Esport i independència?

Tot i que actualment amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya per part del govern d’Espanya, el procés d’independència de Catalunya està aturat, una hipotètica secessió catalana podria tenir algu- nes afectacions sobre Andorra. Aquestes possibles conseqüències les podria patir el món de l’esport, ja que una gran majoria de clubs del Principat competeixen fora del país, i la immensa totalitat ho fa a lligues i compe- ticions autonòmiques de Catalunya.

Els diferents equips andorrans que disputen competicions espanyoles i catalanes (en funció de la categoria esportiva en què es troba cada club) ho fan sota l’empara de la Llei de l’Esport 10/1990 aprovada per les Corts Generals espanyoles el 15 d’octubre del 1990. Excepte algun cas puntual, els clubs del país que disputen competicions fora del Principat ho fan perquè a Andor­ra no hi ha lligues de l’esport cor­responent. Així, fruit d’un acord bilateral, la disposició addicional dissetena de la Llei de l’esport espanyola diu que “la vinculació i participació a les competicions oficials espanyoles dels clubs referits a l’apartat anterior, vindran establides únicament per l’afiliació dels mateixos a les federacions espanyoles corresponents”. La segona part d’aquesta disposició especifica que “els clubs del Principat d’Andorra afiliats a federacions espanyoles que participin en competicions oficials d’Espanya, pel que fa a la seva creació i funcionament, es regiran per les disposicions pròpies en la matèria del Principat d’Andorra, quedant exclosos de les obligacions determinades per aquesta llei”.

Per tant, els equips del país que ho desitgin poden sol·licitar la seva inscripció a les federacions espanyoles corresponents a través d’una de les federacions autonòmiques. Normalment, aquesta afiliació es fa a partir de la federació catalana corresponent per una qüestió geogràfica, però arribat el cas de la creació d’un Estat català amb federacions esportives reconegudes per les diferents institucions internacionals, les entitats del país podrien adscriure’s a una altra autonomia, com per exemple la d’Aragó, sempre que volguessin seguir participant en les competicions espanyoles

El Morabanc, fora de perill

Actualment el club referència del país és el BC MoraBanc Andorra, l’únic que disputa la màxima competició de la màxima categoria en el seu esport, la lliga Endesa en aquest cas, per quarta temporada consecutiva (a més d’una etapa anterior de quatre campanyes consecutives a l’elit als anys 90 sota denominació de Festina Andorra). Però entre aquestes dues etapes a les primeres categories, el club també ha disputat competicions a nivell provincial a Lleida, i autonòmic arreu de Catalunya.

Des de l’entitat tricolor han preferit no fer declaracions sobre aquest tema, però un portaveu de la lliga ACB, associació que curiosament té la seva seu a Barcelona, admet que en cas d’una possible independència de Catalunya “la participació del MoraBanc Andorra no estaria en cap cas en perill”, i agrega que “perquè hi hagués qualsevol afectació, Espanya hauria de reconèixer el nou Estat, però en aquest cas hipotètic, la Llei de l’esport contempla que els equips d’Andorra disputin competicions a Espanya, així que estarien totalment protegits”.

El president de la Federació Catalana de Bàsquetbol, Joan Fa, en unes declaracions a RAC1 al setembre va afirmar que “si arriba el cas d’independència, estem preparats”, en referència a actuar com una federació internacional amb les seves competicions pròpies. En aquest aspecte, amb una federació constituïda i reconeguda oficialment pels organismes del bàsquet europeus i internacionals, si la catalana decidís convidar els clubs andorrans per aquests nous possibles, en aquest cas el MoraBanc Andorra, hauria de ser l’entitat qui decidís entre inscriure’s en aquesta nova federació o seguir formant part de l’espanyola a través d’un altre ens regional perquè així ho contempla l’actual legislació.

