Adeu Grandvalira

Només la temporada d’hivern passada, Grandvalira va vendre 1,7 milions de forfets, la xifra més alta de la seva història i la més elevada en afluència a tota la península Ibèrica. “És una llàstima que desaparegui perquè les societats que la formen hi han invertit i han fet un gran treball i, ara mateix, no tan sols és una molt bona oferta de neu, sinó un resort d’esquí amb múltiples activitats”, indica el gerent d’Andorra Turisme. El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) hi coincideix i afirma que “sap greu”, perquè és un nom distintiu del sector turístic més important d’Andorra: el de la neu. No per menys, més de 2 milions de persones visiten el país cada hivern per l’esquí. Tot i així, Xavier Altimir entén que el pas endavant que el màxim accionista de Saetde, Joan Viladomat, va fer al maig per demanar la dissolució de Nevasa són “decisions empresarials” que cal respectar.

Catorze anys “imparables”

Per Budzaku, Grandvalira, com a conjunt, ha anat creixent “de forma imparable” els darrers catorze anys i ho ha fet fins consolidar-se. Des del punt de vista d’Andorra Turisme, Grandvalira és “molt més que un partner consolidat”. Així, Budzaku destaca “la fermesa” d’una marca i “del que és una oferta tangible” i “de fàcil comunicació”.

“És una llàstima, perquè hi ha una inversió molt gran al darrere”, argumenta. Budzaku recorda que Andorra Turisme inverteix periòdicament per afavorir l’oferta turística de neu, i que destina cada any quatre milions d’euros a la promoció de la neu i l’esquí. En aquest sentit, admet que l’anunci de la dissolució de Nevasa obre interrogants sobre quina haurà de ser part de l’estratègia de comunicació a partir del 2019.

La majoria de les veus consultades coincideix que Grandvalira és a hores d’ara la segona marca, potser fins i tot la primera, en importància a Andorra, només per darrere del nom del país.

El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, també lamenta la dissolució de Grandvalira. Però, en el seu cas, argumenta que la unió de les dues estacions que en conformen el domini, l’any 2003, va ser un assoliment “que d’inici ja no va ser una cosa fàcil”. Pantebre recorda que, en aquell inici, “el que és Pas-Grau estava per sobre de Soldeu-el Tarter” pel que fa les condicions d’esquí, una situació que el treball de la marca Grandvalira ha “anivellat i posat al dia”.

Representants empresarials i del turisme coincideixen a recordar que el mateix concepte d’anar a esquiar ha fet un gir important l’última dècada. S’hi han afegit noves opcions lúdiques lligades a la neu i s’han popularitzat tot un seguit de pràctiques més enllà de l’esquí. La majoria considera que Grandvalira ha estat “l’exemple” d’empresa que s’ha sabut adaptar als temps que venien i ha guanyat públic en fer-ho. Segons el president de la Unió d’Hotelers d’Andorra (UH), Manel Ara, “la marca ha sabut comercialitzar-se, crear sinergies i esdevenir la més potent de tot el país”, així com “augmentar el seu potencial per arrossegar un elevat nombre de gent” que cada hivern escull Andorra com a destinació.

I a partir d’ara?

Des d’Andorra Turisme, Betim Budzaku creu que hi ha temps perquè, per exemple, pugui acabar mantenint-se un forfet conjunt. “Queden 24 mesos. Espero que la situació pugui reconduir-se”, comenta. Això sí, Manel Ara considera que si finalment es manté el forfet per a tot el domini esquiable pot ser que s’encareixi respecte a l’actual. “[Entre dos] el cost de comercialitzar i sortir a l’exterior a comunicar et treu potencial i genera més costos”, considera Ara. El president de la UH no entra a valorar què ha dut a la situació actual, però sí que admet que la decisió va agafar-los de sorpresa i recorda que “sap greu” perquè “al cap i a la fi és un patrimoni del país”.

