El francès es fa escoltar

La llengua francesa lluita per tenir el seu espai al Principat. En un context en què es debat sobre l’afebliment de les relacions econòmiques entre Andorra i França, també es qüestiona si la llengua de l’estat veí ha perdut pes en el dia a dia al país. Un dels idiomes que han format part de la realitat sociolingüística andorrana es fa entendre i es manté present tot i les ambivalències.

En l’estudi L’escenari sociolingüístic de la població escolar d’Andorra, d’Estel Margarit i publicat enguany, el baix ús social de la llengua francesa s’apunta com un dels motius pels quals els alumnes hi tenen poc contacte, i això comporta que tinguin dificultats a l’hora de conèixer-lo. Aquest estudi, que analitza la complexa realitat lingüística en què viuen els joves a Andorra tant dins com fora de l’àmbit escolar, conclou que un 61% dels alumnes consideren que entenen bé el francès i un 53% que el parlen bé, uns trenta punts percentuals menys respecte al català i al castellà. L’escrit destaca que, malgrat que el francès sigui una llengua amb un “prestigi social destacable”, és un dels idiomes que presenten “més dificultats per als alumnes”.

“Els principals resultats de l’estudi no són gaire florits per a la llengua francesa i això ens mostra que per mantenir l’statu quo fa falta una acció voluntària”, explica l’ambaixadora de França al Principat, Jocelyne Caballero, que hi afegeix que el francès és “poc present” al carrer, al comerç o als espectacles. Ho atribueix, en part, a l’evolució demogràfica que ha patit Andorra els últims anys, en què s’ha reduït el pes de la comunitat gal·la. L’any passat hi havia 3.946 residents al país mentre que fa una dècada n’hi havia 5.104. Una anàlisi que també coincideix amb la que fa el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover.

POTENCIAR L’OFERTA

Des de l’ambaixada gal·la s’ha decidit posar fil a l’agulla per potenciar l’ús de la seva llengua al Principat i s’està treballant de manera conjunta amb el Govern, els comuns i associacions culturals per augmentar l’oferta de continguts. “La nostra acció cultural vol suscitar un entusiasme per a la nostra llengua”, afirma Caballero, que considera clau crear un punt intermedi de “continuïtat” entre l’aprenentatge que es fa a les escoles i la realitat sociolingüística familiar, per tal que els joves i també el públic adult tinguin més contacte amb l’idioma als llocs públics. Per exemple, una de les diverses iniciatives destacades d’enguany ha estat l’acord per emetre un informatiu en francès cada tarda i amb vista a l’any que ve es treballa amb l’objectiu d’oferir dues sessions mensuals de cinema en francès a Illa Carlemany. Actualment, cada mes s’emet una pel·lícula en aquest idioma.

Aquesta és una de les propostes que també fa el professor de francès Frédéric Font. Resident al país des de fa 25 anys, considera que hi ha una “forta demanda” per aprendre francès, tot i que apunta que la majoria d’alumnes ho fan perquè el necessiten per motius de feina. Seria el cas, per exemple, dels advocats i altres professionals liberals. Font creu que també hi ha sectors que per formar els seus treballadors escullen abans l’anglès que el francès, tot i que a vegades puguin tenir més clients que parlin l’idioma del país veí. El docent opina que fa entre trenta i quaranta anys, “la gent tenia necessitat de parlar francès” pel pes sobretot comercial que tenia França, i creu que actualment a les botigues els treballadors amb més antiguitat el parlen, mentre que els joves o bé desconeixen l’idioma o bé no s’atreveixen a parlar-lo. Amb tot, Font creu que aprendre un idioma no entén d’edats i anima tots aquells que hi estiguin interessats a fer-ho.

VENTALL DE CURSOS

Per fomentar l’aprenentatge de la llengua francesa, el Principat compta amb nombroses opcions per fer-ho. A banda de les ofertes de les acadèmies, també es realitzen cursos gratuïts de tots els nivells de francès al Lycée –que enguany compten amb prop de 400 alumnes–. L’Aliança Andorrano-Francesa també ofereix classes. La presidenta de l’entitat, Nathalie Rahmstorf, creu que la llengua francesa “suscita a poc a poc l’interès de més persones”, com ara de mestres i també dels pares d’alumnes. Considera que, atès el percentatge de residents gals que hi ha a Andorra actualment i en comparació amb els catalanoparlants o castellanoparlants, el francès és ben present. “Si prenem l’equilibri entre el percentatge d’andorrans i francesos, el francès té un bon posicionament”, explica Rahmstorf.

Un altre bri d’optimisme perquè el francès agafi embranzida durant els pròxims anys és l’augment d’estudiants del Principat que opten per cursar els estudis universitaris a França. Un 26% dels alumnes entre els tres sistemes ja opten per formar-se en universitats del país veí del nord. En el cas dels alumnes del Lycée, el 75% d’estudiants marxen al país gal. El seu director, Daniel Raynal, comenta que la marxa d’aquests estudiants aporta “un nivell de qualificació” important si en el futur tornen al Principat i això, de retruc, també comportarà que puguin fer servir el francès habitualment al país. “El francès és un vector d’inserció per a un bon nombre d’andorrans i des d’aquest punt de vista és molt interessant”, manifesta Raynal, que destaca que el sistema d’ensenyament gal al Principat és una aposta entre Andorra i França.

UN SISTEMA PÚBLIC

Raynal recorda que en altres països, el sistema educatiu francès és privat, mentre que a Andorra és públic. Raynal, que ocupa el càrrec des de fa un mes i mig, creu que la llengua gal·la està “estesa” al Principat. “La llengua és més aviat coneguda i diria que apreciada”, diu el director del Lycée. Una altra mostra que convida a pensar en positiu és el rècord de candidats que es van presentar enguany per tal d’obtenir un certificat de francès. En la convocatòria que va tenir lloc el mes de maig fins a 579 persones es van sotmetre a una de les diferents proves per obtenir un títol que justifiqui el seu nivell de francès. Per la seva banda, el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, destaca que el francès és una “llengua prioritària i sempre ho ha estat”. Creu que la llengua del país veí “té molta influència” ja que és present en diferents sectors, com ara el turisme. A més, destaca la importància que també es dona a l’idioma a l’Escola andorrana, que vehicula l’aprenentatge dels idiomes a través de les diferents assignatures. “És necessari anar picant pedra i que els nens que surten dels sistemes educatius estiguin el màxim d’impregnats de cultura francesa”, manifesta Jover, que creu que d’aquesta manera es tornarà a “equilibrar” la societat andorrana. Admet que és cert que en alguns aspectes hi ha hagut un pes major de la cultura espanyola per raons demogràfiques. Per la seva banda, el delegat d’Ensenyament francès al Principat, Denis Dekerle, creu que el francès gaudeix d’un “afecte històric” que permetrà afrontar el futur amb optimisme.