Accidents amb responsables

Una constant en els accidents de trànsit mortals és que fins que no arriben a judici gairebé mai se saben les causes reals dels mateixos: error humà, factor vehicle, infracció de les normes de seguretat per part d’algun dels implicats o l’estat de la xarxa viària. Després d’un 2016 sense cap accident mortal a les carreteres andorranes, els quatre sinistres d’enguany han tornat a obrir el debat sobre la responsabilitat. Una discussió que encara es va fer més punyent a final del mes passat quan una persona va perdre la vida en el mateix punt de la xarxa viària; la CG-3, a l’altura de la deixalleria de les Valls del Nord, entre la Massana i Ordino, i on a l’abril va morir un motorista. El lloc dels fets, a més, havia estat un dels 25 trams de la xarxa de carreteres considerats com a punt negre en l’informe Imaca del 2015 que va elaborar l’Automòbil Club d’Andorra (ACA).

“L’informe recull dades dels atestats de la policia i de l’estadística de la policia i a partir d’això fan algunes constatacions pròpies”, explica el director de l’àrea de Mobilitat, Jaume Bonell, que recorda que la consideració de punt negre, per definició és un espai d’un quilòmetre de llargària on hi ha més de cinc víctimes cada any. “Com a definició de punt negre, Andorra, evidentment no té punts negres”, afirma, per aclarir que la xarxa “té punts als quals potser els manca confort, però no hi ha punts negres com a tals, no és una expressió correcta”.

L’informe Imaca, que l’ACA va realitzar amb l’objectiu de poder detectar les causes dels accidents i buscar solucions als mateixos, va trobar punts negres a totes les parròquies. A alguns ja s’hi han fet actuacions, com és en el tram de la farga Rossell on hi va haver els dos accidents mortals –pocs dies després del segon es va eliminar el carril d’avançament de pujada– o a la mateixa CG-3 d’accés a la Massana que “era una de les vies amb més accidentalitat d’Andorra i en el moment que se li va col·locar el radar de tram han caigut radicalment els accidents”.

Però en la majoria dels punts negres marcats a l’informe no s’hi han fet actuacions en aquests dos anys. “Ara mateix desconec quins són els punts que van marcar ells, però des del ministeri d’Ordenament Territorial seguim el pla sectorial d’infraestructures i en base de les disponibilitats pressupostàries que té l’Estat anem avançant en la millora de la xarxa viària”, assenyala Bonell.

Preguntat per l’estat de la xarxa andorrana, el director de Mobilitat ho té clar. “Si ens parem a analitzar, som un país de muntanya, amb una orografia complicada i no per això vol dir que tinguem unes males carreteres, tot el contrari, tenim unes carreteres amb un bon estat del ferm, correctament senyalitzades, balitzades i amb unes velocitats de circulació obligatòries”, explica.

Menys accidents el 2017

Malgrat l’increment en un 400% dels accidents mortals d’enguany –a les dues víctimes de la CG-3 s’hi ha de sumar un motorista que va morir a la CG-2, al Pas de la Casa, a l’agost i un vianant que va ser atropellat a començament de desembre al camí rural de Sant Romà de les Bons–, tot fa pensar que el 2017 serà l’exercici amb menys sinistralitat dels dar­rers set anys. Quan queden deu dies per acabar l’any (les dades són del 19 de desembre) s’havien registrat a la xarxa viària 459 accidents, 249 amb víctimes i 210 amb només danys materials. L’any passat, per exemple, se’n van registrar 594 (285 amb víctimes i 309 amb danys materials), i el 2011, l’any en què hi va haver més accidents de la sèrie, n’hi va haver 683, 293 amb víctimes, vuit de mortals, i 387 amb danys materials.

“No ho tenim calculat si el volum d’accidents a Andorra és diferent al d’altres països”, admet el sotsdirector de la policia i màxim responsable de l’àrea de Seguretat Viària, Bruno Lasne, que considera que “l’accidentalitat deu ser similar”.

Segons el cap policíac, actualment al Principat com a punt negre referenciat “no en tenim cap”. Una altra cosa “són punts identificats on es produeixen més accidents que en altres, com podrien ser les rotondes de la Margineda, o del Quilòmetre Zero, que són llocs on sí que hi ha amb recur­rència accidents, la gran majoria amb danys materials lleus. Són rotondes de doble via on tenim accidents de fregament”.

