Actualitzant l'eix comercial

La rivalitat Escaldes-Engordany versus Andorra la Vella està vivint un parèntesi que només una qüestió econòmica podria aconseguir. Els dos comuns, a iniciativa de Govern segons uns, per la seva pròpia voluntat segons els altres, s’han posat d’acord per emprendre un dels projectes més ambiciosos i lucratius que tenen per endavant: la reforma i embelliment del principal eix comercial del país, les avingudes Meritxell i Carlemany. Malgrat que cada par­ròquia ha escollit uns tempos propis i unes accions independents, el projecte sencer es va encarregar de forma global a Enginesa perquè redactés una proposta que donés sensació de continuïtat a la via. Que un turista vagi des de l’avinguda de les Escoles fins al carrer de les Canals i no tingui la sensació d’haver canviat de carrer. “Vam rebre l’encàrrec de part dels dos comuns de trobar la manera d’unificar, encara que només fos des del punt de vista estètic, el principal carrer del país”, recorda Jordi Llovera, el director de l’obra i cap del projecte. La voluntat de les corporacions era donar una nova imatge per afavorir el turisme de compres, “però també crear un espai perquè la gent hi passegi. Meritxell servia perquè molta gent sortís a caminar, i darrerament això ja no passava”, comenta Llovera.

La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, reivindica la necessitat d’actuar a la via perquè “volem dignificar-la”. En aquest sentit, Marsol destaca la importància de reformar tant la part alta, com la baixa. “Més enllà de la Rotonda tenim una avinguda, boteruda, amb forats, negra i lletja, per això necessitem rehabilitar-la. De fet, m’agrada utilitzar el terme dignificar-la, i la part baixa també seria bo reformar-la perquè el projecte unitari tingui més sentit”. Per la seva part, des d’Escaldes, el cònsol menor, Marc Calvet, també veu important els treballs a Vivand. “Quan vam fer la primera reforma amb Toni Martí vam ampliar les voravies, vam treure el trànsit rodat però vam deixar l’asfalt. Ara el que volem és completar una via que sigui clarament per als vianants”. Pel ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, la decisió “és molt bona per al país i per a les dues parròquies. Des de Govern celebrem la decisió, ja que pot aportar un plus al turisme que beneficiarà tothom”.

Des de les associacions de comerciants de les dues avingudes, les presidentes, Sònia Yebra i Susagna Venable, reconeixen “les molèsties” i “l’afectació” que tindran les obres, però es mostren optimistes amb els resultats que els aportarà un cop estiguin acabades. “Per a nosaltres, el més important era revitalitzar la part alta de Meritxell, i amb aquest projecte ho farem. Encara ens quedarà la Rotonda, però el comú ens ha dit que esperen fer-ho de cara a l’any vinent, així que només ens queda felicitar els dos cònsols perquè la divisió entre Meritxell i Carlemany no beneficia ningú”, comenta Yebra. En canvi, Venable recorda com “ja ens van avisar del que es faria. Ens van dir que si la peatonalització funcionava, es volia acabar el projecte amb un embelliment. Si serveix perquè vingui més gent, perfecte”, afirma.

Rapidesa i costos elevats

El projecte està valorat en 14,1 milions d’euros, 10,9 d’Andorra la Vella i 3,2 d’Escaldes, encara que a aquesta li falta adjudicar el preu dels sistemes de seguretat. En els dos casos, quan les corporacions van emetre els edictes per licitar les obres, les ofertes rebudes van superar, en el cas de capital, d’una manera molt clara els preus previstos. Segons Llovera, aquesta situació es va produir perquè les “estimacions de costos es van fer en base a una planificació més llarga en el temps”. En aquest sentit és important recordar que a Andorra la Vella, els treballs es faran en només quatre mesos, i si en un principi valoraven un projecte de 9 milions d’euros, repartits en dos anys, acabarà sent d’11. Segons el director d’obra, aquesta decisió va fer “que les empreses valoressin els recursos, humans o econòmics que necessitarien per fer els treballs, i per això el preu es va veure augmentat”. A més, segons comenta, això també va acabar afectant Carlemany. “Els treballs han començat més tard i l’empresa que els ha de fer també és adjudicatària de dos trams a Meritxell. Són molts treballadors i molts recursos, i per això també hi ha hagut increment”. En el cas d’Escaldes, el cost previst era de 2,8 milions d’euros i al final serà de 3,2. En aquest sentit, Llovera indica que “les empreses amb les seves ofertes són les que acaben definint el preu de les obres”, sentència que la cònsol major d’Andorra la Vella ja havia pronunciat quan va adjudicar els treballs, a principis de març.

Marsol té molt clar que el projecte s’ha de fer en quatre mesos, ja que entén que és una demanda de la població. “La gent vol que es facin ràpid, i tenir-la oberta més temps generaria malestar. Per això, i perquè tingui la menor afectació comercial possible, hem volgut fer-ho en quatre mesos.” I si la decisió ha generat un increment del cost “no ens importa perquè les hauríem fet igualment. Si el nostre projecte hagués previst la inversió que acabarà costant, ho hauríem fet igual perquè el més important és reformar aquesta avinguda”. Yebra li dona la raó i reconeix que els comerciants “vam pressionar perquè duressin el menor temps possible. Preferim quatre mesos amb soroll, pols i poca caixa, que no pas un any i mig d’obres, com ens va passar en l’anterior reforma”, afirma.

