Alcohol al carrer

El component social que té el consum de begudes alcohòliques és la millor carta de presentació per justificar per què es beu, i alhora el pitjor enemic per desterrar comportaments perillosos per a la salut, sobretot perquè està arribant a edats més primerenques. Hi ha coincidència que per evitar aquestes bor­ratxeres considerades imprescindibles per gaudir de la festa s’ha d’insistir en la conscienciació, a mentalitzar els joves de les conseqüències de beure en excés, i en la prevenció. I la implicació ha de ser general: pares, escola, entorn i administracions.

“És una responsabilitat compartida perquè és un problema social”, subratlla el cònsol menor d’Andorra la Vella, Marc Pons, que lamenta la normalització del consum de begudes com a part de la diversió. El responsable de joventut de la capital reflexiona que “l’alcohol està present i s’associa a festa, a alegria, i s’ha de parlar molt a les llars”, perquè quedi clar que una cosa és una copa de vi puntual en alguna ocasió “i una altra beure de manera incontrolada, i un menor no ha de consumir”, i insisteix que la implicació ha d’arribar als nens des de tots els àmbits i en el mateix sentit. “Depèn de com s’enfoquen els excessos de l’alegria, cal treballar molt perquè canviï i es millori la convivència.”

Pons es mostra preocupat pels efectes que pot tenir “a llarg termini sobre la societat” aquest consum massiu de begudes que protagonitzen molts menors en cada festa major o cada acte adreçat a joves. Emfatitza que “l’alcohol està molt normalitzat, és un acte social que porta a altres problemàtiques perquè les decisions que es prenen no són les mateixes” que si no s’ha consumit, i això pot derivar en problemes d’aldarulls, si s’agafa un vehicle o si la ingesta és massiva i continuada amb conseqüències greus per a la salut.

Conflictes com els que hi ha hagut fa unes setmanes durant la celebració del Roser d’Ordino fan que les administracions hagin d’implementar mesures de vigilància davant el botellón que en moltes ocasions s’acaba produint. La consellera de Joventut, Vanessa Fenés, exposa que el comú va contactar amb la policia perquè enviessin més efectius, però des del cos se’ls va respondre que no disposaven de més patrulles i se’ls va aconsellar contractar seguretat privada com fan habitualment a Encamp. El sistema, però, “no va funcionar”. Fenés argumenta que “eren espais oberts i és molt difícil controlar-lo, hi havia dues persones fent rondes” però no van poder evitar el consum d’alcohol al carrer ni els problemes. I assegura que “a totes les festes majors es reprodueix el mateix problema de botellón, i si se’ls crida l’atenció es canvien de lloc” i continuen bevent.

A Encamp, en la recent Festa del Poble i per Sant Joan s’ha posat en marxa una prova pilot per combatre el consum d’alcohol al carrer. Una patrulla cívica formada per un agent de circulació i un tècnic del departament de Joventut i Esports van recórrer les zones on es concentren els joves per beure i que es converteixen en “més problemàtiques”, segons el comú, com ara el carrer de l’Arena, el del Mirador d’Encamp, la zona del Tremat, el pàrquing de les Bons i el passeig de l’Alguer. La conclusió de la patrulla cívica és que “els joves que estan al car­rer ja no van ni a la festa i es queden fent botellón”, assenyalen, i valoren positivament el resultat del nou model de control. “El procediment en els punts amb aglomeració va ser aconsellar i informar els infractors que cessessin en el consum d’alcohol a la via pública i la resposta va ser molt positiva. La combinació d’una figura pedagògica amb una autoritat va ser una bona opció per fer entrar en raó els joves i no derivar-ne més problemes”, destaquen des del comú. Per això s’aposta per mantenir la fórmula juntament amb la contractació d’agents de seguretat per als esdeveniments nocturns de gran afluència.

