Lideratge en femení

Recordo un lloc on em van preguntar què hi anava a fer, si no m’hi cabia ni el cubell de la baieta.” És un dels comentaris sexistes que va patir Olga Areny en la seva etapa com a consellera general, entre els anys 2001 i 2005. La primera dona que va entrar al parlament, Mercè Bonell l’any 1984, explica en canvi que la tractaven “com una floreta”. Dues anècdotes de tarannà diferent però que disten molt del tracte que hauria de rebre qualsevol persona. Ha canviat gaire el tractament que reben les dones que es dediquen a la política avui en dia? Un dels noms amb més pes actualment en el món de la política és el de la subsíndica general, Mònica Bonell, que rememora l’entrada a un univers “pautat pels homes” en què “mai es pensava en les necessitats de la dona”. Per això lloa el paper de Rosa Ferrer, “una dona en un món dominat totalment pels homes” que “va haver de reivindicar i lluitar per fer-se un lloc i se’l va fer”.

De la seva trajectòria, Bonell destaca un episodi de discriminació que va viure al començament de la carrera política. “Com a representant dels cònsols vaig viure una discussió amb un ministre que em qüestionava el que jo deia en nom dels cònsols”, nar­ra, i remarca que els mandataris comunals van fer fins i tot una carta de suport i el ministre en qüestió va acabar plegant. “Em deia que jo no tenia veu, que ho havia de dir el cònsol major”, lamenta. Un fet que atribueix a la seva condició de “dona, jove i inexperta”. Bonell fa un balanç positiu de la seva vida política perquè “els homes amb els que he treballat m’han donat molta confiança”, i assegura que “no m’he sentit un florero”. “Quan vaig començar en política estava embarassada i sempre tenien el costum de posar les reunions tard, per sopar. Quan vaig tindre la nena em deien Ventafocs”, relata, i afirma que “això de Ventafocs m’ho vaig sentir a dir durant molt de temps”. “Recordo que gent de Canillo em va dir que les dones en política sempre s’acaben separant”, exclama. Un context que feia que “hi hagués dones contràries a entrar en política perquè pensen que hauran de deixar de banda la família”. Per això recalca la importància que les dones s’impliquin en allò públic per canviar les coses i adaptar les rutines a les seves necessitats.

Dues dones també amb molt pes polític són les ministres Olga Gelabert i Sílvia Calvó. La titular de Cultura, Joventut i Esports assegura que “a Andorra no et tracten diferent per ser una dona ministra, la gent ho respecta moltíssim”. Però remarca que “és veritat que quan surts d’Andorra i et presenten com a ministra la gent es queda una mica sorpresa i et fan el comentari de que jove que ets”. Gelabert destaca com a trets específics de la seva feina el fet d’haver de viatjar molt. “En esports i cultura hi ha molts actes i molts viatges i potser és el més complicat”, admet, fet que diu que li ha reportat algun retret per part dels fills, tot i que expressa que “ara estan orgullosos que participi en política i estigui al capdavant d’un ministeri”.

Calvó, de la seva banda, posa de manifest que tot i que el seu entorn professional –és enginyera de professió– és molt masculí, “m’ha estat més fàcil en el món laboral que en el polític”, perquè “és un món on la dona ha arribat molt tard i sembla que t’hagis d’esforçar molt més per arribar a tindre una visibilitat similar”. La titular d’Agricultura i Medi Ambient ho sap bé perquè la seva mare va ser la primera consellera general elegida l’any 1986, Maria Teresa Armengol. “Encara ho recordo perquè era adolescent. La meva generació té el record d’una política on es van començar a introduir les dones”, diu, per afirmar que per culpa d’aquesta tardança “queda molt camí per fer perquè encara ara és un món dominat pels homes”.

Qui també dona fe d’aquesta realitat és la màxima mandatària d’Andorra la Vella, Conxita Marsol. La cònsol major afirma que “les dones en general ens ho hem de guanyar més sempre, hem de demostrar molt més que un home amb les mateixes característiques i condicions”. Tot i que assegura que “el fet de ser dona mai m’ha tancat cap porta”, reconeix que “el fet que costi compaginar-ho amb la família limita més i és un dels hàndicaps que fa que no hi hagi més dones en política”. A més, recalca que “les dones s’han d’esforçar més, un home ho té més fàcil, en canvi la dona ha d’estar molt més alerta perquè se li exigeix més”.

Així mateix, fa palès el sexisme que encara impera a la societat: “Sembla que si ets una dona que et dediques a la política, hi ha un sector de gent que pensa que no tens cura de la canalla.” “Les dones hem de ser capaces de fer doble feina, la de casa i la del càrrec, i això a molts homes no els passa”, diu, i afegeix que “les dones s’involucren més i això fa que el seu esforç sigui molt més important encara” que els dels homes.

La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, destaca les dificultats per aconseguir que les dones s’impliquin en política i es vulguin presentar a llocs destacats. “Hi havia dones que volia que es presentessin però se’n van desdir perquè els feia respecte. Un home potser ho té més fàcil”, corrobora. I confessa que a ella també li feia respecte però al final “vaig tenir la valentia de presentar-me i demostrar que m’he envoltat de gent que ha fet possible que jo estigui aquí”. I “quan vaig començar ho vaig passar malament per por de no fer bé les coses, perquè tens una responsabilitat molt gran i vols estar a l’altura”. En el seu cas valora especialment el fet d’haver comptat amb el suport familiar perquè si els fills són petits “s’ha de saber compaginar molt bé”.

