Droga i menors: la lluita

Cinc operacions des de principi d’any (Sativa, Ambient, Xa­ma­o, Paradis i, la darrera Ro­ca) a les quals s’afegeix Jumi, del desembre, que va culminar amb el major comís d’haixix fet fins llavors: 27 quilos intervinguts al domicili de l’únic detingut, a Ordino. Operacions sense connexió una amb l’altra però amb alguns detalls comuns. A la darrera, Roca, el centre d’operacions era un pis d’Encamp, on vivia el principal implicat, i situat molt a prop del complex sociocultural i de dues escoles. A Paradís, del maig, les transaccions també es feien en dos pisos d’una zona propera al Lycée. Són les escoles punts conflictius? La policia també matisa que el carrer, els entorns dels centres, no són focus de venda, però que de la mateixa manera que pot succeir en qualsevol altra zona, s’hi poden detectar grups consumint. “I per això també hi ha les patrulles, per impedir-ho”. Una vigilància policíaca que ja es va intensificar fa un parell d’anys i que també es du a terme en altres punts de concentració juvenil. Alhora l’actitud o els moviments de joves que els agents saben que ja han tingut alguna relació amb el consum poden ser alertes per a la policia per iniciar investigacions, perquè “el que ens interessa no és el consumidor, és qui importa i distribueix”. Els incidents dintre de les escoles també són mínims, indica el responsable del grup. Un o dos cops l’any poden avisar-los de centres per alertar que han enxampat algun alumne amb una mínima quantitat de marihuana.

La presència policial als entorns escolars tranquil·litza els pares. “Crec que és dissuasori”, indica Elena Leach, presidenta de l’Associació de Pares i Mares de l’Escola Andorrana. La representant de l’APA del Col·legi Sant Ermengol, Ester Cosan, hi afegeix que “a l’escola, amb els mètodes de control, és difícil que es pugui produir el consum”, i que per tant per aquesta banda estan tranquils, però que “hi ha molts altres llocs on els joves es reuneixen i allà també poden passar coses”. La problemàtica inquieta, com d’altres que afecten l’adolescència, i per això els pares insisteixen en la importància de la pedagogia i la tasca divulgativa perquè els menors sapiguin dels riscos i conscients, també, que les pròpies famílies necessiten més informació per saber a què s’enfronten i com actuar.

Els fills d’andorra

Els problemes d’addicció i conflictivitat del seu fill van portar Marcia Monteiro a unir forces amb una altra mare i buscar ajuda institucional. Va ser l’origen de Els Fills d’Andorra, entitat que tot just s’acaba de constituir i que presideix Montse Cobo. El col·lectiu pretén donar suport a famílies que es trobin amb problemàtiques similars a la de Monteiro, malgrat que per ara són “poques” les que s’hi han acostat. “Molts senten vergonya, és un tema tabú i costa donar la cara”, afirma la mare, que va viure amb “impotència, ràbia, buit” els problemes del seu fill quan va començar a freqüentar una banda juvenil –després desarticulada per la policia en ser els presumptes autors d’un grapat de furts amb força–. Però a banda d’oferir aquest acompanyament, els fills d’Andorra també ha nascut per contribuir que la problemàtica es visibilitzi i per reivindicar millores perquè els joves amb addicció puguin superar el problema sense haver de marxar del país,un patiment afegit a les famílies. L’acollida per part del Govern “ha estat súper positiva”, afirma Montse Cobo. El ministre de Justícia, Interior i Afers Socials, Xavier Espot, insistia tot just aquesta setmana en el compromís d’impulsar l’equipament, pendent, però, dels espais que podria ocupar. Si s’han de construir de zero el projecte s’alentirà, però si es troben unes instal·lacions que es puguin recondicionar la posada en funcionament podria ser imminent.

La percepció que té el col·lectiu és que sí que hi ha un problema en creixement i insta a posar-hi més mitjans. “Pel que fa a la prevenció es pot fer molt més del que ja es fa, crec en la prevenció ja abans de l’adolescència”, indica Cobo. I hi afegeix que s’ha decontribuir a una major conscienciació sobre un problema que “desgarra menors i trenca famílies”. També són partidaris d’un enduriment de la legislació penal i de càstigs més severs als menors “que als 16 anys ja saben el que es fan”, relata Monteiro.

L’any passat es feia pública una dada: prop d’un 60% de joves desconeixien que fumar una cigarreta de cànnabis és una infracció penal. Arribaven a la meitat els que pensen que pel fet de tenir 18 anys no poden ser castigats amb penes de reclusió. La policia, també implicada en tasques de conscienciació, intenta pal·liar aquest desconeixement participant en xerrades que formen part del programa global de prevenció que organitzen els centres educatius, perquè adolescents de 15 i 16 anys siguin conscients que no només posen en risc la salut, també poden veure’s abocats a tenir un problema legal. De fet, més enllà dels estupefaents se’ls explica quina responsabilitat penal els pot suposar si cometen qualsevol altre tipus d’infracció com ara furts o delictes contra el patrimoni o assetjament escolar.

Les conseqüències

De fet, les contravencions penals que s’incoen als menors que són enxampats amb petites quantitats de cànnabis han estat un dels detonants perquè la policia es focalitzés a trobar d’on provenien aquests estupefaents. Perquè, indica el responsable del grup de delictes contra la salut pública, “pot afectar un problema social posterior” però també perquè forma part d’un objectiu global “d’atacar l’arrel”, atès que es tracta de l’estupefaent més accessible per als joves. Després de cinc operacions (sis si s’afegeix la Jumi, de final de l’any passat) quin abast pot haver tingut el cop contra el mercat de les anomenades drogues toves? La policia precisa que serà el balanç de les contravencions penals obertes per consum el que podrà donar llum sobre la qüestió. A hores d’ara, el càlcul és que des del gener n’han disminuït un 10%. No és l’única conseqüència: també s’ha constatat un augmet del preu perquè hi ha menys oferta al mercat. Si normalment un gram de marihuana es pot pagar a 5 euros, ara està un 10 o un 15% per sobre.

