Un aeroport per concretar

L'arribada de Miquel Armengol a la presidència de la Cambra de Comerç no ha passat desapercebuda. Armengol, que substitueix en el càrrec Marc Pantebre, ha posat damunt de la taula estudiar la viabilitat d’un aeroport al Principat, una idea que ja havia estat a l’epicentre del debat públic fa uns anys, sense que finalment s’acabés concretant. L’ens, que es manté prudent però alhora optimista, ha arribat a parlar fins i tot de possibles ubicacions, com ara la Rabassa o Canillo, i de quins tipus d’avions comercials hi podrien cabre.

Tot i això, aquesta proposta de gran envergadura ha generat inter­rogants entre la societat i també entre el món polític, sobretot pel que fa a la viabilitat orogràfica, mediambiental i, sobretot, econòmica. L’impulsor de la idea, Miquel Armengol, que també va amb peus de plom, diu que han decidit agafar les regnes d’estudiar aquesta opció després d’un informe elaborat l’any 2009 per experts francesos relacionats amb l’aeroport de Tolosa i la Cambra de Comerç d’aquesta ciutat francesa. Aleshores, Andorra vivia els últims compassos de l’executiu liderat per Albert Pintat. “Era a final del seu Govern, no hi van donar curs i no s’hi va donar més importància”, explica Armengol, que diu que van reprendre la idea després d’una recent reunió amb la Cambra de Comerç de Tolosa.

L’ens andorrà, però, vol anar amb cautela i ha encomanat un primer estudi que tindrà un cost d’uns 30.000 euros que haurà de determinar quina llargada de pista es podria habilitar al país tenint en compte la seva geografia, els pendents i quin tipus d’avions hi podrien aterrar. Si aquest informe, que està previst que vegi la llum a la tardor i que serà elaborat per empreses relacionades amb Airbus, avala els aspectes estudiats, es passaria a una segona fase i es podrien arribar a demanar fins a dos informes més. En total, la Cambra es podria arribar a gastar 100.000 euros pels tres escrits. En cas d’un veredicte negatiu a la primera fase, la idea es quedaria al calaix.

Armengol entén que la proposta que ha presentat hagi generat “sorpresa”, ja que “ningú s’imagina que sigui factible”. El màxim responsable de la Cambra de Comerç diu que “aparentment” la infraestructura seria viable “geogràficament” i ho justifica a través d’uns estudis topogràfics cedits pel Govern. “Els llocs on es mira no és un problema”, afirma Armengol, que assegura que “no és una aventura amb els ulls tapats”. “Si es mira és perquè hi ha possibilitats, no és que ens ho hagin dit de casualitat”, remarca.

Pel que fa a la viabilitat econòmica, que s’estudiaria més endavant, Armengol explica que han tingut contacte amb inversors estrangers interessats a tenir una concessió i per invertir i explotar una futura instal·lació. “Vist així molt fredament, si això es pot tirar endavant no serà problema nostre”, afirma Armengol, que diu que un dels desitjos és portar més turistes de fora d’Europa per potenciar el sector comercial.

Canvis a les franquícies

D’altra banda, també diu que hi ha hagut exemples d’aeroports gestionats per cambres de comerç, com ara el de Tolosa, que des de fa uns anys va passar a mans d’un grup xinès. “El nostre objectiu és engegar l’aeroport i aportar a l’economia andorrana noves fonts de negocis que avui en dia no hi són”. A més, apunta que tenir un aeroport propi podria suposar un canvi de les franquícies comercials, ja que cada país concretarà el que poden portar els viatgers. “L’objectiu és volar fora de la Unió Europea. De moment està permès somiar i després ja ho veurem”, assevera Armengol, que espera que s’arribés a poder habilitar la presència d’avions Airbus 319, 320 i 321, amb capacitat per a uns 200 passatgers. “Si és el que sembla, que poden ser grans, fantàstic. Ara, l’informe tècnic ha de servir per saber què hi cap, i si els avions permesos són de 100 places s’haurà de mirar amb qui s’haurà de valorar i si es fa o no es fa”, manifesta Armengol.

Aposta per la Seu

Des del Govern valoren positivament la iniciativa que ha emprès la Cambra per analitzar la viabilitat d’un futur aeroport, tot i que l’aposta de l’executiu segueix sent l’aeroport d’Andorra-la Seu. El titular d’Economia i Innovació, Gilbert Saboya, comenta que “és bo que des de la Cambra es vulgui obrir el debat per saber quina capacitat té Andorra per superar el desenclavament geogràfic que tenim pel que fa a les vies de comunicació”. De la mateixa manera que el Govern, DA també aposta per la infraestructura catalana perquè considera que “cobreix les necessitats del país i el desenclavament d’Andorra”, i recorda que l’espai podria permetre enllaçar el Principat “amb les principals capitals europees”.

