Una lliga de primera?

El temps –sol i poc fred per ser febrer– i l’hora –el migdia– convida a veure futbol. S’enfronten la Unió Esportiva Santa Coloma i l’Inter Club d’Escaldes. A la gespa, defensant els colors blaus i negres dels escaldencs, juga el seu segon partit Albert Lopo, la que es podia considerar gran estrella de la Lliga Multisegur Assegurances, la primera divisió andorrana. El jugador català, ex d’Espanyol, Deportivo de la Corunya i Getafe, és una de les atraccions d’un campionat que actualment es troba a l’equador de la temporada. Malgrat aquests condicionants, no arriben al centenar les persones que ocupen la graderia i el perímetre del terreny de l’estadi on es juga el partit: el centre d’entrenament de la Federació Andorrana de Futbol (FAF).

Aquell dia, diumenge passat, es van jugar dos partits més de la lliga andorrana de primera divisió als camps de futbol de la Borda Mateu. Un a les quatre de la tarda (Tic Tapa Sant Julià-VallBanc FC Santa Coloma) i l’altre dues hores més tard (UE Engordany-FC Lusitans). La presència de públic, similar, amb una diferència en el darrer dels partits. Una desena d’aficionats de l’equip d’arrels portugueses anima els seus jugadors a toc de bombo. Per primer cop en tota la jornada, tens la sensació de trobar-te dins d’un partit de futbol d’un campionat de primera divisió. Es fa complicat sentir els comentaris a la gespa dels jugadors i deixes de tenir la sensació que et trobes davant d’una lliga sense seguidors.

“La lliga andorrana no és una lliga de futbolistes, és una lliga amb seguidors com qualsevol altra”, explica el vicepresident de la FAF, Alfonso Martín, que recorda que hi ha molts partits de la competició amb millors entrades que les que es registren als de l’FC Andorra, que juga a la Primera Catalana. El directiu indica que hi ha alguns equips com el Lusitans, el Santa Coloma o l’Engordany que “arrosseguen molts aficionats als partits”. I destaca que “últimament també hi ha seguidors que van a veure els partits de la segona divisió”.

El president del Lusitans, Antonio da Silva, admet orgullós que el seu equip és el que més seguidors és capaç d’aplegar als camps on es juga la lliga nacional. “Si l’hora del partit és bona i no fa excessiu fred podem arribar a portar uns 200 seguidors al camp”, diu, per reconèixer que “no hi cap més club” a la competició que ho pugui fer. I és que en el cas dels Lusitans es podria parlar que estem davant d’un sentiment més que d’un club.

L’‘efecte Joan Capdevila’

Martín després de recordar que a través d’Internet es poden veure tots els partits de la competició, destaca un fet que potser és desconegut per la majoria dels andor­rans: l’assistència d’aficionats espanyols als partits de la lliga andorrana atrets per l’arribada d’antigues estrelles del país veí.

L’arribada de Joan Capdevila, campió del món amb la selecció espanyola i exjugador d’equips com l’Espanyol, l’Atlètic de Madrid, el Deportivo o el Benfica, explica el vicepresident de la federació, va significar un abans i un després quant al seguiment de la lliga del Principat. “Hem crescut en seguiment mediàtic i s’ha notat un increment d’aficionats als camps atrets per jugadors com Capdevila i ara Albert Lopo”, reitera el federatiu.

Martín, que va viure el naixement de la lliga com a jugador, destaca l’evolució que ha experimentat el campionat el darrer quart de segle. “Al començament, a Aixovall, jugàvem en camps de terra, i ara tots els camps de la federació són de gespa”, explica, reconeixent que això provoca que es vegi un millor futbol. També posa en relleu la bona feina que s’ha fet els darrers anys en el futbol base, tant en el vinculat directament amb la federació com el dels equips. “Tots els clubs tenen equips a la base i això està fent que cada cop més hi hagi més futbolistes a la lliga provinents de les categories inferiors dels clubs”, afirma.

I és que, assenyala, l’objectiu de la federació és que aquests jugadors provinents del futbol base un cop arribin a l’edat en què ja no poden jugar a les categories inferiors, nodreixin de futbolistes els equips de la primera i segona divisió de la lliga nacional. Tot, amb un objectiu final encara més ambiciós, que aquests jugadors millorin la qualitat del Campionat, per una banda, i de la selecció nacional, per l’altra.

El futbol base també és un dels fets diferencials del Lusitans. El seu president explica que el club compta amb cinc equips i un centenar de nens que practiquen futbol a la seva escola. “Som el club que més equips de base té”, assenyala, admeten que la resta d’entitats de la lliga també cuiden el futbol formatiu.

El nivell de la lliga

Alguns dels aficionats més veterans de la lliga andorrana admeten que el nivell de la lliga ha millorat en tots aquests anys. A la pregunta sobre a quina categoria de les lligues dels països de l’entorn podrien jugar els equips del campionat andorrà consideren que estarien entre les més baixes. El vicepresident de la FAF posa com a exemple el futbol espa-nyol. “Els nostres equips no podrien competir ni amb equips de segona B, tercera o preferent d’Espanya”, indica, i recorda que per exemple, la segona divisió del país veí del sud “és molt més potent que molts campionats de primera d’alguns països europeus”.

Lliga amateur o professional

Malgrat l’arribada de futbolistes amb un passat professional en equips d’elit de potents lligues europees i que gairebé tots els jugadors cobren un sou, el Campionat andorrà es podria considerar una competició amateur. L’organitzador de la lliga, la Federació Andorrana, manté que el fet que hi hagi molts futbolistes que rebin un sou la converteix en professional, malgrat que no estaríem parlant d’uns sous excessivament elevats.

Ja sigui amateur o professional. Ja sigui de baix o d’alt nivell. El fet és que la competició té seguidors fidels. Passar una jornada de futbol entre ells posa en evidència que no hi ha un perfil únic de seguidor de la lliga andorrana, més enllà de la seva estima al futbol que podríem qualificar com a modest. A la petita grada del camp de la FAF es pot sentir parlar català, castellà i portuguès, i com passa en qualsevol estadi del món, crits d’alegria quan marca un gol el teu equip, renecs quan el rep i, d’això no es salva cap campionat, insults a l’equip que mai no guanya.

No, no és el pitjor conjunt de la lliga l’equip que mai no guanya, l’equip que mai no guanya és l’arbitral. Els responsables del comitè d’àrbitres de la FAF van optar per no fer declaracions a la demanda del Diari perquè participessin en el reportatge. Sigui com sigui, l’experiència als terrenys de joc andorrans respecte dels encar­regats d’impartir justícia és similar a la de qualsevol estadi de futbol del món: la culpa és sempre de l’àrbitre si el teu equip no se’n surt en un partit.

La banda sonora de la graderia

Entre seguidors dels diversos clubs, aficionats del futbol modest, familiars i amics dels futbolistes i els jugadors d’altres equips que espien els seus possibles rivals, la graderia es va mig emplenant. “He vingut a veure el Lopo”, explica un dels assistents al partit del jugador català, que afegeix que “el seguia quan jugava al Deportivo i em feia gràcia”. A l’últim partit de la jornada, els seguidors dels lusitans, que havien començat molt animosos, s’apagaven conforme el seu equip, que va perdre per 3-0 contra la UE Engordany, anava rebent gols.

Al matí, la visita del seleccionador Koldo Álvarez portava alguns aficionats a recordar-li antigues batalletes. Els aficionats són així. Mentre sigui futbol, no importa si és o no de primera divisió.