L'embolic de l'os

El matí del 14 de juny, el sotsdirector del parc va abatre Torb de dos trets (inicialment es va parlar d’un) després que l’animal s’escapés del seu recinte. L’explicació que va donar Naturlandia, i que va ser avalada pel comú, apuntava que el cadell va aconseguir superar les dues tanques que circumdaven l’espai dels ossos. Un cop localitzat pels empleats del parc, no hi va haver temps a seguir el protocol establert: disparar un dard anestèsic si l’animal està a més de 50 metres, ja que la integritat física d’un dels treballadors s’hauria vist amenaçada.

La versió no va durar ni 24 hores. L’endemà es va saber que el sotsdirector i un altre guarda, prèviament avisats pel cap del parc d’animals, viatjaven en un vehicle quan es van trobar Torb, i que se’l va abatre sense esperar que el director acudís al lloc amb els dards. A més, el ball de versions es va embolicar encara més en descobrir-se que el tirador havia emprat el seu rifle particular.

Mentrestant, Medi Ambient va presentar el 19 de juny un informe inicial que, a grans trets, donava per bona la versió oficial sobre la fugida de Torb: aquesta va ser possible perquè els ossos havien desgastat el formigó que sustenta els pals del tancat elèctric, que no va funcionar correctament. S’ordena el tancament del parc, que es perllonga durant quatre dies, per revisar els sistemes de seguretat.

Porta oberta

Pocs dies després saltava la notícia bomba: dos informes més d’enginyeria encarregats per Camprabassa van revelar que tot plegat era mentida. La tanca elèctrica funcionava perfectament, i el plantígrad no hauria pogut passar-hi per sota sense evitar la descàrrega. Algú, per tant, s’havia deixat la porta del recinte oberta, de manera que la versió inicialment donada pels dos treballadors, i que van validar tant el comú com el Govern, era un muntatge per tal d’encobrir-se. Tots dos van ser acomiadats de manera fulminant, i a més, l’autor dels trets va ser arrestat per un delicte contra el medi ambient, en entendre que va actuar amb precipitació a l’hora de matar Torb. L’exguarda, que es va negar a declarar davant la policia i va rebutjar que la Batllia li imposés una ordenança penal, serà jutjat pel Tribunal de Corts.

Els fets han causat indignació entre les entitats ecologistes i animalistes, que aposten per replantejar seriosament Naturlandia i la seva continuïtat, mentre el secretisme amb què la corporació laurediana ha portat la qüestió ha encès la minoria comunal. El conseller de l’oposició Joan Albert Farré lamenta que “a hores d’ara no tenim cap informació, tot i que l’hem demanat reiteradament, fins i tot per escrit”. A aquestes altures, però, Farré ja no confia que se’ls faci arribar detalls d’un succés que “presenta molts clarobscurs, amb moltes coses que no concorden”, i en què “clarament, hi ha la voluntat d’amagar coses, de tirar terra sobre una negligència greu”.

En paral·lel, ens com Apapma ja han anunciat que emprendran accions judicials un cop s’enllesteixin els informes de Medi Ambient. El seu president, Carles Iriarte, que ha seguit els esdeveniments de prop des d’un principi, remarca que la mort de Torb no fa més que confirmar el posicionament que sempre ha mantingut Apapma respecte a Naturlandia, un projecte que, al seu entendre, mai no hauria hagut d’existir. “La Rabassa era un espai públic, de tota la parròquia, i ara és un recinte tancat que explota els animals perquè se’n tregui un profit econòmic”, ressalta.

Iriarte no veu estrany que el comú donés pàbul a la història inventada pels treballadors. “Amb la mala imatge que ja arrossegava el parc, només faltava que un os s’escapés per incompetència o descuit dels guardes”, explica al respecte. “Però si suposadament ets bo per fer-te càrrec d’un espai com Naturlandia, també ho has de ser a l’hora d’assumir responsabilitats”, agrega el president d’Apapma, que vol saber “si els treballadors tenien la formació adequada per supervisar el parc d’animals”.

D’altra banda, Iriarte creu que Medi Ambient, tot i basar les seves investigacions en aquesta versió falsa, ha fet bé la seva feina. “Els tècnics van arribar al parc quan l’os ja era mort, van escoltar les explicacions de Naturlandia i van comprovar que, efectivament, hi havia mancances importants de seguretat. Aquella versió tenia elements de credibilitat, i per això es va ordenar el tancament del parc fins que no s’haguessin introduït una sèrie de millores”, indica.

