Reportatge de la setmana
Un aeroport que no s'enlaira
Quan s’han complert més de tres anys de la seva reobertura per a operacions comercials, la instal·lació no acaba d’emprendre el vol. La falta del sistema GPS frena encara moltes companyies aèries.
8 de gener del 2015. L’aeroport d’Andorra-La Seu passa oficialment de ser aeròdrom privat a aeroport públic, en un acte institucional que compta amb la presència de diversos alcaldes de la comarca, de l’aleshores ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, i de qui llavors era conseller català de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.
Des d’aquella data, la instal·lació ha registrat una activitat força irregular. D’una banda, els desplaçaments privats (principalment vols executius) han anat en augment i s’han consolidat. Les últimes dades disponibles, corresponents als 11 primers mesos del 2017, així ho certifiquen. De gener a novembre, les operacions es van quintuplicar respecte al mateix període de l’any anterior, i es va passar dels 26 als 165 vols. És a dir, un augment del 535%.
Menys fortuna ha tingut la infraestructura, en canvi, pel que fa a serveis de vols regulars o desplaçaments turístics xàrter. Només cal comptar les dues tímides aventures de Viatges Regina, la primera l’estiu del 2015 i la segona aquesta mateixa temporada d’hivern, i que no ha estat lliure d’incidències.
L’aeroport està pendent de rebre l’autorització, per part del ministeri espanyol de Foment, per poder operar amb sistema GPS, un dispositiu que milloraria l’operativitat en condicions de baixa visibilitat. Actualment, la pista només està verificada per a operacions visuals, cosa que impedeix que sigui utilitzable els dies en què les condicions meteorològiques no són òptimes.
Aquest fet suposa encara un important escull per a moltes companyies aèries, que no acaben de decidir-se per establir rutes amb la instal·lació alturgellenca. El director de Regina Grup, Albert Vinseiro, assegura que si s’habilita el sistema d’aproximació instrumental a pista, “sé de bona tinta que hi ha aerolínies interessades a operar des del primer moment en què això sigui una realitat. Ens ho va dir Swift Air mateix”, en referència a la companyia encarregada de fer els primers vols turístics amb Madrid i Palma de Mallorca el 2015.
Pressionar des d’Andorra
Vinseiro no oculta la seva inquietud pel fet que no s’avanci en l’obtenció del GPS. “No sé com van les negociacions, si és que n’hi ha”. I recorda que “fa tres anys que diuen que es va avançant en aquesta qüestió, però de moment no hi ha cap resultat”. El responsable de Regina Grup també creu que Andorra hauria d’intervenir d’alguna manera. “Com a Estat, té una gran capacitat d’interlocució amb Madrid. Caldria aprofitar-ho”, afirma.
La falta d’aquest dispositiu ha provocat males experiències, com la que ha tingut recentment Viatges Regina amb Twin Jet. El programa inicial de vols a Madrid, Palma de Mallorca i Marsella, s’ha vist alterat perquè “hi ha hagut molts problemes de comunicació” amb la companyia francesa, diu Vinseiro, “a més que l’empresa no ha complert amb els protocols establerts”. Ja el primer vol procedent de la capital espanyola va portar problemes, quan el pilot va decidir desviar l’avió fins a l’aeroport de Girona al·legant “males condicions de visibilitat”.
Això ha portat Regina a trencar relacions amb Twin Jet i establir una nova col·laboració amb l’andorrana TSA, amb la qual Vinseiro subratlla que “tot està anant molt bé”, malgrat que les característiques dels avions, de només vuit places, obliguen a fer dues rotacions a Palma per poder cobrir totes les places que estaven contractades. Per contra, els vols a Marsella s’han anul·lat per falta de demanda.
Malgrat les dificultats, Vinseiro creu que la seva experiència pot servir a altres companyies. “Pot ser una base a l’hora d’operar vols regulars. De fet teníem esperances que Twin Jet es fes càrrec d’aquests vols, però tal com han anat les coses, ho veig complicat”, admet.
El director de Regina Grup, en qualsevol cas, considera que l’aeroport d’Andorra-La Seu és una infraestructura bàsica que cal potenciar de totes totes. “Aquesta instal·lació és fonamental per al desenvolupament del territori, i estic segur que si no la tinguéssim la trobaríem a faltar”, subratlla. L’empresari recorda que “va costar molt reobrir l’aeroport i ara seria una llàstima deixar-lo perdre. I si no hi ha aerolínies interessades i la cosa no acaba d’arrencar, el tornarem a tenir altres 20 anys tancat”, augura.
Lluny d’aquesta visió pessimista, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, opina que cal tenir en compte l’activitat global de l’aeròdrom, i que, en aquest sentit, és un focus important de desenvolupament empresarial. El polític ressalta, així, que “l’aeroport està registrant molta activitat de tot tipus: hi ha vols d’aerotaxi, hi ha una companyia d’helicòpters que hi té la base d’operacions, hi ha una escola de pilots, hi ha empreses de manteniment d’aparells... s’està donant feina a molta gent, hi ha moviment empresarial i això per a l’Alt Urgell és important”, indica. “Tots els passos que s’han anat fent des de la reobertura de l’aeroport han estat endavant, i sempre a millor”, afegeix.
Amb tot, l’alcalde de la Seu reconeix que poder disposar del sistema GPS continua sent la clau de volta perquè l’aeroport faci el salt qualitatiu definitiu. Posa en relleu, d’aquesta manera, que “és evident que el GPS és important perquè es pugui garantir una permanència de la instal·lació, sobretot pel que fa a vols comercials”. Batalla recorda que l’aeroport “està perfectament preparat per acollir aquestes operacions, com s’ha pogut veure”. El problema, agrega, és que no es pot donar “garantia a les companyies que puguin treballar amb normalitat”, i això representa “un fre important”. Batalla veu “evident” que una aerolínia “el que vol és rendibilitzar la inversió, i si veu que a l’aeroport no es pot treballar amb tota normalitat, no farà el pas d’establir serveis regulars”.
