En lluita contra l'estigma

Tot i això, des del col·lectiu s’assegura que en aquest sentit s’han fet passos importants, tant polítics com socials per superar aquesta situació, si bé encara queda camí per recórrer. “De casos aïllats sempre n’hi haurà, però crec que en aquests moments no hi ha racisme”, explica el consol honorari de Portugal, Jose Manuel da Silva, que reconeix que els retrets contra la comunitat en casos relacionats per exemple amb successos i tribunals encara existeixen. “És veritat que en alguns casos d’accidents o de tribunals es digui això, però és inevitable perquè som una comunitat molt gran en un país molt petit”, afirma Da Silva. “Crec que per culpa d’alguns, paguem tots”, afirma la Marcia.

L’advocada Patricia Bragança, que va arribar de Portugal quan només tenia un any, creu que aquesta estigmatització que es pot arribar a produir s’ha d’erradicar també a través de la premsa. “Si és un immigrant no es té tanta por a l’hora de donar el nom. En canvi si és andorrà es busca una mica més salvaguardar la identitat”, diu Bragança, que afirma que estadísticament hi ha més detinguts de nacionalitat andorrana que de portuguesos. Bragança reconeix que de “comentaris desafortunats n’hi haurà i malauradament molt sovint es produiran”, i demana que s’apliquin les mesures i les polítiques necessàries perquè se sancionin. Tot i això, afegeix que de comentaris estigmatitzats també se’n fan cap a altres col·lectius, com les dones o els homosexuals.

Per la seva banda, el sociòleg del Centre de Recerca i Estudis Sociològics d’Andorra (CRES), Joan Micó, explica que els prejudicis encara es produeixen però que amb el pas dels anys s’han anat reduint i “relativitzant”. “És un col·lectiu que se l’ha considerat com a més conflictiu del que és. És un estereotip que ha existit i que ara s’està diluint”, afirma Micó, que alhora explica que el procés d’integració de la comunitat ha seguit els mateixos passos que la resta de col·lectius que van arribar al Principat, com va ser el dels espanyols als anys 60 del segle XX.

Anys "durs”

El fet que encara es pugui estar parlant sobre la integració dels residents portuguesos es deu al fet que la comunitat va arribar més tard al país, en concret a finals del setanta. Malgrat tot, Micó admet que la dècada dels 90 del segle passat va ser “dura” per a la comunitat quant a estigmatització. Segons dades del departament d’Estadística, l’any passat hi havia al Principat 10.300 residents portuguesos. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, explica que “poden existir alguns prejudicis, determinats comentaris i formes d’actuar que poden tendir cap a l’exclusió”, si bé creu que la comunitat ha trobat el seu “encaix” i que forma part de la vida diària del Principat. “Dins de la Funció Pública, hi ha persones d’origen portuguès que ocupen posicions de responsabilitat i això demostra que la integració és real”, afirma el ministre, que alhora afegeix que el Govern posa fil a l’agulla per integrar els nouvinguts, independentment de la seva nacionalitat.

Un nou pla d'igualtat

L’executiu treballa en un pla d’igualtat de persones nouvingudes que permetrà establir polítiques contra la discriminació, després de les conclusions del Llibre Blanc sobre la Igualtat, que va presentar el Consell General el passat mes de juny. En les conclusions, però, s’especificava que un 85% dels assalariats d’origen portuguès i un 66% de les persones d’altres nacionalitats que no fossin l’andorrana, l’espanyola o la francesa ocupen feines manuals o poc qualificades. De fet, aquest ha estat un dels estereotips que ha arrossegat la comunitat des que va començar a arribar al Principat. En l’estudi també es concloïa que en l’àmbit econòmic, el 2016 no hi ha una bretxa salarial significativa entre les principals nacionalitats presents al mercat laboral andorrà, tret de la portuguesa.