Què succeeix quan una dona s’ha de fer valdre en entorns molt masculinitzats? Marín assevera que una s’ha de saber fer respectar. “M’he trobat en moltes reunions on només hi havia homes o he anant a recepcions d’obra amb constructors. Has de saber estar la teu lloc i saber escoltar. Les dones aportem coses que els homes no poden aportar”, exposa, i aclareix que “per fer-te respectar has de respectar i perquè t’escoltin has de saber escoltar”. I tot i que diu que mai s’ha trobat en cap situació incòmoda, avisa que “sempre soc molt correcta però també tinc el meu caràcter”.

Discrminació i masclisme

La consellera independent Sílvia Bonet té clar que “no he viscut discriminació probablement perquè no m’ha interessat accedir a determinats llocs de responsabilitat”. “Per què no vaig ser cap de llista? Era una decisió personal i per les meves decisions no m’he trobat en aquest conflicte”, replica, i explica que “sé d’altres dones que ho han volgut i s’han trobat amb dificultats i relegades a segons llocs”. Segons Bonet, “encara tenim moltes situacions de discriminació a molts llocs, tant al sector públic com al privat”, i defensa donar exemple des de la política per “fer pressió” a la resta d’àmbits. La parlamentària lamenta que en molts llocs polítics de responsabilitat “la dona encara està bastant poc representada”, i considera que sí que hi ha discriminació, sobretot quan “et trobes en entorns molt masculinitzats en què la teva opinió queda molt relegada i t’has de fer valer més i argumentar molt més el que vols defensar”.

Hi coincideix la consellera general del PS Rosa Gili, que deplora que “tothom és molt paritari de boqueta però si és un lloc important és molt difícil que les dones hi siguin”. I opina que hi ha discriminació perquè “t’ho has de treballar molt més perquè si ets una dona t’atacaran amb més facilitat i en canvi a un home se li deixa més marge d’error”. “Se li permeten més imprecisions”, assevera.

A més, adverteix que les dones estan més exposades a comentaris sobre l’aspecte físic o la vestimenta. I sobre les actituds sexistes, apunta que “sí que potser m’ha passat alguna vegada, però t’obliga a fer-te forta i a marcar la persona que ho està intentant”, fet que et porta a “estar sempre alerta” i “a la que notes una tendència a passar-se una mica posar la barrera de seguida”. En aquesta línia, Gili alerta que entre els homes “la tendència a fer la brometa sí que hi és” potser “amb un to simpàtic, però el referents sexista hi és perquè a un home no li ho farien”. Una qüestió que denuncia la primera secretària del PS, Susanna Vela, la qual critica que “aquesta legislatura hem pogut veure en alguna sessió de Consell General que no es contesta igual a una consellera general que a un consellera general”. “Algun conseller de DA es podria estalviar tota una sèrie d’opinions i anar més per feina”, etziba, afegint que “si la persona t’està increpant increpa-la però amb el mateix nivell polític”. Com a desigualtats, Vela destaca “la cura dels petits i dels grans, que recau excessivament en la dona”, i “això és un fre per dedicar-se a la política”. “Això només passa per repartir totes les tasques domèstiques. Fins que el repartiment no sigui de 50-50, les dones tindrem moltes dificultats tant en l’àmbit privat com en el públic.”

La consellera liberal Judith Pallarés assenyala que “és veritat que hi ha comentaris masclistes que més val tallar a temps perquè el que comença sent una broma acaba sent un tòpic o un mal costum i és aquí on ens hem de plantar”. Pel que fa a la participació política femenina, Pallarés pensa que “hi ha un bloqueig cultural, una herència patriarcal que dificulta que les dones s’impliquin en política en igualtat de condicions”. És per això que aposta per “insistir que aquelles que estiguin interessades en política tinguin el camí fàcil, i es puguin implicar i participar més” adaptant els horaris i compartint les càrregues familiars. “De vegades ens sentim en segon lloc perquè les reunions són majoritàriament d’homes, amb horaris d’homes, i prenen les decisions els homes”. Tot i així, es mostra optimista perquè “hi ha un canvi generacional important”. De la seva banda, la consellera d’UL Carine Montaner és del parer que el principal obstacle és “conciliar la vida familiar, la política i la feina”, i això fa que “les dones hagin de lluitar més” sobretot en el cas de parelles separades o famílies monoparentals.

Lluita feminista

La copresidenta dels Verds, Isabel Lozano, considera que “l’obstacle més gran som nosaltres mateixes”, que “no tenim ambició de portar càrrecs per als quals estem suficientment preparades”. A més, hi afegeix que “les responsabilitats de la família no estan compartides”, la diferència salarial, l’assetjament sexual a la feina i que “tots els llocs de direcció estan ocupats per homes”. “Un dels factors molt importants és que la dona considera la família una prioritat” i que “la dona ha sortit al carrer per treballar però l’home no ha entrat a casa”. Lozano es mostra molt crítica amb els partits d’esquerra, que considera que han deixat de banda la lluita feminista. “La força que tenien els moviments feministes avui dia no hi és. Abans hi havia més dones i més voluntat de canvi, ara hi ha cert conformisme”, manifesta.