Tot depèn de foment
Sobre l’estat de les negociacions per obtenir l’autorització per operar amb GPS, l’alcalde explica que “la feina per part de la Generalitat de Catalunya ja està feta”, i que ara mateix, “la qüestió està sobre la taula del ministeri de Foment i d’AENA”. Batalla atribueix el retard al fet que, ara com ara, “no hi ha cap aeroport a l’Estat espanyol que funcioni només amb sistema GPS”. Així, “en ser el de la Seu el primer d’aquestes característiques, això fa que vulguin anar amb peus de plom a l’hora de donar-hi llum verd”.
De la seva banda, el sector empresarial alturgellenc confia que l’aeroport pugui disposar aviat dels aparells per acollir vols instrumentals. Especialment, el que està més directament vinculat al turisme. Des de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell (AHAU), el seu president, Miquel Àngel Sánchez, admet que “fins que això no estigui solucionat, entenem que és arriscat programar vols per a les companyies aèries”. I es mostra crític amb el fet que no s’hagi arribat a un acord quan “això hauria d’estar resolt des de ja fa molt temps. Crec que un cop ja estigui fet, les coses es podran programar d’una altra manera”.
Sánchez valora els esforços que ha fet Regina, i malgrat reconèixer que l’impacte econòmic d’aquests vols a la comarca “és mínim”, sí que pot servir per atraure altres companyies. “És una línia de treball que s’ha d’anar consolidant, però indubtablement això pot ser un reclam per a d’altres empreses i operadors”, indica al respecte. També lamenta la mala sort que ha tingut Viatges Regina amb Twin Jet. “És empipador, perquè quan es tira una cosa endavant, sorgeixen incidències, i sembla que l’aeroport no acaba d’arrencar.” Així mateix, el president de l’AHAU critica tot el reguitzell d’empreses fantasma que els darrers anys “han anunciat que organitzarien vols i al final no han fet res. Això també ha donat molt mala publicitat a la infraestructura”, remarca.
La Seu com a destinació final
Contràriament al que afirmen moltes veus crítiques a l’Alt Urgell, sobre el fet que Andorra pot ser la gran beneficiada per l’aeroport en detriment de la mateixa comarca, Sánchez s’hi mostra en contra. Des d’aquest punt de vista, recorda que el Principat és “un destí turístic final des de ja fa molts anys, plenament consolidat”, mentre que la Seu, en canvi, “tradicionalment ha estat un destí de pas i sempre ha lluitat per ser un destí final”. Ara, amb l’aeroport, Sánchez creu que l’Alt Urgell té una bona oportunitat per guanyar pes com a destinació turística. “Si dels visitants que venen a l’aeroport, un 20 o un 30% es poden quedar a la Seu, ja tindrem això guanyat”, comenta, “amb l’avantatge que es pot anar a buscar un client de major poder adquisitiu”.
També advoca perquè es pugui habilitar com abans millor el GPS a l’aeroport d’Andorra-La Seu l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell (AEAU). Manel Guirado, membre de la junta d’aquesta patronal, destaca que el dispositiu “no és especialment costós i representaria un gran avenç per a la infraestructura”. El GPS, afirma, “pot ser un revulsiu perquè altres operadors s’hi sumin, perquè sense unes garanties que assegurin que aquest aeroport és operatiu i té unes aptituds, ningú voldrà treballar aquí”.
Igual que Vinseiro, Guirado considera que el territori no pot prescindir d’una instal·lació com l’aeroport. “Som al mig del Pirineu, no ens podem permetre el luxe de no tenir aeroport”, explica, tot destacant que “estem a més de dues hores en cotxe de Barcelona, el temps que trigues a volar a qualsevol ciutat europea més o menys propera, i a totes les destinacions espanyoles”. I es pregunta: “Tots els desplaçaments aeris internacionals han de passar per Barcelona? No podem treure profit d’una instal·lació que té tot el potencial i està infrautilitzada? Cal que entre tots sumem esforços per tirar l’aeroport endavant”.
A nivell empresarial, Guirado posa en relleu que a l’aeròdrom “també se li pot treure molt de profit. Si es van fent coses, la instal·lació pot tenir tirada”. Destaca, així, que hi ha empreses que hi van treballant “i això sempre és bo: manteniment d’avions, hangars, Helitrans que també hi opera, una escola de vol... A poc a poc tot va sumant i es van fent coses”. Indubtablement, creu que a l’aeroport encara li falta embranzida, “però està clar que les coses no es poden fer d’un dia per l’altre”.
HISTÒRIA
-1975 L’industrial JosepBe triu inicia les obres de l’aeroport.
-1978 Empresaris andorrans mantenen contactes amb una empresa britànica per crear Air Andorra. El projecte no tira endavant.
-1980 Finalització de l esobres de construcció de l’aeroport.
-1982 Comencen els vols regulars d’Aviaco entre Barcelona i la Seu. La línia deixa d’operar l’any següent per l’elevat dèficit.
-1984 Tancament de l’aeroport per a vols comercials.
-2007 L’Institut Català del Sòl compra el 85% dels terrenys de la instal·lació.
-2009 S’inicien les obres de millora de l’aeroport amb un cost total de 2,9 milions.
-2010 Reobertura de la infraestructura per a aviació general i emergències.
-2015 El 8 de gener es reobre l’aeroport per a vols comercials.
-2015 Durant l’estiu, Viatges Regina ofereix els primers vols comercials a l’aeroport en 30 anys.