Uns Jocs per somiar més

Els Jocs Olímpics d’hivern del 2018, que es van disputar entre el 9 i el 25 de febrer a Pyeongchang (Corea del Sud), han deixat la millor collita de resultats per a la delegació andorrana de la història. Evidentment, una medalla o un diploma olímpic actualment queden molt lluny de les possibilitats de l’equip tricolor, però ha quedat clar que la progressió en ascens hi és, i més tenint en compte que l’equip que va representar el Principat a la cita olímpica estava format principalment per joves amb molta projecció de futur per endavant. És el cas, per exemple, del banderer a la inauguració, Irineu Esteve, de 21 anys, o Joan Verdú, de 22, com també de Marc Oliveras, de 26 anys, o Lluís Marín i Mireia Gutiérrez, de 29 anys.

Tant la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) com el Comitè Olímpic Andorrà (COA) van assegurar abans d’anar a Pyeongchang que hi viatjava la millor delegació amb la qual s’havia anat mai a uns Jocs, per la qual cosa l’objectiu que s’havia establert era més ambiciós que a Sotxi 2014 o a Vancouver 2010. Aquesta vegada es volia aspirar al Top-30 en totes les proves i aquesta fita s’ha complert cinc vegades d’entre les 12 ocasions que van tenir entre tots els andorrans, mentre que a la resta s’hi han quedat molt a prop. Precisament els més joves, Esteve i Verdú, van compartir el resultat més destacat, amb un 27è lloc en els 15 quilòmetres estil lliure, en fons, i en la combinada alpina. En aquesta mateixa cita, Oliveras va obtenir el 29è lloc, mentre Verdú va repetir un Top-30 al supergegant. Gutiérrez també va complir aquest objectiu amb el 30è lloc a l’eslàlom, el qual a la vegada no va ser del tot satisfactori, ja que s’esperava més de la corredora andor­rana, que els dies previs a la cita va patir una procés gripal que la va impossibilitar rendir al millor nivell. Per la seva part, Marín va tenir la mala sort de caure després que un rival li fes perdre l’equilibri als vuitens de final, fet que no li va permetre complir el seu objectiu.

Tot i aquests dos punts menys positius, el balanç general que es fa des de les dues entitats esportives encarregades és bo. “Ha quedat ben palès que el nivell dels nostres ha pujat i que poder estar al Top-30 ja és una realitat i no un somni. Estem fent bé els deures. Després hi ha factors externs, com una grip o com una caiguda que ens acaben d’allunyar d’haver pogut fer uns molt bons Jocs”, assegura el director tècnic de la FAE, Carles Visa. Des del COA, el president, Jaume Martí, és encara més positiu i remarca que “és el millor resultat que hem tingut mai en tots els àmbits”.

Una mirada al futur

Amb les expectatives generalment complertes, la voluntat ara és aspirar a més i mantenir així la progressió en la darrera dècada. “Només cal mirar enrere els resultats i com a molt n’hi havia un que feia Top-30 en una Olimpíada. No tenim algú que estigui al Top-10 però en tenim quatre al Top-30 i això abans no es veia”, diu l’excorredor i actual tècnic de Mireia Gutiérrez, Roger Vidosa.

Els propers Jocs d’hivern encara queden molt lluny. Fins al 2022 no es disputarà una nova cita olímpica, però la FAE i el COA sempre treballen a llarg termini i malgrat que tot just hagin finalitzat els Jocs de Pyeongchang ja tenen present Pequín. “En aquests Jocs el llistó estava al Top-30, la propera vegada suposo que el posarem al Top-15. Haurem d’estar almenys, si no per medalla, com a mínim per lluitar per diploma olímpic, que és el vuitè. Estaria molt bé i seria el primer que obtindríem mai a Andorra”, s’atreveix a pronosticar Martí. Des de la FAE, però, són més conservadors. “Tenim feina. L’objectiu és entrar al Top-30 i quedar-s’hi. La batalla la tenim aquí, fer aquest pas per consolidar-nos”, assegura Visa, que hi afegeix: “Penso que anar més lluny ja són paraules majors. Evidentment s’hauria de parlar cas per cas. El Lluís sí que té el nivell per fer un diploma o una medalla perquè hem vist que té el potencial, però en esquí alpí encara no hi som.”

