El futur del Clot d'Emprivat

Des de fa mesos sona amb molta força el nom del Clot d’Emprivat quan es parla de nova construcció a la vall central. Els pròxims anys, aquesta zona es preveu que canviï completament i on avui hi ha 8.600 metres quadrats de parc, amb més de 2.000 places d’aparcament, deixarà pas a un espai totalment urbanitzat, amb edificis “moderns i singulars”, com els defineix el cònsol menor d’Escaldes-Engordany, Marc Calvet, que permetran que la parròquia guanyi en visibilitat i en disseny arquitectònic. Que aquests ter­renys són molt atractius i ofereixen moltes possibilitats, es demostra en fets com que tres empreses que s’han presentat al concurs per fer un Casino, han proposat ubicar-lo en un nou edifici en aquesta zona i, a més, també té el vistiplau dels comerciants. La presidenta de l’Associació de Comerciants de l’avinguda Carlemany, Susagna Venable, opina que “tot el que sigui estendre la zona comercial de la parròquia, ens sembla perfecte”. Per Calvet, el Clot d’Emprivat crida tant l’atenció perquè “són parcel·les grans que estan al centre, tenen els accessos completament desenvolupats i, a més, són bastant planes. Per sort, són de les millors que queden i permetran fer un tipus de construcció diferent de la que estem habituats”, diu, encara que segurament l’explicació més evident del perquè està tant en boca de tothom és la que dona el president del col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardas. “És dels pocs espais que queden a la vall central on es pot construir. A més, el fet de ser sol urbà consolidat li dona un plus, ja que està preparat per començar l’edificació”, reconeix. En aquest sentit, el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy, afegeix que “els terrenys declarats com a sol urbà consolidat ja tenen les connexions als vials i als serveis fetes, així que són més fàcils de desenvolupar”.

Per fer realitat aquest projecte, la majoria comunal ha plantejat una modificació del pla d’ordenació i urbanisme de la parròquia (POUP) que permetrà, entre altres coses, construir edificis de fins a 20 plantes d’altura “que donaran la sensació al vianant d’estar en un espai ampli i diferent, on cada edifici tindrà la seva singularitat”, diu Calvet. “Seran construccions diferents, no tots tindran l’altura màxima, sinó que volem que n’hi hagi de diferents nivells. Una mica com han fet a Tòquio. Creiem que a petita escala podem repetir el concepte i generar un nou espai que capti l’interès tant dels constructors com dels ciutadans”, afegeix.

Des d’ACODA, Filloy defineix el Clot d’Emprivat com una zona “llaminera des del punt de vista de la construcció”, però també destaca que “nosaltres no reclamem infraestructures per fer-les, sinó perquè creiem que són necessàries. En aquest sentit, en vam aprendre molt de la crisi econòmica”. La visió de Filloy sobre el que ha de ser el Clot passaria per “impulsar edificacions el màxim de modernes, que siguin respectuoses amb el medi ambient i que estiguin ben integrades al seu entorn”.

Una mirada al passat

No fa tants anys que el Clot d’Emprivat era una zona totalment buida, fosca i plena de camps. De fet, no va ser fins al 2000 quan es va aprovar el primer POUP de la parròquia, que incloïa el seu ordenament. “És l’espai que més tard es va urbanitzar. Els treballs van durar fins al 2006 i aleshores ja estàvem amb la moratòria, així que vam intentar preservar-la al màxim”, explica Calvet. Dues padrines encara recorden els seus temps quan eren infants i jugaven en aquest espai “que era un descampat”, diu la Manela Crespo, qui va ser la primera pubilla d’Escaldes-Engordany, l’any 1971. “Nosaltres anàvem allà a jugar. Eren prats totalment buits que donaven vida a la parròquia, encara que la construcció posterior va permetre donar uns serveis d’aparcament, però també de zona verda que són millors que els que hi havia, evidentment”. Qui fou la primera dama d’honor d’aquella primera promoció de pubilles, la Mercè Ros, va un pas més enllà i afirma que el Clot d’Emprivat “no existia en la nostra època. Jo baixava els caps de setmana i jugàvem a aquells camps, però encara recordo que ni tan sols estaven il·luminats. A més, des de certa distància es podia veure tant el riu com l’avinguda Carlemany”, evoca. “La transformació que ha viscut aquest espai, incloent-hi la part alta d’Escaldes, els darrers anys ha estat espectacular, i ha passat de ser uns camps de brutícia a un espai tranquil i agradable”, afegeix.