Un model anacrònic

També els Amics de la Rabassa han alçat la veu aquests últims dies contra un incident que l’associació considera “molt greu”, i que no fa més que “donar-nos la raó amb el que ja fa temps que portem dient: que aquest és un projecte basat en una concepció anacrònica i caduca del tractament de la natura”. Fonts de l’entitat asseguren que, “després del que ha passat, el que s’ha de fer és tancar el parc, recol·locar els animals en un ambient adequat i mirar de reconvertir el lloc en el que era abans”. En aquest sentit, recorden que la plataforma ha suggerit repetidament possibles alternatives per al pla de Conangle que siguin més respectuoses amb el medi ambient, com ara rutes de senderisme, d’esquí de muntanya o d’esquí de fons.

En tot cas, veuen l’abatiment de Torb com la gota que ha fet vessar el got. “Aquest ha estat un més de tot un cúmul de despropòsits que han marcat un projecte que ja no tenia cap raó d’existir des d’un inici”, afirmen els Amics de la Rabassa. “I encara que no hagués passat l’incident de l’os, Naturlandia continua sent un greu atemptat paisatgístic, al qual ja no se li pot rentar la cara de cap manera”. Així, denuncien que “el que s’ha fet al pla de Conangle és una falta de respecte cap a un lloc amb el que els lauredians se senten especialment identificats. Com s’ha pogut permetre que s’hagin venut aquest espai?”, es pregunten.

Més espai i millor tracte

Qui també aposta per un profund replantejament de Naturlandia és l’associació de defensa dels animals Laika. “No volem dirigir la política del comú de Sant Julià, però si el parc d’animals ha de tenir continuïtat, que sigui amb unes altres condicions”, exposa el president de l’entitat, Josep Mas. “Els animals es mereixen un millor tracte, han de disposar de més espai, i al capdavant hi ha d’haver professionals ben qualificats”, apunta. Des d’aquest punt de vista, considera que amb Torb “es va actuar de manera totalment irresponsable i precipitada, sense tenir en compte uns mínims protocols”, alhora que el fet que els responsables es deixessin la porta del recinte dels ossos oberta és “una errada gravíssima” que a més “s’ha intentat amagar per tots els mitjans de forma deliberada. Aquests greus errors s’haurien d’haver reconegut des d’un principi”, opina Mas.

Per tot plegat, Laika aposta perquè el projecte de Naturlandia comenci “des de zero”, i demana la creació “d’un comitè de seguiment que garanteixi les bones pràctiques al parc, i que compti amb l’estreta col·laboració de les associacions animalistes”. En aquest sentit, Mas assegura que des de l’ens “estenem la mà a Camprabassa perquè el parc d’animals tingui un altre enfocament”, i perquè inclogui també “activitats educatives per als visitants, o bé un centre d’interpretació de la fauna”. Sigui quina sigui la solució, la mort de Torb ha suposat “un senyal més, i molt clar, que les coses no s’estaven fent gens bé a Naturlandia”.

2.700 FIRMES PERQÈ TANQUI EL PARC D'ANIMALS

El mateix dia de l’abatiment de Torb l’associació andorrana Protecció, Ajuda i Defensa Animal (PADA) va endegar una campanya de recollida de signatures a través d’Internet, demanant el tancament immediat del parc d’animals. La iniciativa, que es du a terme mitjançant la coneguda plataforma virtual Change.org, ha recollit en aquest mes i mig que ha transcor­regut des de l’incident, prop de 2.700 firmes.

Sota el títol Volem un Naturlandia sense animals, PADA adreça la petició tant al cap de Govern, Toni Martí, com al cònsol de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, argumentant que “està científicament comprovat” que el fet de viure en captivitat provoca en els animals “trastorns psicològics” derivats de “l’estrès i l’ansietat que suposa el fet de viure fora del seu hàbitat natural”.

Protecció, Ajuda i Defensa Animal prossegueix el manifest destacant que “el tancament segueix sent tancament, més enllà de les condicions i més enllà de si els animals són autòctons o exòtics”. En aquest sentit, l’entitat es mostra convençuda que “l’única manera d’acabar amb aquesta situació és no tenint animals a Naturlandia”. Per aquest motiu, sol·licita la col·laboració ciutadana per signar la demanda, fer-la arribar al màxim de persones possible i denunciar el cas de Torb a les xarxes socials. “Recorda que el tancament dels animals també és considerat com a maltractament”, indica l’ens animalista, que al mateix temps ressalta que “no existeixen condicions en les quals l’esclavitud esdevingui tolerable”. PADA denuncia que “l’assassinat d’un os al parc de Sant Julià és la gota que fa vessar el got”.

Torb era un dels dos cadells nascuts ara fa poc més de dos anys a Naturlandia. Tant ell com la Neu són fills de l’ossa Iaia i de l’únic mascle del parc, el Julio. Els dos ossos adults, juntament amb l’Enciam, van ser cedits pel parc de Cabárceno, a Cantàbria.