Ara està convençut que “tornar a començar de zero” seria “negatiu”, perquè “la marca té un nom fet” i “pel que fa a esquí ja no dius que vas a Pas-Grau o a Soldeu, sinó a Grandvalira”. Segons Manel Ara, al Principat les marques més importants són Andorra, Grandvalira, Vallnord i Caldea.

Després de tot el que ha envoltat l’anunci de dissolució de Nevasa –i el que segons Viladomat n’ha estat el detonant: la declaració d’interès nacional de la plataforma de Soldeu–, responsables d’Ensisa i Saetde, així com de les parts públiques que en formen part, el comú de Canillo (amb el 51% de les accions d’Ensisa) i el d’Encamp (amb el 33% de les de Saetde), prefereixen esperar a afegir declaracions.

El cònsol major d’Encamp, Jordi Torres, admet, però, que un cop que la dissolució sembla “inevitable” espera que pugui continuar, més enllà del 2019, un forfet compartit per Pas-Grau i Soldeu-el Tarter. Una voluntat que també hauria manifestat una majoria dels presents a l’assemblea extraordinària de Nevasa del 3 de juliol, que va oficialitzar l’inici del procés de dissolució. Torres voldria que pogués “mantenir-se la marca” malgrat el divorci d’Ensisa i Saetde i que l’aprimament de les funcions de Nevasa és en marxa. Torres admet que caldrà veure “què acabarà passant”.

Segons Betim Budzaku, d’Andorra Turisme, hi ha dos tipus d’acció positiva pel turisme que pot aportar un projecte i que Grandvalira ha representat: les visites i pernoctacions, però també la notorietat d’acollir grans esdeveniments.

L’inici, el 2003

Grandvalira va presentar-se en societat l’octubre del 2003. Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-el Tarter, que suposen un únic domini esquiable de prop de 1.800 hectàrees d’extensió i 192 quilòmetres de pistes esquiables, van sumar forces aquell any.

Les dues estacions andorranes van passar a ser així una de les marques més potents del principi de segle al Principat en un sector principal per al país. Però catorze anys més tard, Neus del Valira, SA, el nom complet de Nevasa, ha emprès el camí de la dissolució, després que el màxim accionista de Saetde, Joan Viladomat, fes avinent el maig passat aquesta intenció.

La decisió va anunciar-se setmanes després que Viladomat hagués presentat al Govern un recurs contrari a la declaració d'interès nacional de la plataforma de Soldeu, una acció que ha tingut continuïtat amb una demanda contra aquesta catalogació a la Batllia. No és la primera vegada que hi ha desavinences entre Saetde i Ensisa a la història de Grandvalira, però tot indica que és la definitiva.

Els camps de neu de Canillo i Encamp estan units d’abans del naixement de Grandvalira, des del 1999. La unió, segons van explicar els seus màxims responsables en l’anunci oficial pel qual es constituïa la marca, dijous 16 d’octubre del 2003, era “un objectiu antic i comú” que els conflictes entre les dues parròquies havien impedit que es culminés fins aleshores.

Conflictes anteriors

Malgrat les bones intencions de l’inici, les desavinences entre Ensisa i Saetde van aparèixer aviat. La primera gran crisi al domini més gran dels Pirineus va esclatar el 2009, quan Canillo va denunciar el contracte per considerar que el repartiment dels ingressos no era equitatiu. Aquell primer terrabastall va aconseguir-se superar canviant els barems retributius. Però aquest 2017, les desavinences semblen haver acabat definitivament amb la marca. A l’horitzó hi ha com afectarà aquest fet el turisme d’esquí i en quines estratègies treballaran ara, separadament, Ensisa i Saetde.

Ensisa té el convenciment de continuar sobre el previst amb la construcció de la plataforma esquiable al peu de la pista Avet de Soldeu i d’un aparcament, per a les finals de la Copa del Món del 2019, que el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, ha dit en les últimes setmanes que si bé podrien fer-se a l’Àliga, “seria l’última” si no es complissin els compromisos presos.