Musulmans sense por

El 17 d’agost passat no va ser un dia normal. Com tampoc ho havien estat el 7 de gener del 2015, el 13 de novembre d’aquell mateix any, el 22 de març del 2016 o el 14 de juliol del mateix any, per enumerar esdeveniments més recents. París, dos cops, Brussel·les i Niça van patir atemptats terroristes per part de persones suposadament de religió musulmana, atacs que van ser reivindicats per l’Estat Islàmic, també conegut com l’ISIS. Però aquella tarda-nit d’agost les que van ser colpejades pel terror van ser dues localitats ben properes als cors dels andorrans. Barcelona, la capital de Catalunya, lloc de naixement de molts residents i ciutat de referència dels andor­rans, i Cambrils, una de les localitats d’estiueig i esbarjo preferides pels ciutadans del Principat.

Aquell dia, el forat que van deixar a l’ànima matances com les de Catalunya –malauradament com més a prop passa de casa més ens colpeig, oblidant o desconeixent atemptats diaris en ter­res molt llunyanes amb desenes de vides perdudes– va ser més gran que mai a Andorra amb tots els ciutadans condemnant uns atacs públicament i privadament.

Però una vegada s’obliden els morts, comencen els retrets. I la comunitat que és mirada amb lupa quan hi ha aquest tipus d’atemptats és la musulmana. Males mirades, recels, insults i pintades contra l’Islam n’hi ha hagut a Catalunya i a Espanya. I també mostres de solidaritat. Però, la comunitat musulmana del Principat està patint aquesta islamofòbia? Hi ha por a un trencament de la convivència a Andorra?

Ball de xifres en la comunitat

Al país hi ha un ball de xifres respecte a quantes persones componen aquesta comunitat. Des de l’Associació Sociocultural Averroes es parla de poc més de 300. Des del Centre Cultural Islàmic s’eleva fins a unes 800. Però totes dues entitats sí que coincideixen en dues coses: que la gran majoria són andorrans (ja sigui per haver adoptat la nacionalitat o per naixement) i que la convivència entre la resta d’andorrans ha estat de sempre bona. I després dels atemptats, també.

Abderrahim el-Hamdaoui, president de l’Associació Sociocultural Averroes, és contundent. “A Andorra la convivència és exemplar. No n’hi ha cap igual de bona a cap altre país del voltant”, assenyala després d’uns minuts en els quals, sense ser preguntat per aquest tema concret, reitera la condemna als atemptats de fa uns dies. “Ens traumatitza cada cop que hi ha un atemptat d’aquest tipus. He vist dones plorant a Andorra cada cop que hi ha un atemptat perquè són doblement víctimes”, indica, per aclarir que “som víctimes del terror de l’ISIS, per la generalització i la sospita per ser musulmans”. I hi afegeix que l’ISIS “és una organització terrorista que es considera musulmana i no té res a veure amb la nostra religió”.

El parany de l’Isis

El-Hamdaoui assegura que ell personalment i l’entitat que presideix no han patit cap tipus de discriminació ni d’atac des dels atemptats a Catalunya. “No sé si hi ha algú a qui li hagi passat alguna cosa individualment, però no en tenim cap constància”, indica. I hi fa una advertència: “Qualsevol demostració d’islamofòbia seria fer-li el joc a l’ISIS i caure en el seu parany. Els terroristes el que busquen és trencar la convivència i la pau social i poder trencar aquests elements de cohesió.”

Els musulmans a Andorra no tenen por que es trenqui la convivència i estan convençuts que difícilment pot passar com a Catalunya o França que joves de la comunitat, nascuts i educats en aquells països, es radicalitzin. “A Andorra no s’ha observat cap intent de manipular ningú i la situació dels nostres joves no és la que tenen alguns d’aquests nois”, indica. I ho explica: “Són joves que per raons de frustració personal i d’exclusió social i mitjançant la propaganda de l’ISIS a internet se’ls ha fet creure que aquesta era la seva causa.”

Al Principat, insisteix el president de l’Associació Sociocultural Averroes, no hi ha cap element que pugui manipular els nostres joves. “Sempre ens hem negat que vingui ningú de fora a dirigir la pregària”, indica El-Hamdaoui, que afegeix que “a Andorra hi ha equilibri social, ni necessitem ni volem cap imam. A l’entitat, qui dirigeix la pregària fa mols anys que ho fa és de nacionalitat andor­rana i sabem que no és una persona amb pensaments que no siguin moderats”. Afegeix que, per sort, els joves que podrien ser captats o tots estudien o tots treballen. “No passa com en altres països del voltant”, assenyala.