RESPONSABILITAT DELS PARES

A Ordino, els escenaris habituals de botellón són al voltant de l’escola de secundària i els pàrquings, i Vanessa Fenés indica que “hi ha consum d’alcohol per part de menors, d’adolescents, vull pensar que tenen entre 15 i 18 anys, però hi ha de tot”, i apel·la a les famílies per combatre els problemes. “La responsabilitat màxima és dels pares, tant si ho permeten com si no ho controlen, perquè per més que es vulgui controlar és molt difícil si tenen diners per comprar begudes”, ressalta, alhora que denuncia que els menors adquireixen les begudes en supermercats “se les fan comprar i fins i tot hi ha pares que en compren”.

Fenés remarca que del Roser “no tenim constància de comes etílics, però d’altres anys sí”, i reitera la necessitat d’educar els menors en conductes sanes. “És molt difícil, per més que es facin xerrades, conscienciar des de les escoles i els espais joves si des de casa no col·laboren. És una feina de tots perquè comenci a casa.”

La preocupació per la ingesta d’alcohol moltes vegades com a única motivació de la festa és general, però sembla que està més controlada. Marc Pons valora que a la capital fa anys que es detectava botellón al Parc Central o al voltant de l’avinguda Tarragona, però “ara sembla més controlat, de vegades es fa al voltant de discoteques o d’algun cotxe”. I posa l’exemple del balanç de l’última Festa de la joventut. En edicions precedents “es requisaven tres cubells grans amb ampolles de begudes alcohòliques, i aquest any han estat quinze ampolles”, i ho atribueix que es va fer molta informació a les famílies i a l’entorn enfocada en el fet que “perquè el jove s’ho passi bé no cal que estigui vinculat a beure, s’ho passa bé igual”.

Un lema idèntic és el que es treballa des del comú de la Massana: Diversió, sí; botellón, no. L’objectiu és difondre l’ordinació sobre les conductes incíviques a la via pública per recordar que són motiu de multa. I això és el que va succeir al maig, “quan en una sola nit es van controlar diferents grups de persones consumint alcohol a la via pública i es van imposar quinze sancions” que van des dels 100 als 500 euros, segons comenten des de la corporació massanenca.

Els punts habituals de consum són “darrere les escoles, sota les Fontetes, rere el comú antic i l’aparcament del Tabola, tot i que pot ser qualsevol punt apartat del nucli urbà”, precisen des del comú, per ressaltar que “les darreres setmanes els equips comunals han percebut una davallada d’aquesta pràctica”, malgrat que s’ha imposat alguna sanció i es mantenen els controls “fent una crida perquè elimini aquesta forma de diversió que a més d’anar contra la salut provoca malestar entre els seus conciutadans”.

I és que els problemes de neteja i sorolls van lligats al botellón. Vanessa Fenés destaca que “de bon matí els serveis de neteja ho recullen tot i durant el dia queda net”, tot i que és inevitable que les restes d’ampolles i gots s’acumulin en algun moment fins que arriba el servei. Escenari que es repeteix al Pas de la Casa, especialment en èpoques de gran afluència turística, amb queixes de veïns i visitants per la brutícia que deixen als carrers. Més que de botellón es tracta “de joves que surten dels locals amb el got a la mà i provoquen aldarulls a la via pública”, asseveren des del comú, recordant que “el fet que el Govern estigui a sobre i vulgui regular el consum al carrer ens ajudarà”. Opinió que comparteix Marc Pons, que apunta que amb la modificació de la llei “podrem actuar, perquè amb l’actual és molt difícil”, i espera que hi hagi més sancions i que es pugui determinar “d’on surt l’alcohol, de les llars, dels establiments o d’amics que els el compren”.

El cònsol menor de la capital incideix que s’ha de lluitar contra “els excessos en el consum perquè entre els menors és més perillós”, i assenyala que per a la pròxima festa major es prenen mesures per evitar problemes com ara “avançar els concerts i que no es tanqui més enllà de les tres i vendre begudes de manera controlada perquè no arribi a menors”. I destaca que des de la Taula de Joventut s’ha instat aquest any a treballar de manera conjunta des de tots els comuns i instàncies implicades “per veure quines solucions hi ha i buscar altres normes per col·laborar i que hi hagi menys consum d’alcohol entre els menors”.