L’estratègia d’Escaldes és totalment oposada. Calvet defensa un termini llarg, que anirà des d’inicis d’abril fins al pont de la Constitució espanyola de desembre. “Nosaltres tenim molt clar com volíem fer aquesta obra. Es tractava de perjudicar el mínim possible els comerciants, i per això ens aturarem el mes d’agost”. A més, el cònsol menor indica que ampliant els terminis “serà més fàcil resoldre els imprevistos que sempre poden sorgir. Creiem que és el millor sistema, encara que el de Meritxell també és vàlid”. En canvi, Venable creu que “les obres eren necessàries però no ens agafen en el millor moment perquè està sent un any molt dolent per al comerç. Ja sabeu la dita, carrers mullats, calaixos buits”. Llovera explica la decisió de cada parròquia. “La capital ens va demanar celeritat per perjudicar el mínim possible els comerços, i per això estaven disposats a pagar un preu més alt a canvi que a l’estiu l’avinguda ja estigués acabada. En canvi, el projecte escaldenc és més lent, només cal fer la calçada, sense tocar les voravies, els turistes podran entrar sempre a les botigues i l’afectació serà molt menor”. El ministre Camp sap que el comerç ho patirà però “crec que dins de les possibilitats que hi havia, fer-ho en aquesta època és una bona decisió. Penso que és bo fer-ho ràpid i que les botigues se’n ressentin el menor temps possible”.

Un concurs polèmic

L’equip d’Enginesa i els tècnics del comú de la capital van decidir dividir el projecte en quatre trams i les empreses només podrien rebre l’adjudicació d’un d’ells. Entenien que així no hi hauria motius per al retard en la finalització dels treballs. La sorpresa va ser que quan van veure les ofertes rebudes, només tres complien aquest requisit, i el quart va ser declarat desert. En aquell moment ja sabien que els costos es disparaven molt per sobre del previst, però a la corporació no es van posar nerviosos malgrat les crítiques de la minoria i de l’Associació de constructors. “És veritat que no ens va sortir com nosaltres volíem, però el record de l’històric de reformes a l’avinguda és tan lamentable que vam decidir tirar endavant el projecte. No podíem deixar-ho passar per més temps”, comenta Marsol. Per intentar curar-se en salut i que es complissin els terminis, es van anunciar unes multes importants a nivell econòmic, fet que segons els crítics va fer que pugessin les ofertes. Jordi Llovera treu ferro a les sancions, ja que “a Escaldes també n’hi haurà. Una obra pública vol que es faci en els temps pactats i la diferència entre les dues, és que una les va anunciar molt, i l’altra no”. Des de Carlemany s’ha optat per un projecte en tres fases. Primer es farà el tram entre l’avinguda de les Escoles i Ciutat de Sabadell que durarà fins a l’agost. A partir de setembre es faran els car­rers travessers i finalment es deixarà per al final l’espai entre Ciutat de Sabadell i el carrer de la Unió. “Les travesseres no les vam comptar en un principi i per això el preu a nosaltres també ens creix una mica, de totes maneres estic segur que al desembre tindrem un bon centre comercial, molt més agradable i bell”, destaca el cònsol menor.

El projecte genera passions i detractors a parts iguals, i segurament el soroll de les màquines treballant set dies a la setmana entre les vuit del matí i les deu del vespre no ajuda, però com defensen els implicats, els beneficis posteriors superaran amb escreix les molèsties actuals. Com es diu a la capital, s’està “actualitzant la parròquia”, i només van pel 54%.

UN BUS DE COMPRES?

No és un projecte nou ni és la primera vegada que sona, però la possibilitat que hi hagi un vehicle que recorri les dues avingudes de dalt a baix està més a prop després que fa unes setmanes, Marc Calvet i el conseller de Medi Ambient d’An­dor­ra la Vella, David Astrié, viatgessin fins a Tolosa per veure una mostra de com podria ser aquest vehicle sense conductor. “Per ara només és una idea que ens agrada, i la veritat és que ens va sorprendre” diu Marsol. El cònsol menor d’Es- caldes afegeix que “estem buscant nous incentius turístics i encara no tenim el projecte definit, però pensem en alguna cosa que permeti a la gent descansar després d’un dia de compres”. En aquest sentit afegeix que “sabem que no és un mitjà de desplaçament, perquè no va més ràpid que una persona caminant, però compliria un rol”. Per la seva part, Marsol tampoc ho veu com un autobús convencional, ja que “quan hi hagi molta gent serà complicat fer-lo circular, però hi vam anar per veure què ens oferien i estudiar noves possibilitats”.

El bus haurà de superar un altre obstacle, ja que al Principat no es poden utilitzar vehicles sense conductor, així que abans s’hauria de canviar la legislació. Per tot plegat, els dos comuns en van treure una bona experiència encara que com afirma Calvet, “no serà un projecte que sigui realitat de manera immediata”.