Reportatge de la setmana

El moment més dolç

Després d’una ratxa de 86 partits sense guanyar, la selecció andorrana de futbol suma un 2017 immaculat amb tres duels sense perdre ni encaixar cap gol i amb una victòria històrica contra Hongria.

El moment més dolçXavier Pujol

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La selecció de futbol d’Andorra va jugar el seu primer partit fa quasi 21 anys, el 13 de novembre del 1996 a l’Estadi Comunal, on va caure derrotada per 1 a 6 contra Estònia. Des de llavors, més de 140 duels entre amistosos, oficiosos, i fases de classificació per al Mundial i l’Eurocopa, amb dues dates importants: el 13 d’octubre del 2004, quan va arribar la primera victòria en partit oficial, contra Macedònia, i la més recent, tot just fa un més, quan els tricolors van ser capaços de derrotar la selecció d’Hongria a l’Estadi Nacional per 1 a 0. Precisament aquest triomf suposa que la tricolor sumi un 2017 immaculat, amb l’empat a zero contra les Illes Fèroe i la victòria per 0 a 2 a l’amistós contra San Marino, i que per primer cop acumuli tres partits, inclosos oficials, sense conèixer la derrota ni encaixar cap gol (el 2000 Andorra també va estar tres matxs sense perdre, però van ser amistosos contra Malta, Azerbaidjan i Bielorússia). Aquests últims resultats han fet que la selecció pugi 57 llocs al rànquing FIFA i se situï en 129a posició d’aquesta taula.

Un dels futbolistes presents a la gespa el dia del triomf contra Hongria va ser Ilde Lima, el jugador que més cops ha defensat la samarreta andorrana juntament amb Òscar Sonejee amb 106 internacionalitats i actual capità de la selecció, que reconeixia que “és el moment futbolístic més important de la història del país. Va ser una alegria immensa, jo m’havia perdut l’altra victòria contra Macedònia per sanció i això va ser un somni fet realitat”. L’heroi del matx contra els magiars va ser Marc Rebés, autor d’un gol històric. Admet que “va ser impressionant. Quan vaig marcar van ser un conjunt de sensacions inexplicables”. La diana de Rebés va portar al cap un altre Marc, Bernaus, autor del gol que va suposar l’estrena en matx oficial contra Macedònia. “Recordo amb molta estima i afecte aquell moment. Em va caure una pilota a la frontal i vaig xutar amb la fortuna que va acabar entrant. En marcar, cap dels companys pensàvem que acabaríem gua-nyant, però quan l’àrbitre va xiular va ser una alegria grandiosa”, rememora Marc Bernaus, “els dies següents també van ser increïbles, va trucar un munt de gent i de premsa nacional i de fora perquè havíem aconseguit una cosa extraordinària”, agrega l’ex­internacional.

L’actual ratxa contrasta amb la que va acabar a terres sanmarineses, i és que la selecció feia 86 partits que no coneixia la victòria. Què ha canviat, llavors? Segons els protagonistes, res. Pel seleccionador nacional, Koldo Álvarez, “aquests resultats són fruit del treball que hem fet durant molt de temps. Hem revisat i repassat si havia canviat alguna cosa i la veritat és que no. Crec que tots pensàvem que la motxilla de tants partits perduts no pesava, però sí que ho feia, i després del partit guanyat a San Marino els futbolistes van alliberar pes”. El capità, Ilde Lima, assegura que “les coses se segueixen fent igual, jo fa vint anys que estic a la selecció i l’esforç i les ganes de treballar hi han estat sempre. El que passa és que ara hem vist recompensada la feina que hem estat fent tant de temps”.

El paper dels joves

Una de les claus del moment actual de la selecció és la presència de futbolistes joves. El dia d’Hongria, fins a sis jugadors menors de 23 anys van formar part de l’onze inicial. Entre ells, tres futbolistes que l’endemà de derrotar els magiars van desplaçar-se a Letònia per disputar el partit de la selecció sub-21, Max Llovera, Jordi Aláez i Àlex Martínez. Per Koldo Àlvarez, aquesta experiència internacional ajuda a millorar l’absoluta: “Els nois que pugen ara tenen bagatge internacional amb seleccions de base, i això abans no ho passava i es nota. A baix s’està fent una bona feina i quan arriben a l’absoluta te n’acabes adonant”. Una reflexió similar fa el capità, Ilde Lima, que assegura que “fa anys, quan jugàvem els primers partits, tot era una aventura i la por o el respecte que teníem llavors als rivals s’ha perdut perquè els joves ja disputen duels importants amb les seleccions sub-17, sub-19 o sub-21. Hi ha molta distància encara entre els nostres rivals i nosaltres, però els nanos arriben amb il·lusió i ganes de treballar, i la combinació entre veterans i ells està fent que arribin els resultats”.

Objectiu: cinc punts

Les properes cites de la tricolor seran aquest mateix estiu amb dos partits més a domicili de la fase de classificació per al Mundial de Rússia. El 31 d’agost la selecció viatjarà a Suïssa per enfrontar-se a la líder del grup, que no ha perdut cap partit en aquest torneig, i el 3 de setembre serà el torn de visitar a les Illes Fèroe, un rival, tot i que superior, més proper al nivell del conjunt andorrà. Koldo Álvarez creu que “seran duels complicats, en especial el de Suïssa, en canvi el dia de les Illes Fèroe hem d’anar a competir com ho vam fer a casa el dia que vam empatar. Són millors que nosaltres, però hem d’intentar fer aquestes distàncies el més curtes possible”. En la mateixa línia es mostra Ilde Lima: “Després de la igualada a casa, allà intentarem aconseguir alguna cosa més. Tenim molta il·lusió i mirarem de donar-li continuïtat.” A més d’aquests dos matxs, la fase es tancarà amb la visita de la campiona d’Europa, Portugal, al Principat a l’octubre i el desplaçament a Letònia. Andorra suma ara 4 punts i, tal com admeten els protagonistes, un dels objectius en les jornades que resten és intentar igualar o superar la fase de classificació per al Mundial d’Alema­nya 2006, en què se’n van aconseguir cinc amb els empats contra Finlàndia i Macedònia, i el triomf contra aquest mateix equip.

El futur

Tot i els bons resultats que s’estan aconseguint durant aquest any, el capità creu que no s’han de llançar les campanes al vol “perquè tenim molt limitat el creixement per la realitat del país, a més, la nostra normalitat no és guanyar partits cada aturada internacional”. I hi afegeix que “marcadors com aquests no són la realitat per a una selecció com la d’Andorra, però intentarem donar-li la màxima continuïtat possible”. Per Lima, una de les circumstàncies que farien créixer el combinat nacional seria “que els joves juguessin fora de les nostres fronteres. Aquest ha estat el secret de seleccions petites com la d’Islàndia, que han crescut per tenir molts futbolistes jugant lligues de fora”. Un dels seus companys, Marc Rebés, considera que “és molt complicat que sumem victòries. Sabem a què juguem i som realistes de les nostres mancances, hem de tocar de peus a terra i intentar millorar sempre”. Un pensament similar té l’exfutbolista Marc Bernaus, que creu que “Andorra ha d’obtenir resultats d’on pugui i treballar molt. Aquesta és la base de l’esport i el futbol, perquè els èxits no venen mai sense la feina”. Per la seva banda, el tècnic, Koldo Álvarez, conclou que el futur “és esperançador tot i els hàndicaps importants que tenim pel que fa a infraestructures, llicències o jugadors amb què puguin disposar els seleccionadors, però amb més treball i més hores estan sortint els fruits”.

El moment més dolç

El moment més dolç

tracking