Malgrat això, a el-Hamdaoui se li escapen les llàgrimes quan pensa en el que ha passat a Catalunya i en el que podria passar. “Mirem el futur i ens demanem fins quan seguirà això. Ens sentim preocupats com a pares i mares i hi ha motius seriosos per estar-ho si això continua així”, diu.

El vocal del Centre Cultural Islàmic, Meezian el-Massoudi, coincideix amb El-Hamdaoui en el fet que “no som una comunitat tancada, estem oberts a tota la societat andorrana”. Afegeix que la convivència amb la resta de comunitats ha estat i és perfecta i recorda que molts són andorrans i d’altres que no ho són fa molt temps que viuen al país. I tampoc s’està de condemnar els atemptats a Catalunya: “Això no es pot fer, no hi ha cap tipus de justificació per realitzar aquesta mena d’atemptats.”

Preguntat per si arran dels atacs terroristes a Barcelona i Cambrils estan patint algun tipus de discriminació o se senten atacats, El-Massoudi indica que per aquests fets no i assenyala que “no hi ha un odi cap a la comunitat”. Sí que està molest i generalitza aquest malestar als membres de la seva associació per les informacions dels darrers dies respecte a la presència d’un imam estranger que estaria fent complir de manera més estricta les regles alcoràniques. “Això no és cert i segons el que s’explica es pot minar la convivència”, assenyala, per afegir que “arran d’això hem notat recels d’algunes persones i algunes mirades. Espero que això a la llarga no continuï”.

Normalitat en el dia a dia

Més enllà del que puguin opinar els representats de les associacions que engloben la comunitat, alguns dels membres consultats pel Diari asseguren que en el dia a dia hi ha “normalitat” i que no han experimentat cap tipus de reacció que faci perillar la convivència entre totes les comunitats. Ho explicaven un grup de mares musulmanes abans de la sortida de classe a l’escola francesa d’Andorra la Vella. I sempre deixant absolutament clara la seva condemna als atemptats. “Ni nosaltres ni els nostres fills ni filles han tingut cap problema aquests dies”, assenyalen.

I una bona manera d’observar-ho és fer un tomb pels carrers i places del Principat. A la del Poble, a Andorra la Vella, hi conviuen persones de totes les comunitats. I si hi ha recels és complicat veure’ls com complicat és saber què passa per l’interior del cap de les persones.

Tranquil·litat des del Govern

La situació respecte a la convivència arran dels atemptats de l’ISIS a Catalunya no preocupa el Govern. Ho assenyala el ministre de Justícia, Interior i Afers Socials, Xavier Espot. “No estic preocupat perquè des del que jo sé i a partir d’aquest atemptat no hi ha hagut reaccions ni actituds entre la ciutadania que puguin ser preocupants en aquest sentit”, va indicar el ministre. I hi va afegir: “Aquí, a Andorra, som una societat pacífica i inclusiva i ho continuarem sent sense cap dubte.”

Segons el titular de la cartera d’Afers Socials, “el que tinc molt clar és que no s’han de confondre les coses, a Andorra no hi ha un problema de convivència entre comunitats. En podem estar molt tranquils i contents”.

CONDEMNES I PARTICIPACIÓ ALS ACTES DE REBUIG

Els membres de la comunitat musulmana d’Andorra no van trigar a condemnar, com han fet en atacs similars anteriorment, els atemptats terroristes a la Rambla de Barcelona i a Cambrils que van acabar amb la vida de 15 persones. Fins i tot membres del Centre Cultural Islàmic van assistir a la manifestació de rebuig als atemptats que es va celebrar a la capital de Catalu-nya el 26 d’agost per condemnar-los i per posar en evidència que l’Islam rebutja la violència i que els actes terroristes són contraris a aquesta religió.

Tan contraris que, com recorda el president de l’Associació Cultural Averrores, Abderrahim el-Hamdaoui, la gran majoria de les víctimes dels atemptats de l’ISIS són de religió musulmana. “Els terroristes són persones que es consideren creients i que tenen la veritat absoluta. Però són sectes extremes que hi ha o hi ha hagut a totes les religions”, assenyala, per afegir que, com tot, té un origen polític. “L’ISIS és una associació política criminal”, sentencia.