La idea de la medalla, un diploma o un Top-10 tampoc és tan esbojarrada entre alguns corredors de la FAE com, per exemple, comenta Gutiérrez. Això sí, depenent de la disciplina. “Penso que en surf de neu sí que es pot aconseguir una medalla. Sempre he confiat en el Lluís, és una disciplina diferent en què no només compta si està en forma. També hi ha una part de sort que nosaltres en alpí és impossible, no surts amb quatre i se’n cauen tres. L'Irineu també. Crec que és un noi que té molt futur i també està en una disciplina que s’ha de treballar molt i trobo que té molt talent”, comenta l’esquiadora andor­rana, que en canvi veu com en “alpí ara mateix és molt difícil, però si es fa un bon treball i tot, per què no d’aquí a quatre anys un Top-10? Podria ser factible”. Un factor que cal tenir en compte per poder assolir algun dia aquest objectiu tan ambiciós que actualment està molt lluny és la confiança. “És molt complicat, però el primer que hem de fer és creure. Nosaltres estem acostumats a fer entrenaments amb gent que fa medalles i Top-10 i veiem que la diferència no és tanta”, indica Vidosa.

Però més enllà de la confiança, el que realment cal i es reclama per poder aspirar algun dia a un Top-20 o un Top-10 són recursos i una feina al darrere immensa. No només quant als corredors o staff tècnic, sinó també pel que fa a nivell de la federació. Tot i que la federació d’esquí és la que compta amb més ajudes públiques a Andorra, la realitat és que si es vol estar més a prop dels països capdavanters com, per exemple, Àustria, Suïssa, França o Itàlia, calen més recursos, ja que en comparació amb les seves federacions la diferència és molt gran. “Sobretot cal treballar, més recursos, unes estructures realment molt més grans i segurament una professionalització, que no dic que a la FAE no la tinguem, però segurament a dia d’avui encara hi ha algunes mancances”, assenyala Visa, que també indica que “ho tenim una mica lluny, però tot ha d’anar d’acord. Si fem un Top-30 i ens comencem a consolidar després les estructures s’aniran adaptant en funció d’aquesta exigència”.

Des de la pista, els corredors tenen una visió molt similar i veuen com una millora de resultats va lligada a un augment dels recursos. “Per arribar a fer una medalla olímpica en alpí Andorra necessita una mica de treball quant a estructura d’equip i sobretot de mentalitat d’alt nivell, respecte als equips que es juguen les medalles. A ells els envolta un staff molt competitiu i complet i a nos­altres ens costa una mica tenir aquest entorn amb els mitjans que tenim. S’ha de fer encara molta feina i treballar dur, tant pel que fa a corredors com a tècnics i direcció de la federació”, exposa Marc Oliveras.

L’autocrítica també és un punt important en tot aquest procés de millora, tal com afegeix Vidosa. “Si he de ser crític penso que tenim molt marge de millora i encara ho podríem fer molt millor però aquí es on ve el tema més nostre intern de ser crítics i fer la feina encara més bé en els propers anys”, manifesta l’excorredor i actual tècnic.

Andorra està lluny de poder competir de tu a tu amb els països de més endavant, els que lluiten per les medalles als Jocs Olímpics i al Mundial i s’ho emporten tot a les Copes del Món, però sempre es treballa perquè en un futur, ja sigui més llunyà o proper, el Principat pugui estar representat per esquiadors que posin el nom d’Andorra el més amunt possible. De moment, però, els esquiadors i surfistes de neu s’han de quedar amb “l’encant” d’aquesta lluita per millorar any rere any. “Si fos fàcil guanyar medalles i Copes segurament no tindríem corredors. En això està l’encant d’aquest esport. Això el fa apassionant”, conclou Visa.

RESULTATS JOCS 2018

DESCENS MASCULÍ

Joan Verdú 37è

Marc Oliveras No acaba

COMBINADA ALPINA

Joan Verdú 27è

Marc Oliveras 29è

GEGANT MASCULÍ

Joan Verdú No acaba

ESLÀLOM FEMENÍ

Mireia Gutiérrez 30a

SUPERGEGANT MASCULÍ

Joan Verdú 28è

Marc Oliveras 33è

‘SNOWBOARDERCROSS’

Lluís Marín 34è (vuitens)

ESQUIATLÓ

Irineu Esteve 46è

15 QUILÒMETRES LLIURES

Irineu Esteve 27è

50 QUILÒMETRES CLÀSSICS

Irineu Esteve 34è