Des de l’ACB també manifesten que tot i la declaració unilateral d’independència que el Parlament de Catalunya va votar el 30 d’octubre i que va ser anul·lada aquesta setmana pel Tribunal Constitucional espanyol, “per a nosaltres la situació continua exactament igual i amb una normalitat totalment absoluta”. Des de l’entitat també reconeixen que en cap moment hi ha hagut consultes oficials per part del MoraBanc Andorra preocupant-se sobre aquest aspecte, però que “és un aspecte que ha pogut sorgir a nivell informal”, i clouen afirmant que “la nostra responsabilitat com a institució és conèixer totes les situacions, en especial de l’àmbit legal esportiu, i tenir estudiats tots els escenaris per si s’acaben produint”.

El cas de l'FC Andorra

Pel que fa a l’FC Andorra, la seva situació és una mica diferent a d’altres. El club tricolor va fundar-se el 15 d’octubre del 1942, i en aquell moment no existia ni la lliga ni la Federació Andorrana de Futbol, ja que l’ens va fundar-se el 21 d’abril del 1994 i no va ser fins a l’any 1996 quan va ser admesa com a membre de ple dret de la UEFA i de la FIFA.

L’FC Andorra va afiliar-se l’any 1948 a la Reial Federació Espa-nyola de Futbol sota petició del club i amb permís de la FIFA en tractar-se d’una entitat d’un altre Estat, i des de llavors va començar a disputar competicions a Espanya, en aquell moment lligues regionals de Catalunya fins al 1977. Aquell any l’equip va ascendir a tercera divisió, i anys després va pujar a segona divisió B, la màxima categoria on ha militat el club, totes dues lligues considerades estatals i no autonòmiques. Actualment, l’equip dirigit per Marc Castellsagué disputa la primera catalana, cinquena categoria del futbol espanyol, que com totes les lligues per sota de la segona divisió B tenen delegada la gestió i organització per part de la RFEF directament als ens autonòmics, en aquest cas a la Federació Catalana de Futbol.

Però, quines conseqüències tindria per al club presidit per Albert Ferré? Segons afirma el màxim dirigent de l’entitat, cap ni una: “nosaltres estem inscrits directament a la Federació Espa-nyola, i no a la Catalana, així que no tindríem cap tipus de problema”, i hi afegeix que “nosaltres podríem competir on volgués-sim en la categoria que ens cor- respongués esportivament. Per exemple, tindríem l’opció de demanar a la Federació Aragonesa de participar en les seves lligues la temporada que ve mateix, si fos necessari”.

Conseqüències puntuals

Un altre dels equips del país que juga fora és el CV Encamp, actualment a la primera nacional, tercera categoria del vòlei espa-nyol, considerada ja estatal, tot i que amb una àmplia majoria d’equips catalans al seu grup B (nou dels onze conjunts ho són). El seu president, Javi Borrego, confessa que el que passaria amb una hipotètica independència “no ens ho hem arribat ni a plantejar”, i remarca que “aquest any acabarem on som, però nosaltres no hem pensat ni suspendre cap partit, ni deixar de baixar a Catalunya a disputar-ne cap”.

Una posició similar és la que manté el Seat Andorra HC, que participa en la primera catalana d’hoquei patins. El seu màxim dirigent, Jaume Solé, expressa que “aquest tema no l’hem parlat mai. Si algun dia arribés la independència, ho estudiaríem i veurem què faríem”. En aquest cas, el club està inscrit tant a la Federació Andorrana com a la Catalana.

Qui sí que ha tingut afectacions en relació al procés català és un altre equip de vòlei del Principat, el CV Valls d’Andorra, que milita a la tercera divisió catalana. Les andorranes no van poder jugar el seu partit dissabte 11 d’octubre corresponent a la sisena jornada del campionat perquè el seu rival, el Cafè Arabo Ze Avinyó, va avisar que no es presentaria a l’enfrontament “per la situació política que viu Catalunya”, ja que les seves jugadores havien decidit anar a la manifestació que va fer-se el mateix dia a Barcelona per reclamar la llibertat dels exmembres del govern català, destituït, i exlíders de les associacions civils independentistes que estan actualment empresonats.

El VPC Andorra juga a França

Qui no patiria cap incidència és el VPC Andorra de rugbi, ja que l’entitat pren part a les lligues franceses. Tant els equips sèniors com els de la base disputen els tornejos organitzats per la Federació Francesa de Rugbi, i el Comitè de la Regió Migdia Pirineus.