Tot i els esforços en prevenció amb xerrades dels tècnics de joventut de totes les corporacions la ingesta al carrer i de manera desmesurada, es produeix. Es pot interpretar que el fenomen del botellón no assoleix al Principat la gravetat d’altres països, però d’acord amb les dimensions d’Andorra i a conseqüència de la globalització dels comportaments, també en aquest cas “es veu reflectit el que passa a tot arreu. No ens desborda a Andor­ra, però passa com a l’entorn”, asseguren des de la policia.

MULTES DE FINS A 300 EUROS

La intervenció dels agents quan un menor consumeix alcohol arriba perquè es troben les aglomeracions de persones bevent; a requeriment de ciutadans; dels centres educatius, que observen comportaments sospitosos; del SUM; dels bombers. El procediment que s’activa és anar a buscar-lo si no requereix ser tractat a l’hospital i portar-lo al despatx central, des d’on es contacta amb els pares. Els agents fan una enquesta per determinar el lloc on ha aconseguit les begudes, i si s’aconsegueix esbrinar s’obre un expedient administratiu per haver venut a menors que després Govern instrueix i fixa la sanció cor­responent per al local.

De sanció també n’hi ha per al menor que consumia. S’aplica el decret regulador del consum de begudes alcohòliques al carrer, una norma del 2011 que modificava una prèvia del 1985, i que estableix multes de fins a 300 euros, segons detallen des del cos de seguretat. La multa és per als pares i pot ser del doble quan es tracta d’un cas amb reincidència, que implica la intervenció de la psicòloga que hi ha a la policia i la derivació del cas a Afers Socials per fer seguiment. El cos registra els casos de consum d’alcohol, drogues i furts de menors per separat des del març, i per beure s’ha actuat en un cas i especifiquen que tot i que no es tracti d’un gran problema “n’anem tenint casos, i sobretot a festes majors i de vacances escolars i hi ha un esforç en els controls per dissuadir”.

PREVENCIÓ SOBRE ELS EFECTES I INTERVENCIÓ D'AFERS SOCIALS

El consum d’alcohol entre els menors es comença a combatre amb xerrades i tallers a les escoles destinats a alumnes de secundària, “perquè és l’edat que es considera que comencen a consumir-ne”, segons Rosa Vidal, cap de promoció, prevenció i vigilància del ministeri de Salut. Als tallers s’instrueix els escolars sobre què suposa beure i també es fan accions per als responsables de donar-ne. En aquest cas, comenta Vidal, l’objectiu és que disposin d’eines suficients “per saber com actuar davant d’algú que vol consumir més alcohol i tu creus que no li has de dispensar més begudes”, i també per als casos que es trobin de menors als quals està totalment prohibit donar alcohol. El ministeri dona suport, a més, a les accions que impulsa la Creu Roja al voltant dels locals de nit, amb accions adreçades a alertar de les con- seqüències que té la ingesta de begudes quan es condueix, per exemple.

Vidal destaca que els tallers de prevenció “estan ben avaluats pels alumnes i els docents”, i que la conclusió dels tècnics “és que com a mínim els joves es plantegen les accions, què comporta el que fan”. Accions que quan es repeteixen provoquen la intervenció del ministeri d’Afers Socials, des d’on remarquen que “el més difícil és registrar els casos”, perquè no sempre hi intervé la policia o arriben a l’hospital. Quan es detecten i hi ha reincidència s’estudia el cas i se’ls deriva als punts de joventut per fer tallers de prevenció, i si va a més el consum són atesos per la unitat de cures addictives o pel servei de joves en risc. Alhora que s’estudia l’entorn familiar i es fa seguiment i les actuacions necessàries per corregir la conducta.