Micó apunta que un dels esculls que ha hagut d’afrontar la comunitat per adaptar-se al país i integrar-se laboralment és la llengua. “La barrera per a un portuguès és més difícil perquè per treballar en una professió liberal havia d’aprendre tres idiomes”, diu Micó, que afegeix que malgrat aquest handicap, “hi ha més persones que han passat la tanca i que han muntat més negocis”. L’advocada Patricia Bragança, però, recorda que aquesta tendència està canviant perquè cada cop hi ha més emprenedors portuguesos que decideixen obrir els seus negocis. Explica que el punt d’inflexió perquè el col·lectiu pogués fer un salt endavant en el món laboral i a emprendre es va produir fa uns deu anys gràcies al procés d’obertura econòmica del país. Des que es va permetre que els residents poguessin ser els titulars dels negocis, “el teixit empresarial portuguès s’ha fos completament dins del teixit andorrà”. Bragança destaca que en l’àmbit de la construcció hi ha emprenedors d’origen portuguès que han decidit obrir els seus negocis i alhora posa en relleu que també s’han obert altres establiments que generen activitat econòmica relacionats amb el sector del comerç, l’estilisme i la bellesa. Bragança posa com a exemple els negocis que s’han obert també al Pas de la Casa i el nombre important de residents que viuen en aquest indret.

Les polítiques d’integració econòmica han ajudat a una millor integració de la comunitat portuguesa, com també ho ha estat el sistema educatiu del Principat, que ha fet que els fills de les generacions que van arribar en les onades migratòries també s’hagin adaptat totalment al país. “Han tingut fills i ara comencen a entrar al mercat laboral amb igualtat d’oportunitats que la resta de població”, diu Joan Micó. El conseller de les comunitats portugueses, David Borges, afirma que els fills de les generacions que van venir s’han incorporat en diferents sectors del món laboral. “Tenim empresaris que tenen societats que funcionen, no només en el rang de la construcció”, afirma Borges, que treballa al sector bancari. “Els fills t’obren moltes portes perquè es relacionen amb altres amics. Aquest aspecte també ajuda molt”, explica el cònsol honorari, Jose Manuel da Silva. Assegura que amb el pas dels anys la integració de la comunitat està consolidada gràcies al fet que “tothom ha posat de la seva part”.

El conseller de les comunitats portugueses també destaca l’estreta col·laboració que hi ha entre el Govern i Portugal. Posa com a exemple la visita que va fer al setembre el president portuguès, Marcelo Rebelo de Sousa, i els tràmits que s’està fent des de la Universitat d’Andorra (UdA) perquè els alumnes que cursen els estudis online a la Universitat Oberta de Portugal puguin fer els exàmens presencials al centre universitari del Principat. “Són coses que s’estan treballant i que s’estan duent a terme i que demostren que hi ha interès d’Andorra i de Portugal per una bona entesa i un respecte de la comunitat”, diu Borges, que hi afegeix que la comunitat portuguesa ha estat “un pilar per construir el país”.

Seguirem en aquest sentit”, afirma. Per la seva banda, Jose Manuel da Silva considera que la comunitat ha participat en la vida diària del Principat i que està plenament integrada. “Som nosaltres els que ens hem d’integrar. Crec que no hem d’imposar les nostres tradicions ni ideologies”, diu Da Silva.

Canvi de paradigma

Jose Manuel da Silva considera al mateix temps que la voluntat que té la gent portuguesa que arriba al Principat és diferent de la d’anys anteriors quant a possibles plans de futur. “Abans la gent venia a Andorra per treballar, guanyar diners i després marxar”, diu Da Silva, que pensa que una de les claus de la integració també és el canvi de perspectiva. “Ara la gent es queda aquí, el Principat forma part de la seva vida quotidiana”, afirma. “Andorra no és un país només per treballar, sinó que també és un país per viure i integrar-se dins de la societat”, afirma Da Silva, que anteriorment també havia ocupat el càrrec de conseller de les comunitats.