gairebé la meitat dels agents del cos no participaven en el fons. Prieto ho atribueix a la “desconfiança”. “Govern ens va dir: ‘No patiu’, i va ser el contrari, i això genera dubtes.” Sobre les projeccions fetes per l’executiu, el màxim representant del cos policíac va ironitzar que “les fórmules plantejades per calcular el percentatge final [del que quedava de pensió] semblaven de la NASA, així que fins que no es jubilin els primers funcionaris no sabrem del cert com queda”.

El més contundent és el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, que descriu la situació de “desastre total”. “Després de dos anys hi ha moltes incògnites i no s’han esvaït”, va denunciar. Critica la lentitud –“en sis mesos s’havia de desenvolupar tot el pla i encara no s’ha acabat”, sosté– i defensa que s’hauria de fer marxa enrere i “tornar a posar el pla sobre la taula, revisar el pla de jubilacions i fer-ho des del consens i el diàleg que no hi va haver”. Confia que DA perdi la majoria absoluta “aviat” i que la nova majoria política suspengui el model.

El nou secretari d’Estat de la Funció Pública –ho és des del maig i ara compagina aquestes funcions amb les de reforma de l’administració– argumenta sobre la lentitud en tot el procés que “ha estat un treball progressiu, és una cosa molt nova i és el desenvolupament que se li ha pogut donar”. La primera adjudicació del fons data del febrer però el recurs en contra va paralitzar-la. La nova adjudicació encara pot ser objecte d’intent d’impugnació i, de fet, un parell de licitadors n’han demanat informació, segons van assenyalar fonts coneixedores. Rodríguez va indicar, divendres, que “a data d’avui no hi ha recurs” malgrat que “si hi serà no ho sé”. I va insistir que la planificació en la qual treballen és que s’acabi de definir durant la resta del 2017, i es va comprometre a una “comunicació clara i efectiva” que “arribarà a tothom”. Això, amb la reforma legislativa per aclarir la situació dels que es troben més a prop de la jubilació, ha de significar un impuls a la participació al pla, sosté. “Hi ha gent que ha pogut tenir dubtes, m’ha arribat aquest eco, però aquest col·lectiu tindrà un canvi en positiu, me l’espero.”

La batalla legal

Aprovada la llei, la lluita es va traslladar als tribunals. La batalla legal s’ha centrat en les prejubilacions: un grapat de funcionaris van demanar acollir-s’hi abans de l’entrada en vigor del nou text legislatiu i sobre la base de la norma anterior. A molts els faltaven un bon grapat d’anys. Però ara per ara els resultats els han anat en contra i la justícia els ha tombat l’argument que si bé la llei anterior explicitava que la prejubilació s’havia de sol·licitar amb un mínim de tres mesos d’antelació no n’establia un màxim. El raonament és, en síntesi, que “els funcionaris no tenen drets adquirits al manteniment indefinit del mateix règim” i que la nova llei respecta els preceptes constitucionals perquè no és retroactiva. El darrer ens a pronunciar-se ha estat el Constitucional, que no ha acceptat el recurs d’empara d’una cinquantena de duaners.

Els sindicats tenen clar les dificultats “d’anar contra les lleis” i de fet alguns (el mateix CFPA o l’ABA de bombers) van decidir no acudir a la justícia, però encara es mantenen a l’expectativa respecte al final dels plets legals perquè la victòria d’un sol funcionari generaria jurisprudència. Torra nega que la lluita contra la reforma de les pensions acabés amb certa desunió sindical. “La plataforma de funcionaris funciona” i s’han fet propostes conjuntes per a la reforma de la Llei de la funció pública, va assenyalar. Negociació que, per cert, ara per ara està sent menys accidentada.