Però quines són les causes d’aquests accidents. “Les dues principals són la velocitat i la conducció sota els efectes de l’alcohol”, explica Lasne, que en referència als quatre accidents mortals d’enguany matisa que han tingut causes diferenciades però que en cap cas “no han estat conseqüència de la xarxa viària”.

La velocitat és un cavall de batalla quan es parla de conducció al Principat. “No diré que no es condueix molt ràpid a Andorra, però també es corre molt a França i a Espanya”, assenyala el director de la policia. Des de l’àrea de Mobilitat són més contundents. “A Andorra, òbviament, no es respecten les normes”, diu Bonell, que hi afegeix que “la cultura de l’automòbil està molt arrelada al Principat. Sempre s’ha anat a més velocitat i sempre hem tingut uns vehicles que ens ho han permès”. Finalitza recordant que no podem oblidar que “velocitat és igual a risc i anar a velocitat inadequada és igual a accident”.

El factor humà, culpable

Les conclusions de l’informe del 2015 respecte als punts negres posaven en relleu que el factor humà era la principal causa dels accidents. L’ACA parlava d’“accions inadequades” com ara la velocitat, l’alcohol, els avançaments, els girs indeguts o no respectar la senyalització i d’“omissions voluntàries o involuntàries” com són les imprudències, les distraccions o el cansament del conductor. El factor via no era un gran problema més enllà d’admetre que en la majoria dels trams de concentració d’accidents estava implicada una rotonda o eren en la pròpia rotonda i del fet que hi hagi vies ràpides que discorren pel centre urbà. Tampoc responsabilitzava el factor vehicle en considerar que al Principat no es registren accidents a causa del mal funcionament o l’estat deficient dels automòbils.

Molts més controls

Vist que és el factor humà el principal causant dels accidents, què es pot fer per mantenir-lo a ratlla? “La solució és més educació i més repressió”, assenyala el sotsdirector de la policia. “Els últims anys el que fem és molta campanya preventiva i als punts susceptibles de risc incidim en parades estàtiques i en controls de radar mòbil i de radar amb pistola”, explica Lasne. El cap policíac insisteix: “cada cop hi ha més presència al carrer de la policia, més controls que es fan i més sancions de circulació. Tot això és una causa efecte”.

El director de l’àrea de Mobilitat també considera necessari la vigilància policíaca per acabar amb les velocitats anòmales a la xarxa viària. I considera que per fer-ho i a la vegada evitar accidents s’ha de mantenir la política d’instal·lació de radars a les car­reteres. Actualment en trobem de tram al túnel de Pont Pla i a la zona de Sant Antoni a la Massana i al túnel de les Dos Valires, i fixos a les Bordes d’Envalira, a la recta d’Incles, a la Margineda i al túnel de la Tàpia. En el futur immediat s’instal·laran dos radars de tram a la CG-2, a l’accés al poble d’Encamp i la CG-1 a partir de la frontera i fins Sant Julià de Lòria.

Respecte als radars per sancionar l’excés de velocitat dels conductors, Lasne explica que és la solució que han trobat a França i a Espanya, “on els veus per tot arreu”, per acabar amb aquesta xacra. “Aquí estem fent el mateix per evitar que la gent corri massa”, explica el cap policíac, que recorda que l’any que ve, amb la posada en funcionament dels nous radars, “notarem un increment de les sancions per excés de velocitat”. La policia, a part de gestionar les multes, s’encarrega del calibratge anual de tots aquests radars amb l’objectiu que estiguin homologats i calibrats en temps i hora.

Quant a l’educació viària, la policia recorda les diferents campanyes que realitza, que en principi no tenen com a únic objectiu sancionar. “Estem fent campa-nyes d’alcoholèmia, de comportaments imprudents a la carretera, de control de motocicletes, de velocitat, d’ús del telèfon mòbil i a prop dels col·legis per recordar als pares com i on han d’anar lligats els nens”, explica Lasne.

Millora de la xarxa viària

Tornant a la xarxa viària, des de Mobilitat es considera que malgrat el gran volum de vehicles que circula a Andorra, “no hem d’oblidar que al parc nacional de 80.000 vehicles hem de sumar els automòbils dels vuit milions de visitants”, l’accidentalitat a la mateixa no està disparada. “No devem tenir tan malament les car­reteres quan hi ha tan poca mortalitat”, assenyala Bonell, que matisa que “en aquest món tot és millorable però el nivell de la xarxa és molt bo”. Des de Mobilitat es recorda que en ser un país de muntanya, el ferm i la senyalització horitzontal es renoven amb més freqüencia de l’habitual.