El procés des d'Andorra

El compte oficial de Twitter del Diari d’Andorra va publicar la nit de divendres una piulada detallant el comunicat oficial que va emetre el Govern explicant que l’executiu “considera que Catalunya continua essent una part integrant d’Espanya i apel·la al diàleg per resoldre la situació”. De la mateixa manera que ho van fer nombrosos governs de països europeus amb més força social, poder i transcendència política dins de la Unió Europea i altres continents. Aquesta notícia no va passar desapercebuda per als internautes, que no van dubtar a comentar-la. Alguns van optar per la ironia dient que “el nou Govern de Catalunya considera que Andorra continua formant part d’Espanya i de França”, d’altres van decidir anar a més tot assegurant que el cap de Govern, Toni Martí, i els seus companys de partit estan “agafats pels collons en el tema Cierco i BPA” i, finalment, uns quants van donar les gràcies tot afegint la paraula injustícia: “Ningú ho reconeixerà fins que no passin un parell de dies i es vegi més. No sigueu injustos i no li demaneu a Andorra que sigui el primer.” Òbviament n’hi va haver que, malauradament, van insultar. El Govern també es va posicionar via aquesta xarxa social quant a la declaració unilateral d’independència executada pel Parlament de Catalunya i va tenir un ressò mediàtic considerable. Una piulada d’àmbit local té un retorn màxim de 10 retuits i m’agrades, comptant ambdós. En aquest cas, els comentaris van ascendir a més de 600, mentre que els retuits van arribar a quasi 5.000, igual que els likes.

L’èxit del Principat pel que fa a la bona entesa de la societat passa pel respecte entre les diferents nacionalitats que hi conviuen. Anys enrere moltíssimes persones nascudes a Catalunya van aterrar al país per diversos motius i s’hi van quedar a viure fins encara ara. Catalans que se senten andorrans, però que no obliden l’essència d’on van néixer, i molts estan a favor del procés sobiranista i alhora molts en contra. A aquesta munió de sentiments i identitats contrariades s’hi uneixen els que treballen i viuen aquí i són d’altres comunitats autònomes d’Espanya i els andorrans de tota la vida amb o sense parer. Un còctel d’opinions que des de l’1 d’octubre fins a l’actualitat ha sortit a la palestra sense cap tipus de filtre i que ha causat que, en forma de polèmica, el tema estigui a l’ordre del dia en qualsevol moment de la vida quotidiana, tal com succeeix de la frontera del riu Runer cap avall. Aprofundint un pèl més en el posicionament del Principat en relació amb el procés, per exemple, un periodista d’una emissora de ràdio catalana, que ve sovint per aquí, es va manifestar per Twitter parlant de dolor i decepció. “Admeto que esperava molta tebiesa en les reaccions internacionals, però de totes elles, la que més mal m’ha fet és la del Govern d’Andorra”, a qui un usuari li va preguntar què tenen en comú catalans i andor­rans a part de la llengua, i va respondre-li que “som veïns, molts lligams, una cultura compartida i un tarannà de país petit que mira amb recel el gran. Més del que et penses”. Aquest periodista no és l’únic que, des de Catalunya, no troba el perquè o no entén la postura. Mentrestant, la columnista del Diari andorrana Noemí Rodríguez, amb una visió del dia a dia, indica: “Crec que tothom té dret a expressar-se, faltaria més, aquí i a qualsevol lloc. No puc entendre que ningú critiqui algú altre per manifestar-se de forma pacífica, sempre que siguin motius que tots puguem entendre, no li veig cap problema.” Ara bé, “sí que és cert, i no és una justificació, que Andorra és molt petita i fràgil i qualsevol cosa que hi passi dins o a fora ens pot afectar de manera imprevisible i amb conseqüències que poden ser desastroses. Entenc que hi hagi certa prevenció o recel a parlar de segons quins temes”. De la seva banda, la columnista Maria Jesús Lluelles, des de l’òptica del Govern, no obstant la unió si més no fronterera i històrica, comprèn que a favor “no es posicioni pel tema de l’adhesió i amb això miro de justificar-los. Fan els pactes amb Madrid i, després, el posicionament de la Unió Europea precisament no ha animat el procés independentista i, és clar, a Andorra som massa petits”.

Continuant en aquesta línia, el també columnista Yvan Lara assenyala que “des d’aquí hem de poder opinar i manifestar-nos ja sigui sobre la independència de Catalunya o sobre la crisi dels refugiats. Això ho diferencio de les competències del Govern, és a dir, quan es passen línies vermelles i s’ataquen els drets fonamentals li demanaria que fos una mica més clar, en canvi tocant a la crisi territorial no li demano en cap cas que es mulli rotundament. Som massa petits i vulnerables. A més, la nostra aportació seria, fins i tot, contraproduent”. El columnista Àlvar Valls, que fa quaranta anys que viu al país, s’aventura a predir que “Andorra no reconeixerà la república catalana fins que no ho hagin fet França i el Vaticà, amb l’excepció que si abans d’aquest fet la frontera i la duana canvien de mans, segurament no li tocarà més remei”. Una Catalunya reconeguda com a estat independent de manera definitiva, provocaria conseqüències negatives a Andorra? Lara considera que sí, sense cap mena de dubte: “Bona part de la nostra màquina econòmica funciona amb turisme que ve del sud, ja siguin espanyols o catalans. Entenc que hi haurà catalans amb menys incentius i incertesa per moure’s aquests dies, i als espanyols que vinguin per carretera potser els farà cosa passar per Catalunya per arribar fins aquí.” I de cara a l’altre motor econòmic, el sector financer, “tot i que he llegit en algun mitjà estranger que ens en podríem beneficiar, no ho sé, arran que no tinc capacitat per analitzar-ho”. Lluelles va més enllà tot dient que “si a Catalunya s’instaura una crisi econòmica el turisme es veurà clarament afectat, ja que tots tenim clar que el català és el nostre principal client”, i en relació amb els bancs declara que “sembla ser que s’estan aprofitant d’un flux de capital que està fugint de Catalunya”. En contraposició, l’escriptor i columnista Albert Villaró deixa clar que “no hauria d’afectar-nos ni per a bé ni per a mal. Andorra ha de tenir suficient capacitat per adaptar-se com ha fet tota la vida a les circumstàncies canviants de l’entorn i és quelcom que ha demostrat saber fer”.

Hi ha bastants andorrans que coincideixen comentant a l’edició digital del Diari que el Principat no forma part de la idea dels Països Catalans. Al respecte, Rodríguez exposa que “és un concepte de tipus cultural i hi ha un sector que alhora li dona una visió política imaginant-se una nació incloent Andorra, sense tenir en compte que és independent des del segle XIII i que no té cap interès ni voluntat de formar-ne part en tant que unitat política, sí cultural”.