Un present que marxarà

Des del 2006, quan es va fer la primera ordenació, es va aprofitar per urbanitzar la zona donant uns bons serveis a la ciutadania. Es va aprofitar la crisi econòmica, que va parar la construcció a gairebé tot el país, i es va fer el parc del Prat del Roure, l’edifici del Prat del Roure i 2.000 places d’aparcament. “La crisi ens va permetre urbanitzar la zona a poc a poc i dotar-la d’aquests serveis que eren importants per al poble, encara que ja sabíem que en algun moment hauran de desaparèixer”, reconeix Calvet, que destaca el “bon rendiment” que se n’ha tret, malgrat que “totes les parcel·les del Clot d’Emprivat, excepte on està el Prat del Roure, són de propietaris privats”. La reforma del POUP ja preveu la desaparició del parc, però també de 549 places d’aparcament. Calvet insisteix que encara en quedaran 1.500 i que l’espai verd que es perdrà es compensarà amb els espais oberts i les zones enjardines de cada parcel·la edificada. “En part, per això fem la urbanització en vertical. Guanyarem espai a la base, podrem tenir vies més amples i no semblarà que estiguem atrapats en una estructura d’illes de cases”. Venable, per la seva part, demana al comú que “resolgui la pèrdua d’aquests dos serveis, que són tan importants per a la parròquia. Escaldes és un referent en aquests aspectes, i per tant esperem que busquin i trobin les solucions necessàries”. La parròquia treu un gran rèdit econòmic dels tiquets i abonaments dels pàrquings, i la pèrdua d’aquestes 500 places podria afectar la tresoreria comunal, però el cònsol menor no està preocupat, ja que “deixarem de tenir una part d’aquests ingressos però es farà una inversió molt gran que ens compensarà. De totes maneres, nosaltres entenem que els aparcaments no poden ser un motor econòmic, eternament”.

Un futur per desenvolupar

La superfície del Clot d’Emprivat és de 8.600 metres quadrats però les possibilitats de construcció són molt superiors, ja que s’ha optat per la construcció en vertical. Per Filloy “és una molt bona idea el fet de treure volum a la base, ja que permetrà guanyar espai per a la gent i fer, per exemple, avingudes més amples”. Galobardas destaca que “gràcies a l’altura extraordinària a la qual permetran construir, pot acabar sent el nou downtown del país”. La Manela i la Mercè, mentrestant, volen esperar a veure què s’hi farà exactament abans de donar una opinió definitiva. “En aquest espai s’ha dit que s’hi faran tantes coses que vull veure la realitat que acabarà sent. Espero que trobin alternatives als serveis que perdrem, però en principi veig bé que s’urbanitzi”, diu la primera. “He sentit que volen fer edificis grans i em sembla bé ser una mica trencador, però al mateix temps espero que es conservin les parts més antigues del poble. Avui sembla que Escaldes es limita al Clot d’Emprivat i a Vivand, però hi ha moltes més coses”, reivindica la segona. Respecte a l’aparcament, la Mercè creu que recol·locaran les places en algun altre lloc, ja que “on posaran els cotxes els turistes, si no?” es pregunta. Calvet ho nega de seguida però deixa anar una alternativa. “Serà impossible recuperar-les, ja que nosaltres llogàvem els ter­renys per tenir el parc i els aparcaments, ara bé, quan s’organitzi, els edificis disposaran d’apar- caments integrats i també preveiem una circulació de vehicles soterrada”.

Una zona de luxe?

El sector de la construcció i el comercial no tenen dubtes sobre el potencial econòmic de la zona, però queda per resoldre si els pisos i comerços que s’hi faran podran ser assequibles per a la ciutadania i la petita botiga, o bé serà una zona de luxe i exclusiva. El cònsol menor preveu que no tothom hi podrà accedir. “Ningú fa edificis que la gent no pugui comprar. A ningú li interessa tenir els pisos buits ni els comerços on no pugui anar la gent. En aquest sentit no em preocupa, però també és cert que no crec que siguin per a tothom, però podem arribar a fer que tothom ho gaudeixi”. Per la seva banda, a Venable no l’espanta la potencial competència d’aquesta nova zona comercial, al contrari. “Nosaltres seguirem treballant per ser el referent que som avui en dia. Estic segura que ens haurem d’adaptar, però si ells volen créixer hauran de buscar un tipus de negoci diferent del nostre, perquè si venen els mateixos productes no crec que la gent deixi d’anar a comprar allà on està acostumat a fer-ho”. Respecte als pisos que es construiran, Filloy tampoc creu que tinguin preus prohibitius, ja que “si el tipus de construcció és senzill, no haurien de ser gaire cars. Els accessos estan fets i el ter­reny és pla, no és com edificar sobre la muntanya. Si fos així, aleshores sí que els preus podrien ser molt més elevats”. Des de l’AGIA, Galobardas vol esperar a veure com seran abans de fer una especulació, encara que sí que reconeix que “pot arribar a ser la zona més cara del país. Estaran en un lloc cèntric, en sòl urbà consolidat, es construirà en altura, i a més estaran en un espai molt cèntric”.

Una de les infraestructures més importants que s’espera al Clot d’Emprivat és el casino. Bomosa ja ha fet pública la seva intenció d’invertir 18 milions d’euros. Genting vol fer una torre de 20 plantes i Cirsa, a la zona d’Illa Carlemany i la rotonda de la Dama de Gel.