Ara bé, Saboya és partidari del “pragmatisme” i seguir jugant, ara per ara, la carta de la Seu, però tot i això no s’acaba d’agafar el vol a causa dels retards per la posada en marxa del sistema GPS, que permetria l’enlairament o l’ater­ratge de les aeronaus en condicions meteorològiques adverses. Si bé el titular d’Economia i Competitivitat afirma que les diferents apostes del Govern i de la Cambra són “absolutament compatibles i no s’han d’enfrontar”, ara “cal assegurar la competitivitat de sectors existents”. “Prioritzar l’aeroport de la Seu i l’heliport és compatible a obrir un debat a més llarg termini”. Saboya insisteix a “no confrontar” les vies de cada ens malgrat que admet que un aeroport a Andorra pot ser “molt complicat”.

Saboya continua confiant en un futur heliport malgrat els dubtes que planen sobre aquesta infraestructura després que l’agència d’Aviació Civil francesa hagi renunciat a emetre els informes de validació a la zona de les Tresoles. Tot i això, assegura que AENA ja ha definit pistes i quantitats de vols amb heliport que es podrien fer des del mateix aeroport de Barcelona, tot i que no se sap quan es podria posar en marxa.

La idea llançada per Miquel Armengol tampoc ha deixat indiferent l’oposició. El conseller general dels grup parlamentari liberal (L’A) Ferran Costa recorda que el partit portava al programa del 2015 un proposta per realitzar uns estudis tècnics per avaluar si seria viable un aeroport de capital privat dins del país, ja que això dotaria de més “sobirania” i deixar de tenir “dependència” d’Espanya i França. Ara bé, Costa assegura que el projecte que tenen al pensament seria el d’un altiport, de dimensions més reduïdes, i que no seria comparable amb aeroports de gran envergadura com els de Barcelona, Tolosa ni tampoc com el de Lleida-Alguaire.

Costa posa com a exemple l’alti­port de la ciutat suïssa de Courchevel, que té una pista amb una llargada de 600 metres. Aquest tipus d’infraestructura permetria, segons Costa, operar vols amb avions de petita capacitat. En aquest sentit, el conseller general creu que una opció que podria resultar viable serien les que tenen capacitat d’entre 10 i 20 places, com les que ofereixen algunes companyies que operen els vols de Barcelona a Berna. “Hem de mirar una cosa que sigui dimensionada amb les necessitats del país i no fer volar coloms”, manifesta Costa, que considera que l’aeroport de la Seu no és ara per ara una bona alternativa “perquè no en tenim la sobirania”. “Si no funciona és perquè no en tenim un control directe”, sentencia Costa, que adverteix que també cal avaluar el “punt d’equilibri” dels costos i els beneficis que podria suposar un hipotètic altiport a Andorra.

El president del grup mixt i conseller d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, Josep Pintat, creu que un aeroport seria “una manera de posar Andorra al mapa”. “Tot el que sigui millorar les comunicacions internes i externes és bo per al país”, afirma el polític lauredià, que opina que “seria important pel que fa a Andorra fer un estudi de forma objectiva i parlar d’un indret” i alhora apostaria per una inversió privada. “Hem de sortir del dubte d’una vegada per totes”, assegura el conseller d’UL-Independents de la Massana, que el 2015, en presentar-se a les llistes amb L’A, també es va mostrar convençut de la proposta que aleshores presentaven els blaus.

Escepticisme Del PS i d’SDP

La idea llançada per Miquel Armengol, però, és vista amb dubtes tant pel PS com per SDP. El president d’SDP, Jaume Bartumeu, veu “amb enorme escepticisme” la possibilitat d’un aeroport “en un país com el nostre amb les muntanyes que tenim i la poca vall disponible”. Bartumeu recorda que quan va accedir com a ministre dins de l’executiu d’Òscar Ribas el 1990 es van trobar uns estudis de viabilitat per fer un aeroport o un altiport a la Rabassa, però no el van trobar “prou consistent”.

Per la seva banda, la primera secretària del PS, Susanna Vela, manifesta que la formació voldria saber quins estudis hi ha. “Tenint en compte les experiències del país veí en infraestructures fetes ens agradaria saber quina informació es té”, alerta Vela, que considera que encara no s’ha debatut sobre l’aspecte més essencial, que és la necessitat o no d’incorporar aquesta infraestructura. Vela també es fa la pregunta sobre què podria passar amb l’aeroport de la Seu, en el qual el Govern ha invertit diners.