Si bé és cert que els venedors de marihuana i haixix enxampats tenien també clientela major d’edat, globlament era una població jove, a l’entorn de la vintena. I només en un cas s’hi va trobar una substància tòxica diferent. A l’operació Roca la policia va comissar també bolets al·lucinògens, però la investigació encara oberta no ha pogut determinar a hores d’ara si també es posaven a la venda. A Els Fills d’Andorra alerten que la marihuana i l’haixix no és l’únic estupefaent que circula entre els més joves, però la policia assegura que no els arriben casos de compra o consum de substàncies més tòxiques.

Quant als detinguts per vendre, algus havien tingut problemes legals però relacionats amb mínimes quantitats. Ara, en funció de la responsabilitat en la xarxa de distribució, s’enfronten a penes de presó importants. Dues de les operacions de l’any, de fet, ja tenen sentència del Tribunal de Corts, dictada aquest mateix mes. En l’operació Sàtiva es van confiscar 1,7 quilos de marihuana a un resident portuguès. La policia el va controlar al carrer amb 50 grams d’estupefaent i la resta de la mercaderia es va trobar al seu domicili. El Tribunal de Corts li ha imposat tres anys de presó, dels quals dos ferms. En l’operació Ambient, amb un únic implicat també, la policia va comissar 622 grams de marihuana al box d’un aparcament d’Escaldes propietat del detingut, també resident. El Tribunal de Corts li ha imposat tres anys de reclusió ferma perquè en aquest cas s’ha considerat provat que part dels destinataris de la droga eren menors, i això és un agreujant. En el primer, el tribunal finalment no hauria vist proves suficients d’aquesta relació amb consumidors de menys de 18 anys.

La frontera

El control a les fronteres és essencial en la tasca antidroga de la policia perquè són la via d’entrada dels estupefaents. En el cas de la marihuana, és difícil que algú es plantegi intentar el conreu, assenyala el cap del grup de delictes contra la salut pública: “les condicions que requereix són molt especials. Plantes d’exterior és impossible i d’interior ha d’estar molt ben ventilat per l’olor i necessita un consum de llum molt alt, econòmicament els sortiria molt car”. Creuar la frontera és la sortida. Per això “la vigilància a les duanes és fonamental” i fruit d’aquesta, des del gener fins al juny s’han decomissat cinc quilos de marihuana.

LA 'FEBRE DEL DIVENDRES NIT'

Educar els adolescents per conscienciar-los dels perills de les conductes addictives és la gran arma contra el consum d’estupefaents, i cada any els centres educatius acullen tallers per treballar aquesta sensibilització. La programació prevista per a aquest curs inclou la desena edició del taller de prevenció del consum de cànnabis, adreçat als alumnes de 14 i 15 anys dels tres centres educatius, i que es durà a terme a partir del 6 de novembre i fins al 31 de gener. Tal com va informar des del Govern, per tal de realitzar-los, abans s’han preparat sessions informatives als tècnics de joventut de Govern i comuns, que són els professionals que els fan, per tal que disposin de la informació més actualitzada. Sovint, però, el consum de tòxics està associat a una pressió grupal que suposa un obstacle extra en una època tan complicada com l’adolescència, on el desig d’integrar-se pot acabar provocant la presa de decisions equivocades. Així que una altre dels tallers educatius, que es va encetar l’any passat aborda la qüestió per tal de donar eines als adolescents que els permetin prendre decisions responsables i basades en la pròpia consciència que la diversió no ha d’estar associada al consum de tòxics. El curs passat es va fer la primera edició del taller i hi van participar mig miler d’alumnes, i la satisfacció pels resultats n’ha motivat la segona edició. Batejat com a Febre del divendres nit, els objectius que persegueix passen per estimular la reflexió crítica sobre el consum de drogues, reduir els riscos associats als consums i afavorir l’adopció de decisions saludables. El consum també pot acabar provocant que es prenguin altres riscos, i això és el que s’aborda als tallers preventius de consum de drogues que es realitzen entre els alumnes més grans, els de batxillerat, i també a formació professional. En aquests s’avisa que consumir drogues pot provocar d’altres decisions equivocades: des de conduir sota els efectes dels estupefaents, a mantenir relacions sexuals de risc o acabar tenint problemes legals.

La programació de sessions també inclou els alumnes de 13 i 14 anys, però en aquest cas estan centrades en els perills de l’alcohol. Es va iniciar el curs passat amb el títol de T’ho empasses tot? i aquest es repeteix després dels bons resultats assolits.

Operacions

‘SATIVA’

El gener es deté un resident de 55 anys i se li confisquen 1,7 quilos de marihuana al domicili preparada per a la venda.

‘AMBIENT’

També el mes de gener es deté un resident de 38 anys acusat de vendre ma-rihuana i es comissen 622 grams de la substància. El seu centre d’operacions era un box d’un aparcament de la parròquia d’Escaldes.

‘PARADÍS’

Del maig. Tres detinguts andorrans i dos quilos de marihuana n’és el balanç. Actuaven en dos pisos de la zona propera al Lycée. Tenien un tercer per preparar la droga.

‘ROCA’

La darrera de l’any: quatre residents detinguts i un comís de més de dos quilos de bolets al·lucinògens. Abans, a Xamao, s’havia comissat mig quilo de marihuana.